La intenció d'ubicar el Memorial Democràtic a la comissaria de Via Laietana confronta amb les entitats memorialistes

La seu central de la Prefectura Superior de Policia de Catalunya, situada a la Via Laietana de Barcelona, va ser un forat negre de la repressió durant el règim franquista. En aquella comissaria de la Policia Nacional hi actuava la brigada politicosocial, un cos repressor dedicat "al control de les matèries en l'acció política" i a la "prevenció i repressió" d'activitats que "obstrueixin o desviïn" les "directrius generals del govern". En aquell centre, milers de persones que combatien el franquisme o que no encaixaven en les directrius del règim van ser interrogades, torturades i assassinades.

Des dels anys 90, diverses entitats memorialistes reclamen la reinterpretació històrica d'aquest edifici i que deixi de ser la Prefectura Superior de Policia de Catalunya. Ara, la cessió de la comissaria de la Via Laietana de Barcelona, una reclamació que han fet tant la Generalitat com l'Ajuntament de la ciutat, està incorporada en el llarg llistat de temes a debatre amb el Govern espanyol que el Govern ha incorporat als treballs de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat que dilluns passat va celebrar la primera reunió. Sobre la comissaria, però, de moment no ha transcendit que hi hagi hagut cap acord ni avenç en la negociació i s'espera tractar-ho en les següents. Però el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska s'hi nega en rodó.

Marlaska: "No veiem motius operatius per traslladar-la"

"No veiem motius operatius per traslladar-la", ha defensat Grande-Marlaska aquest dimarts a la tarda a la sessió de control al Senat preguntat per ERC. El titular d'Interior ha remarcat que el govern espanyol "no contempla" el trasllat perquè no vol "privar la societat catalana" de la possibilitat que les forces de seguretat "operin en les infraestructures adequades". Grande-Marlaska ha assegurat que l'executiu espanyol està "compromès amb la recuperació de la memòria democràtica" i ha dit que a Catalunya ja hi ha altres espais de memòria.

A l'espera de la cessió, recentment la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha manifestat que vol que sigui la nova seu del Memorial Democràtic, l'organisme del Govern destinat a l'impuls de la memòria democràtica. Però algunes entitats posen en dubte que sigui compatible encabir en un mateix edifici la seu del Memorial Democràtic amb un espai de memòria, mentre que des del Memorial sí que ho veuen possible.

La consellera de Justícia va anunciar a principis de juliol que el Departament treballa en l'avantprojecte de llei per crear una llei catalana de memòria històrica, que pretén ser "un instrument legislatiu ajustat als principis internacionals de justícia, reparació i no repetició", el qual inclourà mesures per utilitzar arxius i fons documentals com a prova d'actes, entre ells les tortures, assassinats i interrogatoris, que van tenir lloc durant la dictadura. En relació a aquesta demanda, una de les idees que reclama el president de l'Associació Catalana d'Ex-presos Polítics del Franquisme, Carles Vallejo, és que la Prefectura Superior de Policia de Catalunya es converteixi en un espai de memòria on poder accedir a la documentació de la brigada politicosocial.

El director del Memorial Democràtic, Jordi Font, reconeix que fa molts anys que diferents entitats memorialistes i sindicats reivindiquen que l'espai de Via laietana deixi de ser la seu de la Policia Nacional i es converteixi en un espai de memòria. Ara bé, Font proposa que també sigui un espai "dinàmic, propositiu, amb visió de futur on difondre la memòria democràtica" i afegeix que "l'instrument que hi ha a Catalunya més important per considerar la memòria democràtica és el Memorial Democràtic". Així, aposta perquè l'espai tingui la part interpretativa, però que també sigui la seu emblemàtica del memorial democràtic des d'on es facin polítiques públiques de memòria. I per què ha de ser a la Via Laietana? "En la memòria col·lectiva antifranquista és un lloc que està vinculat a la memòria negra de la repressió durant anys", defensa.

