Hamza Yalçin"Potser en un futur Erdogan pot ser president d'Espanya"

Molt al seu pesar, va ser un dels protagonistes de l'actualitat aquest estiu. Hamza Yalçin, periodista i opositor al règim turc, va passar 56 dies empresonat a Can Brians durant l’estiu per ordre de l'Audiència Nacional, d'acord amb una petició d'extradició de Turquia. Una experiència que ha relatat aquest dijous a Barcelona, en un acte a l’Ateneu Barcelonès.

Yalçin, amb nacionalitat sueca, tornava per primera vegada a la ciutat després de la seva posada en llibertat, i durant la seva intervenció les pauses d'emoció s'han fet notar en diverses ocasions. Això no obstant, tot i ser agraït en les mostres de solidaritat, ha carregat durament contra el govern espanyol i el sistema penitenciari de l'Estat, perquè "una presó també és un lloc important per un sistema polític democràtic".

"Millor" quan va estar empresonat a Turquia

El periodista turc confessava que "esperava millors coses" de la seva estada a una presó espanyola però també subratllava que per a ell havia estat una oportunitat per conèixer gent. Malgrat tot, Yalçin no ha escatimat en detalls i ha exposat diverses vexacions i agressions a què va ser sotmès només entrar a la presó, i ha fet memòria que la seva estada intern en un centre turc "va ser millor". En aquesta línia ha posat de manifest que el jutge Ismael Moreno, el mateix que va empresonar als titellaires bascos l'any passat, "és de l'era de Franco".

La relació amb els guàrdies, segons el ponent, tampoc era fàcil, ja que tot i que la relació entre la resta de membres del servei de seguretat era "amable", amb els presoners canviava. Ha relatat com el primer dia li van lligar les manilles molt apretades i tot i les seves queixes no l'hi van afluixar. "Em miraven com si fos un animal", ha dit. Malgrat tot, després de la sortida de la presó, tal i com ha explicat un dels seus advocats David Aranda, del col·lectiu Alerta Solidària que juntament amb Eva Pous va encarregar-se de seguir el procediment per tal d'aconseguir una extradició passiva, no va voler denunciar aquestes accions perquè "no volia que els fessin el que li havien fet a ell".

Només Espanya va acatar l'ordre de detenció

L'empresonament de Yalçin, motivat per una ordre d'extradició del govern turc que lidera Recep Tayyip Erdogan, arribava després que Yalçin escrivís diversos articles crítics amb el govern turc des de Suècia. A partir d'això, Erdogan va emetre una ordre de cerca cap ell a nivell internacional, i la Interpol ho establir com a demanda vermella. Mentrestant, el periodista havia estat viatjant per diversos països, i cap d'ells l'havia retingut, perquè les demandes vermelles del cos policial internacional no són d'obligat compliment. Espanya però, mentre ell estava de vacances al territori amb la seva família, va considerar que havia d'acatar l'ordre.

El periodista turc ha assegurat que, en un primer moment, el va impactar que Espanya no es qüestionés el mandant, així com la capacitat d'influència que té Erdogan sobre les decisions espanyoles. Per això, d'acord amb aquesta connivència entre els dos països, ha afirmat irònicament que "potser en un futur Erdogan pot ser president d'Espanya". Alhora, ha constatat que a Turquia havia estat considerat pres polític, mentre que a Espanya ho feia en condició de criminal.

Tot plegat va generar en el reporter una sensació d'extrema tristesa que "va treure la pitjor part de mi", deia. De la seva etapa reclòs destaca que no va poder continuar treballant i únicament tenia accés als llibres que li facilitaven les visites o els seus advocats. Ha destacat que, mentre a Turquia havia pogut continuar treballant, aquí no ho havia pogut fer. L'antídot va ser poder escriure el que ell estava passant i d'aquesta manera va "tornar-se a trobar amb ell mateix", "perquè les meves paraules són lliures" ha proclamat. "Vaig perdre l'hàbit de llegir la premsa turca perquè en vaig perdre l'interès". Tot i les ombres de la presó, també ha agraït la tasca dels mestres i professors de l'escola i la feina dels educadors socials.

"No passaran"

Yalçin també ha trobat un espai per parlar de la situació dels mitjans de comunicació a Turquia. Posant-hi xifres, ha constatat que dos de cada tres periodistes del país es troben actualment empresonats i el règim ha tancat moltes capçaleres de diaris i altres mitjans audiovisuals. Per això ha demanat solidaritat i ha dit que precisament gràcies a aquesta solidaritat ell era aquí parlant.

El dret a la llibertat d'expressió ha estat un dels conceptes constants en els parlaments, i Hamza Yalçin ha reclamat "continuar lluitant" en aquesta direcció. En aquest punt, ha tingut un record pels presidents d'Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) empresonats a Soto del Real, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. L'acte ha acabat amb unes paraules d'Aranda recordant vivències amb el seu representat i amb un lema antifeixista: "No passaran".

La ponència, organitzada per l'Ateneu Barcelonès i el PEN Català, ha comptat amb la presència de la vicepresidenta de l'Ateneu, Gemma Calvet, la presidenta del PEN, Carme Arenas, el periodista i escriptor marroquí Ali Lamrabet i l'advocat d'Alerta Solidària David Aranda.