Mas insisteix en què el seu Govern no va organitzar el 9-N

Artur Mas ha tornat a comparèixer davant d'un tribunal per la celebració del 9-N. Si fa unes setmanes ho va fer a Barcelona, a la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), en qualitat d'encausat, aquest dimarts ho ha fet al Tribunal Suprem, però com a testimoni del judici a Francesc Homs pels mateixos fets. L'expresident de la Generalitat s'ha limitat a contestar les preguntes de l'advocada defensora perquè, de fet, el fiscal no li ha formulat cap, i ha mantingut la mateixa línia argumental que la que va exposar al TSJC.

Com dilluns va manifestar Homs, conseller de Presidència en el moment dels fets, per a Mas el Tribunal Constitucional no era clar en la seva suspensió. «Hi havia coses que encara que volguéssim, que no volíem, ja no es podia suspendre», ha dit Mas. La Fiscalia manté que el procés participatiu no va deixar de ser una continuació de la consulta prevista i que va estar organitzada pel govern català.

En aquest punt, Mas s'ha dedicat a exposar les semblances i les diferències entre la consulta que inicialment pretenia celebrar el govern i el procés participatiu que finalment va fer-se. Ha subratllat que només tenien «una similitud» i és que ni la consulta ni el procés participatiu tenien efectes legals, tot i que sí de polítics. "Així es va dir des del primer moment, i estàvem apel·lant a drets fonamentals", ha insistit. Segons la seva exposició mentre que a la consulta "el cens preexistia", al procés participatiu es construïa el mateix dia; la consulta era per a un sol dia, i el procés participatiu va durar quinze dies més; i, sempre segons la seva versió, van ser els voluntaris els que van impulsar el procés participatiu i no la Generalitat.

L'expresident també ha relatat el camí recorregut pel govern per arribar al 9-N i ha insistit que no es van fer passos unilaterals, sinó que en tot moment es va intentar arribar a un acord amb el govern espanyol per poder fer una consulta vinculant, seguint el mandat democràtic de les eleccions de 2012, en què la major part de les forces presents al Parlament s'hi havien compromès. Com que això no va ser possible, es va optar per la consulta, posteriorment reconvertida en procés participatiu, però sense que tingués un caràcter vinculant.