"No hi ha més extrema dreta que fa uns anys, simplement ara hi ha una sèrie d'actors que l'acompanya"

La denúncia de la involució del dret a la protesta és l'eix central de la jornada "Els Drets es defensen exercint-los" que se celebra aquest dimarts a l'Aula Magna de la Facultat de Geografia i Història de la UB. La trobada, organitzada per Novact, Entre Pobles, l'Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC), l'Observatori DESC i Irídia, posa l'accent en la criminalització del dret a la protesta amb la celebració de diverses taules, que aborden qüestions com l'ascens de l'extrema dreta, les resistències socials davant les vulneracions de drets o la judicialització de la protesta.

La primera taula ha abordat l'extrema dreta, l'(auto)censura i la llibertat d'expressió. Respecte a l'autocensura, la filòsofa Marina Garcés s'ha preguntat "què passa quan a dins d'una persona canvien les percepcions dels mateixos límits?». Per respondre's: "Hi ha hagut un desplaçament molt ràpid cap a formes d'autoncensura: mesurem les nostres paraules, els nostres pensaments i les nostres percepcions. El nostre llindar sobre 'allò que és perillós' s'ha mogut ràpidament i la percepció del que és pertinent o adequat ha canviat".

Segons la filòsofa, per entendre l'autocensura actual s'han de posar amb relació dos elements: la precarització de les condicions de treball -"reduir l'individu a la vulnerabilitat i precaritzar les pors ha resultat molt útil"- i la guerra cultural. "No podem fer una lectura immediatista del present, perquè el que està passant no ve d'ara. Quan vam començar a tenir por? Estem immersos en una guerra cultural, declarada i orquestrada per molts ideòlegs i amb molts diners darrere. Ho percebem de manera local, però és un fenomen global i no és un fenomen nou".

El músic i periodista Miquel Ramos ha insistit en la qüestió de la guerra cultural. Per a ell, dins l'equació de l'autocensura i la guerra cultural s'hi ha d'incloure la manipulació de la legislació –en referència a l'apropiació del delicte d'odi-, el blanquejament de l'extrema dreta i la voluntat de desinformació que es genera des d'alguns mitjans d'informació. "La impunitat descarada no seria possible sense un previ blanquejament de l'extrema dreta i això està íntimament lligat amb la guerra cultural. A més, no som conscients del mal que es genera des d'alguns mitjans, que se centren a disseminar odi i estereotips sobre alguns col·lectius. Estem vivint una guerra cultural oberta que, de moment, no sabem com contrarestar".

Mitjans de comunicació i periodistes, en el punt de mira

La preocupació pel paper que estan jugant els mitjans ha centrat part de la taula de debat. Per combatre aquests discursos d'odi, Elisenda Rovira, editora de l'Observatori Media.cat i coordinadora de l'Anuari dels Silencis Mediàtics, aposta per no comprar l'agenda mediàtica de l'extrema dreta -per exemple no parlar de 'crisi migratòria' si la realitat no és aquesta-, limitar el periodisme de declaracions -no regalar altaveus i contrastar les informacions per contrarestar-les- i, sobretot, no reduir l'extrema dreta a una tempesta que sorgeix del no-res. "L'auge de l'extrema dreta a les democràcies està promogut i finançat per una sèrie de poders que tenen un interès urgent i especial en què aquest tipus de discurs proliferi. I és d'això del que s'hauria de parlar", ha apuntat.

Els ponents no només han mostrat la seva preocupació per la deriva que estan prenent alguns mitjans de comunicació, sinó també per l'estat de vulneració al qual es veuen sotmesos aquells professionals crítics amb el poder: no fa ni una setmana, a Girona, agents de la Policia Nacional detenien el fotoperiodista Carles Palacio; a l'estiu, un agent del mateix cos agredia el també fotoperiodista Jordi Borràs; fa unes setmanes, a Mallorca, la policia requisava els mòbils i els portàtils de dos periodistes que investigaven el cas de corrupció Cursach. "S'atemoreix els periodistes i s'atemoreix les fonts", ha dit Rovira.

Una extrema dreta que ja existia

Jesús Rodríguez, activista i periodista de la Directa, ha volgut fer una retrospectiva sobre la presència de l'extrema dreta per trencar el relat de l'auge de l'extrema dreta. "Els petits col·lectius de l'extrema dreta clàssica sempre han existit, però fins fa poc no tenien visibilitat ni protagonisme. Aquesta visibilitat els l'han donada partits com Ciutadans o Vox i les estructures financeres i empresarials –en el cas de Barcelona provinents d'alguns barris històricament convergents de sobre de la Diagonal-." Per al periodista, els partits mencionats necessiten la convergència de l'extrema dreta perquè el seu relat polític cobri sentit, ja que "són partits que viuen de la confrontació i la crispació".

Tots els ponents de la taula han destacat la necessitat de no aïllar els actors de l'extrema dreta, sinó de tractar-los en la seva complexitat i en totes les seves dimensions per saber com operen, qui els està donant cobertura i quins interessos hi ha darrere d'aquests grups. "Ara mateix no hi ha més extrema dreta que fa uns anys, simplement ara hi ha una sèrie d'actors que l'acompanya", ha dit Rodríguez.

"Cada època genera unes formes organitzatives i ara estem en un moment de transició forta i violenta. No només hem d'adoptar una actitud defensiva, sinó que hem d'inspeccionar el terreny per veure on podem obrir escletxes des d'on podem transformar per no deixar-nos prendre les complicitats", ha sentenciat Garcés, per a qui la societat viu "un temps de contrarevolució reaccionària".