Este artículo se publicó hace 4 años.

Entrevista amb rosa garrote

"Hem aconseguit que es reconegui que l'accident era evitable"

La presidenta de l'Associació de Víctimes de Metro 3 de juliol, Rosa Garrote. / EP

Héctor Serra

València-

Publicidad

Dir que s’ha fet justícia, és dir massa després de tot aquest camí?

Click to enlarge
A fallback.

Amb aquest final, ja es pot dir que hi ha responsables.

"S’ha acabat reconeixent que l’accident era evitable, com ho portem denunciant des del primer dia; Aquesta condemna recull els pilars bàsics de les nostres reivindicacions"

Publicidad

Ha estat una lluita per a tota la societat, sempre ho han defensat.

Els han dit alguna cosa les víctimes de l’Alvia?

Publicidad

Els consta que FGV ha treballat durant aquest temps per millorar la seguretat?

També s’ha aconseguit un protocol d’atenció a les víctimes…

Publicidad

Fa referència a la segona comissió parlamentària perquè, si rebobinem a la primera, la del 2006…

"La primera comissió d'investigació va ser vexatori per a les víctimes. El PP, valent-se de la seua majoria, va provocar que s'arribés a la conclusió que defensava: l'accident era inevitable"

Una comissió de la qual un temps després vam saber moltes més coses.

Publicidad

Però l’historial de despropòsits és infinit, també es va rebatejar el nom de la parada. Era una campanya claríssima perquè l’accident caiguera en l’oblit.

Aquella gent mai no els ha demanat perdó.

"No es demana perdó per la mort de 43 persones en un servei gestionat per la Generalitat i sí pels retards de l’AVE? És incomprensible"

Ells vivien en la seua bombolla particular i, a més, el sinistre va coincidir de ple amb la visita del papa.

Publicidad

Com es queden quan el 2007 i el 2011 Camps revalida la presidència amb sengles majories absolutes?

Confien després de tot en la justícia?

Què passarà ara amb l’associació?

Publicidad

Han estat molt tenaços.

"Caldrà posar una data per realitzar una assemblea i el següent pas serà dissoldre l’associació"

En aquest camí, s’han trobat amb el pitjor però també amb suports imprescindibles.

Publicidad

Comentaris dels nostres subscriptors