Identifiquen una punta de llança feta amb os de cavall de fa més de 50.000 anys a l'Abric Romaní de Capellades

Investigadors de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) han identificat, per primer cop, una punta de llança feta amb un fragment d'os llarg de cavall de fa més de 50.000 anys al jaciment de l'Abric Romaní de Capellades (Anoia). La investigació, publicada a la revista Scientific Reports, posa de relleu la "flexibilitat i adaptabilitat" de la tecnologia neandertal i "ofereix dades molt valuoses" per entendre les estratègies de caça d'aquests grups durant el paleolític mitjà.

Segons l'IPHES, cada vegada són més els jaciments que demostren que els neandertals utilitzaven ossos d'animals com a matèria primera per a la fabricació d'eines, però fins ara no s'havia identificat mai en contextos neandertals l'ús de l'os per a la fabricació de puntes de llança.

Aquesta és la principal conclusió del treball publicat a la revista Scientific Reports en un treball liderat per la investigadora predoctoral a l'IPHES-CERCA Paula Mateo-Lomba. La rellevància de la investigació, detallen, rau en què demostra que els neandertals explotaven de manera intensiva els recursos animals de què disposaven, no només des del punt de vista nutricional sinó també cinegètic.

El treball desenvolupa una anàlisi interdisciplinària combinada amb aspectes tecnològics, autonòmics i funcionals que ha permès "identificar indicis tant de la seva fabricació, emmanegament i ús". Es tracta d‘un fragment d'os de cavall, una espècie habitualment explotada pels grups d'aquest jaciment. L'espècimen presenta signes clars de talla intencional quan estava en estat fresc.

L'examen minuciós ha mostrat la presència d'empremtes d'ús i una fractura d'impacte a la punta, fet que demostraria que la punta d'os va ser utilitzada com a llança. La microtomografia computaritzada ha revelat possibles fractures internes que es podrien haver produït en el moment de l'impacte. A més, el patró de desgast observat i una ranura en una de les cares donen suport la hipòtesi de l'emmanegament.

Segons Mateo-Lomba "aquest descobriment contribueix a la comprensió del comportament de caça dels neandertals i de la importància de les eines òssies en el seu repertori tecnològic". En aquest sentit, afegeix que "es posa en relleu la flexibilitat i adaptabilitat de la tecnologia neandertal, aportant proves d'una tecnologia òssia, que de vegades queda oculta al registre arqueològic, i oferint valuoses dades sobre les seves estratègies de caça durant el paleolític mitjà".