Més enllà que les estadístiques no ho reflecteixin, per a una part dels barcelonins la percepció d'inseguretat a la ciutat va disparar-se durant el segon semestre del 2018. I és que segons el Baròmetre semestral de la capital catalana, que s'ha presentat aquest dijous i és el darrer abans de les eleccions municipals del 26 de maig, la inseguretat s'ha convertit en el problema més greu de la ciutat, quan mig any abans tot just era el sisè. Ara el mencionen el 21% dels enquestats, per davant de l'accés a l'habitatge (12,1%), l'encaix de Catalunya a Espanya (7,3%), la circulació i el trànsit (6,3%), la gestió política municipal (6,2%), l'atur i les condicions de treball (5,5%) i el turisme (5,2%).

El Baròmetre, que ha estat presentat pel primer tinent d'alcaldia, Gerardo Pisarello, ha mostrat una evolució volàtil dels problemes més greus de la ciutat, fins al punt que en els darrers dos anys els ciutadans l'han considerat fins a quatre qüestions diferents: l'atur -que va ser el problema més greu, i amb molta diferència, durant l'època de la crisi i fins el desembre de 2016-; el turisme, que sempre agafa més força a l'estiu -va ser el primer problema el juny de 2017 i i el tercer un any després-; l'accés a l'habitatge, que ha reaparegut amb força durant el 2018, consolidant-se com a segon problema dels barcelonins; i l'encaix de Catalunya a Espanya, que va ser el problema més greu als baròmetres de desembre de 2017 i juny de 2018. Segons Pisarello, aquests canvis que "són un reflex de les importants transformacions socioeconòmiques a Barcelona i també en el context nacional i internacional".

Pel que fa a la inseguretat, no hi ha dubte que determinades formacions, fonamentalment el PDECat, Ciutadans -accentuat des de l'aterratge de Manuel Valls- i el PP, han alimentat el discurs que Barcelona és una ciutat amb problemes greus en aquest àmbit, un fet que sembla haver canviat la percepció d'una part dels veïns. Ara bé, quan la pregunta és quin és el problema personal més greu encapçala el rànquing l'atur i les condicions de treball (15,4%), mentre que la inseguretat cau al tercer lloc (8,6%).

Amb tot, la gestió municipal del Govern d'Ada Colau és aprovada pel 56,2% dels barcelonins (el 43,4% consideren que és bona o molt bona), si bé el percentatge és el més baix dels darrers set anys. De fet, gairebé el 60% dels enquestats creuen la ciutat ha empitjorat el darrer any, si bé una clara majoria el 63,1% pensen que millorarà en el futur.

Les valoracions que els barcelonins fan de l'Estat i la Generalitat són pitjors. El 51,8% suspèn la gestió del Govern català, que troba "dolenta o molt dolenta", un percentatge que arriba al 68,3% en el cas de l'executiu de Pedro Sánchez. Tant amb Catalunya com amb Espanya, els barcelonins opinen que la situació ha empitjorat el darrer any i les perspectives de millora futura són clarament superiors respecte el Principat (60,3%) que amb l'Estat (44,3%). L'encaix de Catalunya amb Espanya és, amb molta diferència, el problema més greu de Catalunya, ja que el citen més de la meitat dels enquestats (50,4%), mentre que a nivell estatal són aspectes polítics (30,9%), seguits també de l'encaix de Catalunya a Espanya (17,0%).

Finalment, el Baròmetre també mostra com la majoria de la població (62,9%) és favorable a la connexió de les dues xarxes de tramvia per la Diagonal, un dels projectes estrella del govern de Colau que no s'ha arribat a materialitzar pel rebuig de l'oposició; mentre que la decisió d'obligar els promotors a destinar el 30% de noves promocions a habitatge assequible, aprovada recentment, genera un consens gairebé absolut, ja que l'avalen el 85% dels veïns enquestats.