Els menjadors escolars ecològics són una de les sortides més rendibles pels agricultors que conreen aliments de proximitat, ja que poden oferir uns menús adaptats a la disponibilitat de productes que recol·lecten a les seves explotacions, alhora que mantenen un circuit curt de comercialització, sense gaires intermediaris. En el cas del preu dels menús, aquest va estar congelat durant 13 anys fins al 2019.

L'arribada de la Covid, amb els centres escolars tancats durant sis mesos, va provocar un increment de la despesa que havien d'afrontar les famílies per recuperar part de les pèrdues, a més d'un nou conveni amb millores laborals pels treballadors del sector. A aquests factors, es va afegir l'escalada inflacionista, que posa en perill la viabilitat dels menjadors escolars amb productes ecològics, on els agricultors es veuen incapaços de repercutir l'increment dels costos a les altres baules de la cadena perquè la venda dels aliments encara sigui rendible.
La solució d'algunes centrals de compres implica retallar la compra d'alguns aliments, el que implica oferir una alimentació menys saludable als infants catalans.

Des de les Associacions Federades de Famílies d'Alumnes de Catalunya (Affac), s'alerta de la situació de "perill pels menjadors escolars a conseqüència de la pujada de preus per a les famílies i la disminució de l'import de les beques per a l'alumnat que dona el Departament d'Educació". Així, detallen que la inversió aquest curs ha caigut un 15%. En el cas del preu dels menjadors, els valors han crescut fins als 7,6 euros per dia pels usuaris esporàdics i 6,9 pels fixos. Aquests augments suposen una pujada de l'11,8% en els primers i un 11,4% en els segons en només quatre anys. Des del 2016, el desemborsament extra ha estat d'entre 75 i 125 euros en funció de la categoria.

La resposta d'Educació a principi d'aquest curs es basava a explicar l'increment dels preus per la inflació i per l'augment de sou dels professionals que treballen als menjadors. L'argument no convenç a l'Affac, que demana mesures correctores en els preus, tenint present que les empreses que elaboren els àpats mantenen els seus beneficis a raó d'uns 15 cèntims per menú.

Gestió directa del servei

L'Affac també denuncia que el Departament d'Educació i els Consells Comarcals continuen limitant la participació de les Associacions de Famílies d'Alumnes (AFA) en la gestió del servei de menjador escolar. "Fins que l'administració no garanteixi que el menjador escolar es presti de forma pública i directa, les famílies han de tenir prioritat en la gestió d'aquest servei", reclamen. En els últims dos cursos, però, l'associació ha tingut constància de, com a mínim, 16 consells comarcals que haurien intentat dissuadir a les AFA de gestionar el menjador escolar o directament els haurien negat la signatura o renovació de convenis per poder assumir la gestió del servei.

Els primers testimonis sobre la baixada de la qualitat dels aliments que formen part dels menús escolars provenen d'un grup de pares i mares de Terrassa, que a més denuncien la retallada de les racions. Aquestes queixes coincideixen amb l'arribada al servei d'una nova adjudicatària, l'empresa Mediterranea de Cátering. A més de la quantitat i la qualitat dels aliments, també adverteixen sobre els canvis en els menús específics per a infants amb intoleràncies o al·lèrgies, als quals recentment no hi ha pogut accedir.

La queixa d'aquests pares de Terrassa respon a una tendència recollida per l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), que constata que un 45% dels menús dels menjadors escolars de l'Estat espanyol són "molt desequilibrats", especialment quan el menjar s'elabora fora del centre escolar i ni tan sols compleixen les recomanacions de consum setmanal de la meitat dels vuit grups d'aliments principals. Entre aquests, es detecta una excessiva presència d'aliments rics en hidrats de carboni i precuinats en detriment dels llegums, els ous i la fruita.

L’oli d’oliva com a exemple

Des d'Ecocentral, una de les centrals de compres més destacades de Catalunya, especialitzada en els menjadors escolars ecològics, lamenten que els agricultors, un cop més, siguin les víctimes principals del canvi de les condicions del mercat. El seu gerent, Alejandro Guzmán, recorda que "planifiquem conreus i pactem preus a principi del curs i els productors són els únics que ho han mantingut". Segons Guzmán, el cas més paradigmàtic és de l'escalada de les cotitzacions de l'oli d'oliva.

El gerent d'Ecocentral es pregunta com s'ha produït la pujada de preus de l'oli, que en un any s'ha encarit un 86%, "si la collita dels nostres proveïdors ha sigut similar a la de campanyes anteriors i ens mantenen els valors de venda". Per explicar-ho, Guzmán al·ludeix al desembarcament dels fons d'inversió al sector o l'especulació amb la concentració de l'oferta. Ecocentral, que subministra a més d'un centenar d'escoles de Catalunya, assenyala "la manca de compromís de determinats productors per establir una relació transparent a la cadena alimentària".

Fruit d'aquest escenari de preus pels núvols, Guzmán admet que Ecocentral ha deixat de vendre oli d'oliva, després de més de 15 anys fent-ho, atesa la situació "inassumible per nosaltres, que hem de pagar per avançat les nostres comandes, mentre les cobrem amb molt de retard". A més de la renúncia a l'oli, el gerent reconeix que la proteïna animal, en la qual s'inclou la carn, comença a resultar inaccessible per les escoles, fet que provoca que la central de compres opti per servir aliments amb proteïna vegetal, com llegums, cereals, llenties, cigrons, croquetes, truites...

Davant d'aquesta situació, Alejandro Guzmán reclama que actuïn les autoritats de la competència per revisar si existeix alguna estratègia de concertació de preus en un context on "els agricultors prossegueixen amb la seva tasca i els seus esforços per mantenir menús sostenibles i nutritius". Per poder revertir la situació, pagesos, gestors de menjadors escolars, pares i mares d'alumnes i centrals com Ecocentral demanen que els plecs de condicions dels menjadors escolars apugin una mica el preu màxim per poder afrontar la inflació. A més, volen que l'increment sigui assumit pels pressupostos públics per no crear diferències entre les famílies segons el seu poder adquisitiu, generant una discriminació de base innecessària.