Illa destaca la necessitat de "mantenir viva" la memòria democràtica en l'aniversari de l'afusellament de Companys

Salvador Illa ha encapçalat aquest dimarts la tradicional ofrena floral a la tomba Lluís Companys, afusellat fa 84 anys. Des del Fossar de la Pedrera, al cementiri de Montjuïc, ha expressat la necessitat de "mantenir viva la memòria d'aquells que van defensar la democràcia" per avançar cap a un "futur millor" i ha fet una crida a mantenir la diplomàcia i a evitar que el món es regeixi "per la llei del més fort". Segons Illa, Companys és un "símbol" que "trascendeix les sigles del seu partit" (ERC) i que representa el "catalanisme" i totes les "víctimes de la dictadura franquista".

Al costat del president de la Generalitat, el president del Parlament, Josep Rull, també ha homenatjat Companys i ha constatat que "l'anomalia democràtica" del seu assassinat continua "vigent" perquè encara hi ha exiliats, en referència a Carles Puigdemont i Lluís Puig. Així mateix, Rull ha advertit que els valors de l'expresident republicà tenen "més sentit que mai" en un context d'auge de l'extrema dreta. 

Com a màxima autoritat al consistori barceloní, l'alcalde Jaume Collboni ha subratllat que amb l'homenatge d'aquest matí "es commemora un fet històric" per a Catalunya i per a la "memòria col·lectiva democràtica". Davant la tomba, Collboni ha dit que "recordar la dignitat" de l'expresident i de tots els assassinats i enterrats al Fossar de la Pedrera és "un acte de reparació històrica" i també "un acte clau de present i futur per no oblidar les lliçons" apreses.

Els partits reten homenatge a Companys

En representació del PSC, la portaveu Lluïsa Moret ha insistit després de l'ofrena floral en l'aposta del Govern de Salvador Illa pel "diàleg, la convivènvia i el respecte institucional". De fet, ha considerat que la presència del seu partit en l'acte solemne "és un símbol del compromís de mantenir viva la memòria democràtica". 

Per la seva banda, el secretari general adjunt d'ERC i secretari de la Mesa del Parlament, Juli Fernàndez, ha reclamat una "disculpa" pels crims del franquisme contra els republicans i ha exigit al Govern espanyol que ofereixi més recursos a totes aquelles persones que encara no han trobat els cossos dels seus familiars assassinats per la dictadura. En la mateixa línia, ha demanat la restitució del patrimoni robat i ha asseverat que en l'actualitat hi ha "poders vinculats amb el passat" que no permeten l'aplicació plena de l'amnistia. 

Tampoc ha faltat a l'homenatge una delegació de Junts, liderada Laura Borràs. La presidenta del partit ha comparat l'assassinat de Companys amb l'exili de Puigdemont i ha afirmat que l'Estat manté la seva "pulsió repressiva". "Tenim un president afusellat i ara tenim un president a l'exili que no pot tornar perquè l'aparell judicial espanyol, sense miraments, no vol aplicar una llei que emana del seu propi parlament", ha dit, tot lamentant que Illa sigui "un president de la normalitat quan a Catalunya tot és molt poc normal".

La líder del grup parlamentari dels Comuns, Jéssica Albiach, ha defensat que el "millor antídot" contra l'extrema dreta és una nova llei de memòria democràtica, mentre que la seva homònima de la CUP, Laia Estrada, ha aprofitat l'avinentesa per carregar contra Illa. Segons l'anticapitalista, el Govern socialista pregona una "falsa normalitat" perquè la repressió "no ha acabat" malgrat que no hi hagi afusellaments. "Repressió contra el moviment independentista però també contra el feminista, el sindical i els moviments populars de defensa del dret a habitatge", ha puntualitzat.

Entitats independentistes denuncien la "repressió" de l'Estat

Pel que fa a les entitats independentistes ―Òmnium, ANC i Consell per la República―, totes tres han denunciat la contínua "repressió" de l'Estat. Com a presentant del Consell, Toni Castellà ha anunciat que l'organització farà aviat una "proposta concreta" per articular un "front comú" i reconciliar l'independentisme.

En última instància, el president d'Òmnium, Xavier Antich, ha destacat la figura de Companys i la de totes les persones que van donar la vida per lluitar per les llibertats de Catalunya i, de part de l'ANC, Pep Cruanyes ha lamentat que "el Govern i el Parlament estan emmordassats".