Impostos i peatges urbans, entre les receptes per millorar el finançament del transport públic
En un congrés a Barcelona, els operadors demanen salvar la Llei de Mobilitat Sostenible malgrat l'avançament electoral, mentre l'associació per la Promoció del Transport Públic lamenta que la gratuïtat dels trajectes freni les inversions i la qualitat del
Barcelona-
Entre les diverses normatives que es quedaran al calaix per l'avançament de les eleccions generals, que el president del Govern central Pedro Sánchez ha convocat pel pròxim 23 de juliol, en destaca la Llei de Mobilitat Sostenible, que ha de delimitar l'aposta per un transport descarbonitzat i el marc financer per assolir-lo. En aquest escenari, la ciutat de Barcelona ha acollit en la darrera setmana dues cites que han debatut sobre el futur del transport públic. Per una banda, la 'Global Public Transport Summit', organitzada per la Unió Internacional del Transport Públic, que representa essencialment la visió dels operadors, i el congrés de la European Passengers Federation (EPF), en la qual s'ha donat veu als usuaris i que ha estat organitzada per l'Associació per la Promoció del Transport Públic (PTP).
En ple escenari preelectoral, els operadors han aprofitat per reivindicar la necessitat d'una normativa específica pel sector, mentre que les entitats en defensa dels usuaris han reclamat mecanismes fiscals i legals per millorar-ne la qualitat del servei a Catalunya, especialment deficitari a Rodalies i en les connexions dels trajectes interurbans, més enllà de les polítiques que afavoreixin els descomptes i la gratuïtat dels viatges.
Des de la PTP, Mercedes Vidal, membre de la seva junta directiva, lamenta que el que es coneixia fins ara de la Llei de Mobilitat Sostenible i que s'hagués aprovat sense l'avançament de les eleccions "no garanteix un finançament pel transport públic ni la reducció de les emissions, ja que no inclou unes exigències concretes". Aquesta és una de les al·legacions que la PTP ha realitzat a la norma, conjuntament amb entitats com Ecologistes en Acció, Ecode, Greenpeace o els sindicats UGT i CCOO, entre d'altres.
Vidal, que havia estat regidora de Mobilitat a l'Ajuntament de Barcelona al primer govern d'Ada Colau i també presidenta de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), detalla que la planificació de la inversió del transport públic a l'àrea metropolitana o a Catalunya hauria de ser un dret inherent a l'Estat del Benestar "amb un marc de finançament estable, que inclogués instruments per nodrir-lo". En aquest sentit, admet que les ciutats no disposen d'eines per implantar mesures per incrementar l'ús del transport públic.
Taxa a la mobilitat privada
Vidal: "Amb aquestes accions, s'aconseguirien canvis modals, una reducció de les emissions contaminants, un fons per millorar la qualitat del servei i l'increment en la xifra de passatgers"
La manca de competències per part de les entitats locals fa que la xifra de passatgers del transport públic s'estanqui, ja que tot i que a Catalunya ha recuperat les xifres prepandèmiques de 2019, les associacions d'usuaris alerten que el context d'emergència climàtica no ha servit per millorar-ne la qualitat del servei. Per dotar d'una major autonomia a les ciutats, Mercedes Vidal proposa mesures, ja aplicades a altres urbs, com els impostos empresarials per finançar els desplaçaments laborals i petits canvis legislatius perquè sigui més fàcil implantar peatges urbans. "Amb aquestes accions, s'aconseguirien canvis modals, una reducció de les emissions contaminants, un fons per millorar la qualitat del servei i l'increment en la xifra de passatgers".
Aquesta habilitació a les entitats locals per cobrar una taxa o peatge urbà permetria finançar el transport públic a través d'un gravamen a la mobilitat privada. Des de la PTP, denuncien que "existeix una discriminació i un biaix amb els usuaris del transport públic, ja que quan es van aixecar els peatges a les autopistes, es va assumir de forma gairebé automàtica que tots els ciutadans, amb vehicle privat o sense, havien d'afrontar amb els seus impostos el manteniment de les vies ràpides". L'associació creu que aquesta fórmula de finançar el transport públic pot suposar una transferència de renda des de les classes més privilegiades econòmicament, usuàries habituals del vehicle privat, cap a les més desafavorides, que solen optar pel transport públic.
El debat sobre la gratuïtat
Mercedes Vidal critica que les mesures establertes per ajudar a contenir els efectes de la pujada de la inflació en els ciutadans, com la gratuïtat del trajecte en transport públic o les rebaixes del 50% en els abonaments, "no tenen cap pla de finançament darrere i acaben sent un experiment que no sabem com es pagaran". De fet, les associacions d'usuaris en defensa del transport públic coincideixen a assenyalar que la gratuïtat és una mesura social que no permet guanyar passatgers. Amb el propòsit d'incrementar la xifra de persones que utilitzen el transport públic, les entitats com la PTP insten a una tarifa social, de forma que el servei sigui de franc pels col·lectius vulnerables, ja que les mesures per abaratir-lo perjudiquen altres partides inversores relacionades amb la qualitat o les millores de les infraestructures. Així, creuen que s'assoliria l'anhelada reducció de les emissions contaminants.
Durant el XXIX Congrés Nacional de Transport Urbà i Metropolità, que s'ha celebrat aquesta setmana a Barcelona, el vicepresident de l'Associació de Transports Públics Urbans i Metropolitans (Atuc), Gerardo Lertxundi, va assegurar que independentment del que passi amb els descomptes de les tarifes és important aprovar la Llei de Mobilitat Sostenible i aprofitar que la feina "ja està feta" i en els últims mesos s'ha aconseguit "un cert consens de tots els grups polítics". Per la seva banda, la tercera tinenta d'alcaldia en funcions de Barcelona, Laia Bonet, va reclamar que es busquin vies de finançament perquè els operadors de transport públic puguin invertir en la xarxa i les infraestructures tot i la davallada d'ingressos pels descomptes generalitzats per combatre la inflació. "La solució no pot ser paralitzar inversions per abaratir el preu", va afirmar la també presidenta de TMB.
Bonet ha defensat la importància que les administracions apostin per "millors pressupostos i millors execucions" per als operadors de transport públic per obtenir la millora de la infraestructura i del canvi de flotes per a fer front al repte de la sostenibilitat, en un moment en què "s'està notant sense dubtes un major ús del transport públic".
Més enllà del finançament i la conveniència de la gratuïtat de les tarifes, les entitats en defensa del transport públic a Catalunya recorden alguns projectes pendents, que fa temps que hi són sobre la teulada de les administracions com el reforçament de la xarxa de trens regionals o la recuperació dels combois nocturns per connectar amb destins internacionals, que es troben en una clara situació de desavantatge respecte al desplegament de les línies d'alta velocitat. Així mateix, també insten a avaluar la implantació dels tramvies interurbans, un projecte que la Generalitat s'ha compromès a estudiar, i que preveu instal·lar-ne a indrets com Olot, la Costa Brava o les Terres de l'Ebre. Els especialistes en transport públic consideren que aquest model se situaria a mig camí entre l'autobús, que es posiciona com un mitjà idoni per àrees amb poca demanda del servei i el metro o el tren, que es despleguen quan n'hi ha molta. Seria una ampliació del paradigma de mobilitat actual.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..