Helena Vinent sacseja l'ordre capacitista establert a 'Accident', a l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró
L'artista proposa una experiència de tensió entre l'accessibilitat i el desig de gaudir, amb la qual provoca que l'accés als espais museístics passi per un pacte que transforma la manera com transitem per aquests entorns
Públic
Barcelona--Actualitzat a
La Fundació Joan Miró presenta Accident, de l'artista Helena Vinent, la darrera exposició del cicle de l'Espai 13 Ens acompanyarem quan es faci fosc, a càrrec d'Irina Mutt. Es tracta d'una proposta radical que qüestiona les normatives de l'accés i del plaer, i fa una crida a altres formes de ser i d'habitar el món des d'una perspectiva crip-queer.
L'obra de Vinent, que sorgeix del seu posicionament com a persona sorda i disca -reapropiació política del terme discapacitat-, subverteix la mirada capacitista que infantilitza i desposseeix de desig, agència i poder polític les persones amb diversitat funcional. Inspirada en la potència de la rebel·lió punk, Accident presenta una sèrie d'accions anticapacitistes perpetrades per una banda anònima de persones discas que interromp la normalitat amb intervencions que desafien l'imaginari de cos disca submís i inofensiu.
A través de la construcció d'espais inaccessibles, com murs o escales, i d'experiències que provoquen la disrupció dels recorreguts convencionals, Vinent crea una coreografia inesperada. Els visitants hauran de buscar alternatives per arribar a l'exposició i, dins d'un ascensor, podran escoltar una peça sonora que ofereix una (sub)versió de les guies audiodescriptives tradicionals. Aquestes descripcions, en lloc de ser mediadores, amplien formats i continguts, tot jugant amb la confusió i els malentesos per allunyar-se de l'obsessió capacitista per comprendre-ho tot.
L'exposició també explora les possibilitats de les didascàlies, subtítols que transcriuen sons no verbals, com a eina per tensionar els marges de la interpretació. Vinent s'apropia d'aquests errors inevitables en la traducció d'un món oient a un món no oient i ofereix un espai a la imaginació des de la seva pròpia experiència com a sordi.
A Accident, Vinent capgira la narrativa dominant per situar els cossos discas al centre, i fa trontollar la normalitat tot oferint una aliança als qui volen qüestionar la seva pròpia posició de privilegi. L'exposició convida totes les identitats que no se solen sentir incloses en els espais artístics a gaudir de les obres, a transitar per l'espai i a esplaiar-se i divertir-se en una concessió temporal però poderosa.
Sobre el cicle 'Ens acompanyarem quan es faci fosc'
Ens acompanyarem quan es faci fosc, el cicle de l'Espai 13 del 2024, comissariat per Irina Mutt, és un desig de situar la interdependència a partir de quatre exposicions individuals en què cada artista aportarà una mirada particular sobre la seva manera de ser al món i de gestionar els espais.
Per a la comissària, la interdependència parla de la nostra relació amb el món, de com l'habitem, dels nostres límits i les nostres vulnerabilitats. Pensar en clau d'interdependència implica desafiar la ficció de l'autonomia i reconèixer fins a quin punt estan entrellaçats els nostres cossos i les nostres vides amb altres cossos i vides. Tots formem part de tot i existim en relació amb altres éssers, estructures i fenòmens. Res no es presenta ni funciona de manera aïllada.
D'acord amb aquesta idea, les possibilitats d'apropiar-se dels espais, ser-hi present o accedir-hi no consisteixen tant en triomfs o fracassos individuals, sinó més aviat en una responsabilitat col·lectiva. No tots els espais conviden a ser ocupats de la mateixa manera per tothom. No totes les veus ocupen el mateix espai, ni totes les històries perduren de la mateixa manera en el temps. Aquest cicle proposa uns quants apunts, senyals o accions sobre diferents maneres d'ocupar l'espai present i perdurar en el temps.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..