Hisenda deixa d'ingressar 45.000 milions l'any a causa de no controlar els grans defraudadors

Fins a 45.000 milions d'euros deixa d'ingressar cada any l'Agència Tributària perquè no aconsegueix enxampar l'activitat dels grans defraudadors fiscals, un forat que concentra les xifres més grans en els grans embulls societaris mentre l'enroc dels països beneficiats impedeix adoptar mesures a nivell internacional per evitar l'elusió fiscal i per posar límit a les fugides tributàries de les multinacionals digitals.

La xifra surt de l'encreuament de dues altres: els 15.000 milions d'euros del volum de frau fiscal que detecta el fisc cada any, amb un rècord que va quedar establert en 15.714 el 2019 a falta de conèixer els resultats de 2020, es resten dels 60.000 que xifren els que estudien el frau fiscal com Gestha, el sindicat dels tècnics d'Hisenda, o les recerques de transparència tributària de l'oenegé Oxfam -Intermón.

L'informe La il·lusión fiscal, elaborat el 2015 per l'oenegé, destaca "l'alt nivell de frau fiscal" que hi ha a Espanya, "estimat en uns 59.500 milions d'euros, dels quals el 72% prové de grans empreses i grans fortunes".

Oxfam-Intermón assenyala a l'impost de Societats com el principal focus de defraudació, mentre Gestha destaca que aquestes conductes generen al mateix temps un forat de 31.000 milions d'euros en cotitzacions impagades a la Seguretat Social.

“Hi ha un problema legal d'àmbit mundial”

I com és possible que existeixin bosses de frau d'aquest volum? Carlos Cruzado, president de Gestha, que també assenyala a l'Impost de Societats com "el gran forat, sobretot per a les companyies transnacionals, que utilitzen tots els mecanismes al seu abast per reduir al mínim la seva tributació", apunta com a causa principal la falta d'efectius per les retallades de plantilla de la dècada passada tant entre els inspectors com entre els tècnics de gestió, al que ara se suma l'envelliment d'una plantilla amb una mitjana que supera els 50 anys, juntament amb un repartiment de competències entre aquests dos grups que a vegades genera ‘colls d'ampolla’ en les recerques.

"El frau grotesc, el d'ocultar els guanys sense més en operacions gairebé no existeix", expliquen fonts de l'Agència Tributària, que afegeixen que, paral·lelament, "moltes vegades el gran frau es considera elusió", que són els embulls societaris i financers que permeten a les empreses transnacionals eludir el pagament d'impostos sense delinquir a força de localitzar els beneficis en paradisos fiscals o Estats de baixa tributació.

Luis del Amo, secretari tècnic del Consell General d'Economistes, que qüestiona la validesa de les estimacions sobre el frau fiscal i l'economia submergida per la dificultat de calcular el seu impacte real en les arques públiques, coincideix a apreciar l'existència d'"un problema legal a nivell mundial" amb l'elusió de les transnacionals i amb la tributació de les plataformes digitals davant el qual, "en haver-hi interessos contraposats entre els països ningú li posa el cascavell al gat".

Els posicionaments en el debat global sobre l'elusió dels EUA, on es troben les seus de diversos d'aquests gegants, o els d'Irlanda i Holanda, beneficiaris fiscals de les seves activitats, en l'àmbit europeu, avalen aquesta tesi.

"El problema del frau es concentra en l'Impost de Societats, que no està concebut per a aquesta societat global i digital", apunta Cruzado, que afegeix que "sempre parlem de voluntat política. Per lluitar contra el gran frau fa falta un mecanisme global, però aquí veiem que les coses van molt lentes", més enllà de les passes cap endavant de països com França i Espanya, que han creat les seves pròpies figures tributàries malgrat les amenaces comercials dels EUA, o de les iniciatives nonades de la UE i l'OCDE. "L'elusió està a vegades separada del frau per una fina línia que fa molt difícil diferenciar-les", afegeix.

"La lupa es desplaça cap als grans patrimonis i empreses"

El Pla Anual de Control Tributari i Duaner, publicat aquest dimarts al BOE i que no afecta qüestions com els bonus dels inspectors, que en realitat són un plus de productivitat amb condicions objectivades, inclou algunes directrius per atacar aquestes vies de frau, com ara el control sobre els "nous models de negoci altament digitalitzats" que operen al país o l'ús d'eines de big data per a investigar "la titularitat i la capacitat de gestió de grans patrimonis, especialment quan una part dels mateixos pugui estar situada en l'exterior, o està emparada per l'ús de figures societàries interposades que afavoreixen l'opacitat de rendes i patrimonis".

El pla també inclou actuacions de supervisió en àmbits com el creixent comerç electrònic o la utilització de les criptomonedes com a mitjà de pagament en l'àmbit de l'economia digital.

"A Espanya no es fan inspeccions aleatòries, sinó en funció del risc de frau, i aquests riscos prioritaris se seleccionen en el Pla de Control, que indica per on anirà la selecció de contribuents per a ser inspeccionats", indiquen fonts de l'Agència Tributària.

Cruzado, per part seva, destaca que "les directrius van començar a canviar l'any passat per desplaçar la lupa cap als grans patrimonis i empreses, encara que hi ha problemes per a complir-les".

La necessitat d'eliminar els paradisos fiscals

Entre altres, el que ha quedat plantejat amb l'exili tributari dels youtubers que, com abans van fer esportistes i artistes en aquest i en altres països, han traslladat el seu domicili fiscal a Andorra.

"Han posat sobre la taula la necessitat d'eliminar els paradisos fiscals i, en el cas d'Espanya, també de definir de manera objectiva què es considera un 'tipus impositiu considerablement reduït' enfront dels d'aquí", explica Cruzado, per tractar com a tal, o no, al territori en qüestió al marge que mantingui o no el secret bancari.

Del Amo, per part seva, afegeix un matís al debat. "Una cosa és detectar el frau i una altra localitzar els diners -explica-. Les alarmes salten, però continua havent-hi refugis segurs per als diners; no per a fer operacions però sí per a guardar-lo".