"La tortura encara és vigent en bastants països al món, i a l'Estat espanyol a vegades també desgraciadament"

Vallejo va ser una de les milers de persones represaliades pel règim franquista. El van detenir per repartir octavetes de Comissions Obreres, ja que durant el franquisme el sindicalisme estava prohibit. Ell formava part del sindicat de CCOO quan treballava a la SEAT, cosa que preocupava molt al règim perquè "era una empresa estratègica i tenia un impacte al conjunt de la indústria". "Em van torturar durant 20 dies. Em van agafar en un estat d'excepció, no hi havia límit de tortura de 72 hores, ni habeas corpus ni contacte amb advocats ni famílies", recorda. Enumera els diferents tipus de tortura que aplicaven els agents de la brigada politicosocial: "No deixar-te dormir, aïllar-te a una cel·la, cada hora o dues hores interrogatoris, rodes de cops i puntades, deixant l'esquena i la panxa negres dels hematomes, amenaçar-te de disparar-te...". Com Vallejo, milers de persones van patir el mateix destí, i és per això que considera que edifici s'hauria de convertir en un "espai internacional de denúncia contra la tortura". "La tortura encara és vigent en bastants països al món, i a l'Estat espanyol a vegades també desgraciadament", lamenta.

Obstacles: Visions diverses i impediments administratius

Font recorda que el Memorial Democràtic és un organisme autònom dins de la Generalitat, i que hi ha un consell de participació amb les entitats memorialistes, amb les quals assegura que hi ha molt bona relació. Ara bé, no totes demanen que la comissaria central de la Prefectura es converteixi en la seu del Memorial Democràtic. "Ha de ser el centre de memòria sobre la repressió policial franquista i les tortures, com ha passat a Berlín o Budapest", explica el coordinador de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes, qui considera que combinar les dues opcions, memorial i espai expositiu, pot ser complicat. "El centre hauria de tenir accés a la documentació de la brigada politicosocial, que es puguin visitar les garjoles, els centres interrogatoris... és difícil compaginar una cosa amb l'altra".

Un dels principals obstacles per obtenir l'edifici, sigui per incloure-hi o no el Memorial Democràtic, és que és propietat de l'Estat espanyol, i el ministeri de l'Interior hauria de cedir-lo. Vallejo explica que, tot i la negativa, hi ha hagut apropaments amb el PSC, que es mostren més favorables que els seus socis estatals, però remarca que "és una competència del PSOE -partit que governa a l'Estat-". A més, caldrà negociar entre l'Ajuntament de Barcelona i la Direcció General de Memòria una alternativa per a un espai conjunt, perquè segons Vallejo l'edifici del Raval on està actualment la seu del Memorial no és propietat de la Generalitat i a finals del 2023 s'acaba el contracte del lloguer. "No volem arribar al límit de temps per buscar una alternativa per al memorial", assegura.

És per aquest motiu que, en part, tampoc veu viable que sigui aquesta la seu del Memorial Democràtic, com a mínim a tan curt termini. "Si en el millor dels casos aconseguim l'espai, implicaria unes obres de quatre o cinc anys", apunta. A més, ressalta que l'Ajuntament de Barcelona ha fet ja un informe i un projecte de l'espai del memorial, però el que cal abans de res és obtenir l'ús. "Caldrà veure si la propietat haurà de seguir compartida amb l'Estat, haurem de veure quina personalitat jurídica, si és una gestió compartida, si només de l'Ajuntament i l'Estat...", es pregunta.

Quin seria el futur?

Exposar el passat per no repetir-lo i mostrar el que pot ser el futur apostant per nous talents",

Tot i les visions diferents de cada una de les fonts consultades, tots coincideixen que ha de ser un espai dedicat a la memòria i a la garantia de no repetició. Sobre això, Jordi Font considera que s'ha de convertir "en un símbol on combatre posicionaments revisionistes, negacionistes i on frenar l'ascens de qualsevol mena de totalitarisme". Vallejo insisteix que es converteixi en un espai de memòria, contra la tortura i de la recuperació dels arxius policials que encara estan dispersos, sense catalogar i als quals no tenen accés ni tan sols els investigadors. L'advocat expert en memòria històrica Eduardo Ranz aposta per un espai amb dues divisions. Una part estaria oberta al públic, on estarien els espais oberts amb fotografies, noms, històries que es puguin veure, que "expliquin bé els anys més durs", i una dependència que serveixi per fer exposicions per barrejar les dues idees: "Exposar el passat per no repetir-lo i mostrar el que pot ser el futur apostant per nous talents", conclou.