Público
Público

Homenatgen una quarantena de lluitadors antifeixistes de la Terra Alta deportats a camps de concentració nazis

El Consell Comarcal ha col·locat un monòlit a l'estació del Prat de Comte per honrar la seva memòria

Familiars dels 38 homes deportats a camps de concentració nazis col·loquen un clavell al monòlit que han col·locat a Prat del Comte per honrar la seva memòria.
Familiars dels 38 homes deportats a camps de concentració nazis col·loquen un clavell al monòlit que han col·locat a Prat del Comte per honrar la seva memòria. Mar Rovira / ACN

El Consell Comarcal de la Terra Alta ha homenatjat aquest diumenge 38 homes que van ser deportats a camps de concentració com el de Mauthausen, a Àustria, a partir de l'agost de 1940. La majoria d'ells van morir allà entre el 1941 i 1942 i només sis d'aquests van ser alliberats.

L'acte ha tingut lloc a l'antiga estació de tren de Prat de Comte, on s'ha col·locat un monòlit amb els seus noms d'una forma "simbòlica". En l'homenatge per dignificar la seva memòria hi han participat familiars que han considerat "molt necessari" el reconeixement d'aquests lluitadors antifeixistes, que van patir l'horror del nazisme. A més, han subratllat que és imprescindible recordar-los en un moment històric en què l'extrema dreta està en "auge". 

Fa cinc anys que membres d'entitats, estudiosos i veïns implicats en la recuperació de la Memòria Democràtica del territori van fer la petició al Consell Comarcal, però no ha estat fins ara que s'ha fet realitat. Els 38 deportats eren d'11 localitats diferents: Batea, Arnes, Caseres, Corbera d'Ebre, Gandesa, la Fatarella, Horta de Sant Joan, Pinell de Brai, Vilalba dels Arcs, Prat de Comte i la Pobla de Massaluca. 

La consellera comarcal Montse Subirats ha assenyalat que "tot i ser el poble més petit de la comarca, dels 38 deportats, 8 eren de Prat de Comte". Per la seva banda, el president de l'AMICAL de Mauthausen, Joan Calvo, ha afirmat que els homenatges a les víctimes del feixisme i nazismes són cada cop "més necessaris".

I ha afegit: "Han passat pràcticament 80 anys de l'alliberament dels camps, però amb la situació que viu Europa, i més avui amb les eleccions a França i l'auge de l'extrema dreta i del discurs d'odi, és imprescindible recordar els lluitadors antifeixistes, perquè els primers lluitadors antifeixistes van ser els republicans espanyols a la guerra d'Espanya".

Un monument a les vides "truncades"

Segons han explicat fons del Consell, la construcció del nou monòlit ha anat a càrrec de dos artistes locals: Francesc Xavier Solé, de Vilalba dels Arcs, i Jordi Lluch, d'Arnes. El monument està format per un mapa trencat de la comarca, fet amb pedra de la zona, on es veuen dotze petjades esculpides que representen els municipis de la Terra Alta.

La consellera Subirats ha apuntat que vol "evocar" la vida "truncada" de totes aquestes persones que, a conseqüència de la guerra, van deixar casa seva i van haver d'emprendre el camí de l'exili. A més, ha subratllat que els passos esculpits a la pedra arriben a una reixa de ferro, que representen els "murs i l'horror" dels camps nazis, que es va transformant en coloms, símbol de l'esperança, la pau i la llibertat.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?