Una ILP sobre la independència torna a posar de manifest les discrepàncies estratègiques entre ERC i JxCat

Nova discrepància entre ERC i JxCat que torna a posar de manifest les diferències estratègiques al voltant del Procés que mantenen les dues formacions. La Mesa del Parlament ha rebutjat tramitar una ILP per recuperar la declaració d'independència, proclamada simbòlicament pel Govern català el 27 d'octubre de 2017. JxCat ha votat a favor de la tramitació de la iniciativa, però ERC ha decidit abstenir-se, un fet decisiu per impedir que es pogués debatre la iniciativa, ja que Ciutadans i el PSC s'hi han oposat. 

El vicepresident primer de la mesa i membre de JxCat, Josep Costa, s'ha mostrat crític amb l'opció dels republicans i ha defensat el vot favorable: "No exercirem la censura ni serem un mur de contenció contra les propostes dels ciutadans", ha dit en roda de premsa. Per la seva banda, el portaveu republicà, Sergi Sabrià, ha defensat que la iniciativa no serveix per declarar la independència: "La llei de les ILP no permet declarar la independència a partir de la recollida de firmes". Declaracions que deixen veure, de nou, les evidents divergències entre els dos socis de Govern en la qüestió nacional.

Tot i això, tant Costa com Sabrià han negat una mala relació per aquest fet, tot i que el d'ERC ha subratllat que la independència no es fa amb "gestos de cara a la galeria". "Això no canvia que en el que són els nostres projectes, el nostre programa i el nostre pla de Govern seguim treballant junts i seguim fent-ho donant estabilitat al Govern", ha afegit Costa, preguntat sobre les discrepàncies.

Per altra banda, Costa ha evitat explicar si, un cop rebutjada la ILP presentada per la plataforma Unitat per la Independència el 13 de juny, JxCat presentaran una proposta pròpia al plenari recollint la demanda de la declaració d'independència. Ha comentat que, a la Mesa, "no s'ha plantejat en cap moment que cap grup parlamentari vagi ara mateix a suscitar aquest debat".

Un curs de diferències estratègiques

No és el primer cop que ERC i JxCat porten les seves diferències fins al Parlament. La crisi que més va fer brillar les discrepàncies entre tots dos grups va arribar amb la suspensió dels diputats presos i a l'exili entre l'estiu passat i l'inici del curs polític. Mentre els postconvergents apostaven per desobeir l'ordre del jutge Pablo Llarena i mantenir els representants presos sense més, ERC optava per fer una declaració política de rebuig i substituir-los per tal de no fer perillar les majories independentistes. 

El passat gener també es va viure un altre episodi de tensió, quan l'expresident Carles Puigdemont va plantejar presentar un recurs al Tribunal Constitucional presidida pel mateix Roger Torrent contra la seva suspensió. En aquell moment, JxCat va assegurar que ja havien comunicat a ERC que farien aquest moviment, mentre que els republicans ho van negar. Finalment, el TC va rebutjar la demanda de Puigdemont.

A més, el període electoral ha capgirat el taulell de l'independentisme. Les eleccions generals del 28 d'abril i les municipals del 26 de maig han col·locat ERC al capdavant del bloc sobiranista, si bé el triomf a Catalunya de JxCat a les europees ha mostrat que Puigdemont -que n'era el cap de llista- manté la força electoral.

Zapatero demana diàleg amb Catalunya

L'actualitat política d'aquest dimarts també ha estat marcada per les declaracions de l'expresident espanyol José Luís Rodríguez Zapatero, qui en una entrevista a Rac 1 ha afirmat que espera que la sentència del judici al procés no entorpeixi el diàleg entre l'Estat i el Govern català: "Que permeti recuperar la necessària, desitjable i saludable convivència", ha dit. A més, Zapatero també ha reconegut que va parlar amb Oriol Junqueras per telèfon abans de l'inici del judici i que ho tornaria a fer.

El Govern català s'ha pronunciat sobre aquestes declaracions durant la roda de premsa posterior al Consell Executiu. La portaveu de l'executiu, Meritxell Budó, ha manifestat que li agradaria que el candidat del PSOE a la reelecció, Pedro Sánchez, estigués tan predisposat al diàleg com Zapatero: "La petició de diàleg ens sembla bé, però ens agradaria que no només la fes un expresident del Govern espanyol, sinó que el president actual oferís aquest diàleg".