Iceta posa en dubte l'encaix del delicte de rebel·lió "al que va succeir a Catalunya"

La presó preventiva dels líders independentistes col·lecciona cada cop més moments d’incomoditat entre els socialistes. Aquest dijous ha estat el torn del secretari general del PSC, Miquel Iceta, qui, en un esmorzar informatiu, ha assegurat que l’empresonament sense sentència "està durant massa". No és el primer cop que el líder del socialisme català es mostra tímidament contrari a aquesta mesura aplicada en el marc de la macrocausa contra l’independentisme. El que no havia fet encara Iceta era referir-se de manera tan directa al cas judicial com ho ha fet aquest matí, quan ha arribat a dir que no sap "com encaixa el delicte de rebel·lió en el que va succeir a Catalunya, en aquella hora i vuit segons d’independència". Tot i refugiar-se en la ironia, Miquel Iceta s’ha desviat avui del discurs de no intervenció en el debat judicial al qual s’agafa el govern central de Pedro Sácnchez. Iceta també ha dit que "queda poc temps pel judici i que s’ha de deixar actuar a la justícia" i s’ha referit a la possibilitat d’aplicar un indult en cas que hi hagi una sentència condemnatòria. El líder socialista, però, ha considerat que no s’ha de subvertir la presumpció d’innocència abans que finalitzi el judici, pel que no ha entrat en matèria.

L’opció de l’indult ha tornat a posar-se sobre la taula d’ençà que la delegada del govern central a Catalunya, Teresa Cunillera, va dir en una entrevista a Catalunya Ràdio que era partidària de l’aquesta via: "Per concedir un indult hi ha d’haver una sentència ferma i hi ha d’haver una petició igual de ferma del que accepta la sentència. Si es demana l’indult jo sóc partidària, és clar. Però l’han de demanar”. Com apuntava Cunillera, el plantejament de l'indult suposaria l’acceptació de la condemna i els delictes per part dels presos catalans. Tal com indicava a aquest diari la vocal de l’Associació Catalana pels Drets Civils, Laura Masvidal, també companya de l’exconseller a presó, Quim Forn, els presos no tenen pensat renunciar a la seva innocència.

Cal recordar, però, que no va ser Cunillera la primera en proposar l’indult, sinó el mateix Iceta qui, en una entrevista en plena campanya electoral el passat desembre amb el director de TV3, Vicent Sanchis, va presentar aquesta opció poques setmanes després de l’empresonament dels consellers i els Jordis. Després que el PSC i el socialisme espanyol es desmarquessin d’aquelles paraules enèrgicament i tot i l'obstinació d'Iceta per defensar-les, la proposta va quedar guardada en un calaix. Poc espai quedaven per concessions en uns mesos marcats per la lluita per l’hegemonia al bloc constitucionalista, en plena campanya per un 21-D que va guanyar Ciutadans i amb una defensa de la unitat encapçalada pel govern de Mariano Rajoy. Ara, l’entrada de Pedro Sánchez al govern central obre escletxes en el relat pels més díscols.

I no tan díscols. La presó preventiva ha incomodat fins i tot al ministre d’Afers Exteriors, Josep Borrell, conegut per la seva participació en actes de Societat Civil Catalana abans d’entrar a l’executiu. Borrell va afirmar en una entrevista per la BBC que "preferiria que estiguessin en llibertat condicional", paraules que després va mantenir en diverses declaracions ja que afirmava que hauria ajudat a rebaixar la tensió política a Catalunya. En la mateixa línia, la ministra de Territori, Meritxell Batet, ha afirmat diversos cops que seria millor si no hi hagués presos i que "preferiria que estiguessin en llibertat condicional". És especialment lògica la seva posició tenint en compte que Batet és una de les principals figures dels diàlegs bilaterals entre Estat i Generalitat, que troben la majoria de traves en el paper que el Govern considera que ha de jugar l’executiu de Sánchez pel que fa als presos.

Tot i aquestes distensions discursives, el govern espanyol ja ha dit reiterats cops que no intervindrà en la posició de la Fiscalia General de l’Estat pel que fa a les acusacions de rebel·lió que pesen contra els presos. I no només això, sinó que la mateixa Fiscalia ha demanat recentment un any i mig de presó per a 11 activistes dels CDRs detinguts el passat 23 d’abril per concentrar-se davant el TSJC. A pocs dies del primer aniversari de l’1-O i passats els primers tres mesos amb Sánchez a la Moncloa, les possibilitats que s’obren entre les declaracions de Miquel Iceta i els posicionaments del PSOE segueixen sent elements purament retòrics.