El Govern ha aprovat aquest dimarts la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei contra el racisme en totes les seves formes i expressions, impulsada pel Departament d’Igualtat i Feminismes. La nova llei ha iniciat la seva tramitació en la reunió del Consell Executiu i segons ha explicat la portaveu del Govern, Patrica Plaja, "es tracta d’una llei que tractarà les diferents formes i expressions del racisme, com l’antigitanisme, la islamofòbia, la xenofòbia i altres formes de discriminació ètnico-racial. La norma abordarà el racisme de manera integral, incloent-hi tant el racisme estructural com l'institucional que poden exercir els propis poders públics". D’aquesta manera, assegura Plaja, es vol aplicar la perspectiva antiracista a totes les polítiques públiques i a tots els nivells de l’administració.

L’elaboració d’una llei específica que abordi el racisme com un fenomen sistèmic, tenint en compte les seves causes i conseqüències, donarà compliment a la Directiva 2000/43/CE, de 29 de juny de 2000, relativa a l'aplicació del principi d'igualtat de tracte de les persones independentment del seu origen racial o ètnic.

Segons els responsables del Govern, l'objectiu d'aquesta nova llei és erradicar les múltiples formes de desigualtat, discriminació i violència ètnico-racial que afecten les persones racialitzades i/o migrants a Catalunya.

Augmenta el racisme en els diferents àmbits de la societat

Plaja ha fonamentat aquesta iniciativa en un increment d'episodis de racisme. Segons l’informe anual de SOS Racisme del 2020 -que ha citat- es van identificar 182 situacions de racisme a Catalunya, de les quals només 99 van ser denunciades com una vulneració de drets amb motivació racista. Plaja també ha ressaltat que el mateix any, la Fundació Secretariat Gitano va incloure al seu registre 633 casos de discriminació i antigitanisme, i l’Observatori de la Islamofòbia a Catalunya 19 casos d’islamofòbia manifesta i 15 casos de vexacions personals.

A més, informes d’organismes internacionals de Drets Humans com el de la FRA (European Union Agency for Fundamental Rights) del 2020 denuncien la persistència del racisme i l’auge de la ideologia d’extrema dreta a tota la Unió Europea, amb l’augment dels discursos i els delictes d’odi per motius racistes.

Consulta pública oberta a la ciutadania

Des de la Conselleria d’Igualtat i Feminismes, impulsora de la nova normativa, s'assegura que es vol construir aquesta llei "conjuntament amb la ciutadania, mitjançant un procés participatiu ampli que inclogui totes les seves aportacions i propostes". Així, està previst obrir un període públic de consulta prèvia de la llei durant tres mesos i mig en què, a banda dels mitjans digitals com el portal Participa.gencat o l’ús d’aplicacions de missatgeria instantània, s’organitzaran reunions presencials per tot el territori català en aquesta fase inicial de l’elaboració de llei. Es facilitaran qüestionaris traduïts a diferents llengües per garantir la participació de tothom.

Fruit de les aportacions recollides durant la consulta prèvia i el procés participatiu amb entitats i persones expertes, s’elaborarà un primer esborrany de proposta de text de la llei. La redacció de l’avantprojecte de llei se sincronitzarà també amb els treballs de la Comissió d’Estudi del Racisme Institucional i Estructural creada al Parlament el proppassat mes de novembre.