Entrevista a Andreu Van den Eynde"És impossible que un jutge hagi autoritzat l'espionatge massiu a 65 persones"

L'advocat penalista Andreu Van den Eynde (1975) és una de les més de seixanta persones de l'entorn de l'independentisme que han estat espiades amb el programa Pegasus els darrers anys. Defensor del president d'ERC, Oriol Junqueras, durant el judici del Procés, també exerceix de lletrat d'altres dirigents de la formació, entre els quals hi ha diverses víctimes més del ciberespionatge, com Marta Rovira, Roger Torrent o Ernest Maragall.

Convençut que darrere de l'operació només hi pot haver el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), considera que el Govern espanyol podria aclarir el cas -revelat per la revista The New Yorker i ja conegut com a Catalangate- amb la simple "voluntat política" d'aixecar secrets oficials, un fet que està a les seves mans. L'entrevistem per videotrucada per aclarir quins delictes s'haurien comès en l'escàndol que està marcant la política catalana -i l'estatal- els darrers dies i per abordar-ne les conseqüències jurídiques.

Com definiria el cas d’espionatge a dirigents independentistes catalans amb el programa Pegasus, tenint en compte el nombre d’afectats?

La veritat és que és difícil de comparar amb res més, és un cas excepcional pel massiu i indiscriminat que és. Ens trobem amb un dels casos més sonats d'espionatge amb implicació política.

Què suposa per a un advocat com vostè que l’hagin espiat, en termes personals però també en el professional per la confidencialitat entre advocat i els seus clients?

"Pegasus és una intromissió absoluta en totes les parcel·les de la intimitat i la privacitat"

Una derivada de tot això és que el secret professional i el dret de defensa dels nostres clients tenen una protecció reforçada a nivell internacional. Si mires la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), les excepcions a la protecció d'aquesta relació amb el client són molt restrictives. És molt difícil que un estat faci restriccions amb això i la condemna als estats en aquests casos és internacional, però també és interna; recordem el cas de [Baltazar] Garzón, que va ser condemnat.

Aquesta derivada seria molt important si ens haguessin intervingut els telèfons, però amb Pegasus la immissió dels nostres drets és molt més massiva i aquí hi ha la importància del cas. És una intromissió absoluta en totes les parcel·les de la intimitat i la privacitat, perquè pensem que avui un mòbil és el nostre domicili digital, on hi tenim molta més informació de nosaltres que en qualsevol altre lloc del món. Hi tenim informació personal, WhatsApp, Signal, Telegram, mails, el núvol, fotografies, el micro, la càmera, les dades personals d'orientació sexual o política, dades econòmiques-... Pegasus és una arma de ciberguerra.

S'ha anunciat una onada d'accions judicials per intentar aclarir el cas i depurar-ne responsabilitats. Només es pot actuar contra NSO, l'empresa responsable de Pegasus, o també es pot arribar d'alguna manera a algun organisme de l'Estat espanyol?

I tant que s'hi pot arribar! Nosaltres no ens estem inventant res, hi ha un manual que són les escoltes il·legals dels serveis d'intel·ligència i te'n vas a l'hemeroteca i trobaràs les condemnes del CESID [el Centre Superior d'Informació de la Defensa, els serveis d'intel·ligència de l'Estat, precedent de l'actual CNI] de l'època. No ens estem inventant res, simplement estem canviant una mica la tecnologia, però les armes per demostrar aquest delicte depenen de la mateixa llei de tota la vida: l'aixecament de secrets oficials. Amb el CESID es va condemnar perquè es van aixecar secrets oficials i és el que necessitem.

Alhora, potser tenim la sort que tècnicament podem arribar molt lluny. La tecnologia de contraatac també és molt poderosa i això és el que els autors de Pegasus no s'esperaven, que es pogués detectar aquest software indetectable. Per tant, hi ha una part tècnica que dins del procediment judicial s'intentarà demostrar informàticament, però a part hi ha el de tota la vida, que és anar a demanar l'expedient que porta el meu nom o el de les 65 persones [espiades] i que sisplau em digui perquè va demanar això, quin abast té, què va fer amb la informació... Això és relativament fàcil de fer a nivell pràctic, tot i que sigui molt difícil a nivell polític.

