Sentir en carn pròpia allò que significa la migració és el que va empènyer el periodista independent Asier Vera (Vitòria, 1980) a incorporar-se a la caravana de migrants que el 13 d’octubre de 2018 va sortir de la ciutat de San Pedro Sula (Honduras). Milers de persones emprenien el camí amb el somni d’arribar als Estats Units i deixar enrere la misèria i la violència de les guerrilles. D’aquella experiència en surt "La caravana de los sueños", una mostra fotogràfica que es pot visitar fins a finals de febrer a l’Espai OFF de la Casa Elizalde de Barcelona.

A la caravana de migrants s’hi va anar sumant gent de Guatemala i El Salvador, i va acabar sent un èxode humà format per més de 7.000 persones. Durant el periple, Vera, establert des de fa anys a Guatemala, va acompanyar una família migrant a través de la qual va conèixer en primera persona els motius pels quals persones grans, nens i famílies senceres s’aboquen a caminar perseguint l’anhel d’una vida millor.

"Aquesta exposició mostra el viatge que vaig realitzar durant més d'un mes dins de la primera caravana migrant des de la ciutat mexicana de Huixtla fins Tijuana, San Diego i Los Angeles. Acompanyava caminant a les persones migrants en aquest èxode i dormia amb ells i escoltava les seves lluites", explica el periodista.

Quan l'única alternativa és marxar

Quan a un país no hi ha garantides les necessitats bàsiques en matèria de salut, educació o hi ha violència endèmica, els seus habitants arriben a la tessitura de moure’s i marxar. Potser per això a les fotografies d’aquest periodista hi abunden mirades obstinades, carregades de la determinació pròpia de qui ja no té res a perdre. Una de les imatges mostra una dona que camina enmig d’una carretera de Mèxic portant al seu fill de dos anys a les espatlles. Camina cap als Estats Units fugint de la pobresa d’Hondures on hi havia dies que no aconseguia ni tan sols menjar.

"Ni les amenaces del president nord-americà, Donald Trump, de militaritzar la frontera, ni la calor de més de 40 graus, ni les caminades diàries de desenes de quilòmetres, ni el gas que els van llançar des dels Estats Units van aconseguir frenar els anhels d'aquestes milers de persones, que van preferir un futur d'incertesa en lloc de continuar vivint sense expectatives", argumenta Vera. El fotògraf subratlla que la gent que ha conegut són "com qualsevol de nosaltres".

El periodista es defineix com un "auto enviat especial" perquè és ell qui decideix a quins països s’instal·la per fer el que més li agrada: periodisme. Viatja amb pocs recursos, buscant sempre els vols més barats i els hotels més econòmics, i un cop ha fet la feina publica els seus reportatges a El Mundo, El País, Público, Ara, Gara o la Cadena SER.

Vera té molt clar que si la situació en aquests països no canvia, el flux migratori seguirà creixent. El periodista, malgrat no ser fotògraf professional, ha trobat en la fotografia la millor eina per donar a conèixer les històries estremidores que va capturar en aquesta caravana de somnis i, d'aquesta manera, interpel·lar-nos també a nosaltres.