Sense desviar-se de la línia estratègica que ha anat perfilant en els últims dos mesos, Salvador Illa ha situat aquest dimarts l'habitatge com la màxima prioritat del Govern en la nova legislatura. En el seu primer debat de política general al càrrec, el president de la Generalitat s'ha compromès a construir 50.000 pisos en sis anys, mesura que respon a les exigències d'ERC i els Comuns en els respectius acords d'investidura. Així mateix, també destinarà 4.400 milions d'euros a l'habitatge públic fins al final de la legislatura. Segons ha dit, es tracta de la mobilització de recursos públics més important feta mai per una comunitat autònoma en aquesta matèria.

El debat al Parlament ha arrencat puntualment a les quatre de la tarda i Salvador Illa ha iniciat la seva intervenció fent menció al conflicte al Pròxim Orient, condemnant qualsevol mena de violència, exigint l'alto el foc i demanant respecte al dret internacional. "Catalunya estarà sempre al costat de la democràcia, del progrés i la pau", ha asseverat. I per això, en relació amb el conflicte català, ha dit que és important deixar enrere la "confrontació erma" i aprofitar les "oportunitats de col·laboració amb el Govern espanyol". 

Illa ha parlat durant una hora i mitja, ha dibuixat les línies mestres en els àmbits de serveis públics, seguretat, infraestructures, economia, cultura, llengua i, sobretot, ha defensat la implementació del finançament singular acordat amb ERC. "Reitero el compromís del Govern a implementar l'acord, que serà més fàcil amb un suport ampli d'aquesta cambra", ha afirmat. 

Una forta aposta per facilitar l'accés a l'habitatge

El gran anunci del debat s'emmarca en un "nou programa d'habitatge públic", que s'enfocarà en quatre eixos. En primer lloc, Illa vol augmentar el "sòl disponible". Per fer-ho, la Generalitat crearà la primera Reserva Pública de Sòl de Catalunya. Aquesta reserva pretén "activar tot el sòl dels municipis" i la primera convocatòria està programada per al febrer de 2025. 

En segon lloc, el Govern vol "reduir en un 50% el temps a l'hora de lliurar" les claus als inquilins. En altres paraules, més rapidesa en l'execució amb modificacions legals i amb l'establiment d'una llicència bàsica. En tercer lloc, Illa també vol fomentar la col·laboració público-privada de dues maneres. D'una banda, oferint als promotors privats per "llogar o comprar totes les seves promocions d'obra nova destinades a habitatge públic en zones de forta demanda". I de l'altra, impulsant una línia de 500 milions anuals en finançament tou de l'Institut Català de Finances "a totes les promocions de construcció de nous habitatges públics".

L'últim objectiu del programa anunciat, que es posarà en marxa aquest mateix dimarts, és incrementar els ajuts directes a la ciutadania. En aquest sentit, el Govern es compromet a destinar 500 milions anuals per ajudar les famílies a pagar el lloguer i per "adquirir 1.700 habitatges de segona mà per evitar desnonaments". A més, també crearà un fons públic per fomentar l'emancipació dels joves menors de 35 anys i finançar el 20% de les despeses de compra de 12.000 habitatges. Aquest import es retornaria un cop pagada l'hipoteca o amb la venda del pis. 

Finançament, impuls del català i serveis públics

Fent honor al seu compromís amb ERC, Salvador Illa ha garantit que hi haurà un nou finançament "en els termes i calendaris" acordats abans de la seva investidura. Ha titllat la proposta d'"ambiciosa", però ha assegurat que el Govern hi està treballant amb "serietat i discreció". "És un model que no va en contra de ningú, sinó a favor de Catalunya i que no renuncia a un concepte de solidaritat", ha afegit. 

Pel que fa a la llengua catalana, s'hi ha referit com la "columna vertebral de Catalunya" i ha demanat un esforç per assolir com més aviat millor un pacte per impulsar-lo. Així mateix, ha posat sobre la taula un "pla de xoc" per augmentar l'oferta de cursos per a adults que volen aprendre o millorar el seu català. 

El president ha posat molt d'èmfasi en la preservació i l'enfortiment dels serveis públics, imprescindibles per a la "prosperitat col·lectiva" a la que aspira. Sanitat, educació i seguretat rebran més recursos per brindar una millor resposta a les necessitats de la ciutadania. En matèria econòmica, Illa pretén que Catalunya es posicioni al capdamunt de l'Estat i ha reafirmat la seva voluntat de construir infraestructures com la plataforma d'energia eòlica marítima al Golf de Roses per doblar esforços en l'àmbit d'energies renovables i d'ampliar l'aeroport del Prat. 

En última instància, Illa ha tancat la seva intervenció en el debat de política general reivindicant una "triple revolució" per a Catalunya: bon govern, normalitat institucional i respecte.