Tenint en compte que NSO diu que només ven Pegasus a estats i el cost que tindria una operació d'aquest tipus, s'imagina que darrere hi pugui haver algun actor que no sigui el Govern espanyol?

"Només el CNI té la capacitat per ser client d'NSO i fer servir el seu producte"

No, impossible. Crec que només una agència estatal, i segurament el CNI, ho ha pogut fer. Les policies estan subjectes a la Llei de transparència i, per tant, sí que sabem que tenen. Només el CNI té la capacitat tècnica, econòmica, logística i diplomàtica per ser client d'NSO, fer servir el seu producte i desenvolupar tota la part del monitoratge [a les víctimes]. No se m'ocorre cap més actor que ho pugui fer.

Què en pensa del que va dir la ministra de Defensa, Margarita Robles, sobre que totes les actuacions del CNI estan "sotmeses a control i reben autorització judicial" ? Li quadra tenint en compte que darrere té la Llei de secrets oficials que blinda el que fa?

Hi ha tres consideracions. La primera és que tenen la capacitat d'aixecar els secrets oficials i, per tant, ja ens ho explicaran si tenen voluntat política. La segona és que efectivament les activitats del CNI estan sotmeses a secrets oficials i, per tant, ja ens està dient les activitats del CNI perquè el que no fa no està subjecte a cap secret, si no han fet res ens ho podrien dir. Entenc que implícitament està dient que efectivament hi ha una actuació del CNI. I la tercera és que no em crec que un jutge hagi autoritzat un espionatge massiu. El jutge que controla les activitats del CNI és un jutge de la secció contenciós-administrativa del Tribunal Suprem [Pablo Lucas Murillo de la Cueva] i el suplent és el magistrat Andrés Martínez Arrieta, de la sala penal. Són professionals que en pots dir el que vulguis, però és impossible que hagin autoritzat un espionatge massiu a 65 persones -entre les que hi ha familiars, treballadors de despatx de gabinet o advocats en exercici- durant tant de temps i tantes vegades.

És a dir, que el CNI hauria tirat pel dret?

Clar. Què va passar l'última vegada que un jutge va autoritzar una sola escolta de només un telèfon d'un advocat amb un client de narcotràfic que estava a la presó? Doncs que el van condemnar per prevaricació. Per un costat, tenim un advocat parlant per una sola línia de telèfon amb un client a la presó condemnat per narcotràfic, per l'altre, tenim tota la vida digital de 65 persones que no tenen res a veure, incloent-hi advocats i periodistes,... No hi ha cap jutjat que ho autoritzi, és impossible.

S'han anunciat querelles particulars. A nivell de partits, ERC en presentarà?

Nosaltres en presentarem per a cadascuna de les víctimes i, a part, no sé si s'hi sumaran altres entitats, associacions o institucions que creguin que també s'han lesionat els seus drets o interessos. Particularment el que ara he d'estudiar és la querella per a cadascuna de les persones espiades que són de la meva òrbita de defensa.

Caldria una estratègia conjunta, tenint en compte el volum de casos?

Sempre cal una estratègia conjunta.

Hi treballen?

Nosaltres no parem de treballar per fer una estratègia conjunta. Està demostrat que cooperar dona millor resultats que competir, però a vegades no és fàcil. A mi no m'hi trobaran mai competint, però a vegades és molt difícil coordinar diferents sensibilitats i actors.

Quina serà la base jurídica de les querelles? Quins drets fonamentals s'han vulnerat?

"S'han comès els delictes d'espionatge, descobriment il·legal de secrets, revelació de secrets, hacking, utilització il·legítima de dispositius o intercepció il·legal de comunicacions"

Des d'una perspectiva penal, els béns jurídics afectats, que serien els drets fonamentals, són a la intimitat, a la privacitat, al secret de les comunicacions, al dret a defensa i a la vida personal, privada o familiar. El que passa és que en òptica estrictament penal, el nostre llenguatge tendirà més a parlar de delictes, de delictes d'espionatge, descobriment il·legal de secrets, revelació de secrets, hacking, utilització il·legítima de dispositius, intercepció il·legal de comunicacions,... En seu de querella bàsicament estarem discutint si s'ha comès un delicte, i tots són delictes de la família de l'espionatge.

Quina hauria de ser l'actuació de la Fiscalia en un cas com aquest?

"La Fiscalia hauria de demanar l'aixecament de secrets oficials per, com a mínim, aclarir si el CNI té Pegasus"

Com que nosaltres ja vam denunciar aquests mateixos fets en el cas de Roger Torrent, ja sabem quina és la posició de la Fiscalia, que està a favor que hi ha un delicte i està a favor d'investigar-lo. El problema és que en el seu moment ja no va poder investigar el CNI pels secrets oficials. Crec, però, que estem en un moment diferent, en què la Fiscalia ha de decidir què fa. Perquè ara no tenim Torrent i Maragall, dues persones a les quals Whatsapp ens ha dit que han intervingut, sinó 65 persones en què hi ha una anàlisi pericial que demostra la infecció i amb una dinàmica que la Fiscalia hauria d'entendre com a suficient per, com a mínim, demanar l'aixecament de secrets oficials d'algunes coses, com ara si el CNI té Pegasus, i a partir d'aquí estirar el fil.

Que el Govern espanyol no vulgui aclarir el cas és només una qüestió de voluntat política?

"No tinc clar que si el Govern espanyol no investiga no pugui acabar condemnat per un organisme internacional"

És una qüestió de voluntat política, però a nivell jurídic no tinc clar que si no investiguen no puguin acabar condemnats per un organisme internacional. Diuen que amb la llei a la mà no poden donar aquesta informació, però no tinc clar que aquesta llei els empari a nivell internacional i de jurisdicció de drets humans. Perquè sinó el que passaria és que simplement etiquetant una cosa com a secret oficial ja no es podria investigar. Hi ha coses, com per exemple la tortura, en què vostè no pot no investigar; aleshores la pregunta és què dirà Estrasburg [seu del TEDH] sobre si un Estat té l'obligació de donar resposta a tota aquesta gent sobre què han fet amb les seves dades, perquè les han agafat, on són i com les han tractat. Realment dirà que l'Estat espanyol pot no fer res amb això? No m'ho acabo de creure, és bastant evident que hi ha una obligació positiva de l'Estat de protegir-nos.

La seva esperança recau, per tant, en la Justícia europea?

Jo funciono sempre amb desconfiança tècnica absoluta de tothom, sigui jurisdicció nacional o internacional. Som nosaltres, els advocats, els ciutadans, els clients, els que movem els estaments, les institucions, les jurisdiccions a què ens donin la raó. No és que tingui més o menys confiança, simplement que he de treballar per aconseguir-ho. Jo vaig a fer feina per aconseguir que un tribunal nacional o internacional em doni la raó, la meva única responsabilitat és mantenir això fins al final. Si ho guanyo aquí, perfecte, si ho guanyo fora, perfecte, si no ho guanyo mai, doncs ja hi haurà una segona batalla.

NSO diu que Pegasus només es ven per perseguir el crim organitzat i el terrorisme, dos supòsits que no es donen en cap d'aquestes 65 persones espiades. No sembla que hi hagi gaire control sobre l'ús que se li dona.

Això és evident, però per a mi el que ha d'entendre la gent és que un jutge ni tan sols en casos de crim organitzat autoritza un Pegasus. S'ha fet un ús que no és el correcte i evidentment NSO s'escudarà en els termes i condicions del seu contracte, dient que ha venut el producte a un estat sobirà.

El fet que l’empresa sigui d’un país com Israel fa preveure dificultats en el marc jurídic per falta d’accés a la informació i, segurament, poca col·laboració?

"La llei obliga a donar informació als estats en temes de ciberdelinqüència"

Pot ser, però les raons són polítiques. Jurídicament, en temes de ciberdelinqüència, la majoria dels estats que ens han de donar informació formen part del Conveni de Budapest, també Israel i, per tant, estan obligats a donar-nos la informació. Si la informació fa un any i mig que no ens arriba i ens arriba malament és perquè políticament els estats no es demanen responsabilitats els uns als altres pels seu propis interessos d'estat, però la llei els obliga a donar-la.

Quan van denunciar els casos de Roger Torrent i Ernest Maragall s'imaginaven que la magnitud de l'espionatge seria aquesta?

No, no ens ho vam imaginar, fins que al cap d'uns mesos els de Citizen Lab ens van començar a advertir que quan feien el seu rastreig van adonar-se que tothom estava infectat.