Fa més d'una dècada que el que ara és el Hard Rock va presentar-se en societat -amb el nom inicial de BCN World-, amb la idea que el macrocomplex de l'oci i el joc del Camp de Tarragona estaria enllestit el 2016. Des d'aleshores el projecte ha acumulat reformulacions, endarreriments, revessos judicials i una forta oposició ciutadana i política que han provocat que avui no hagi començat a construir-se. De fet, ni tan sols està aprovat el pla directiu urbanístic (PDU) que ho ha de fer possible i cada cop hi ha més escepticisme que el Hard Rock s'arribi a materialitzar.

Ara bé, això no impedeix que el projecte segueixi tenint impacte en la política catalana, fins al punt que ara mateix és l'element clau en la negociació dels pressupostos del Govern d'aquest 2024. En Comú Podem exigeix al Govern que aturi la tramitació del PDU si vol el seu suport als comptes, mentre que l'executiu ha assegurat que el projecte continua endavant, el que comporta al seu torn donar compliment a una exigència del PSC, amb qui ja ha tancat un acord pressupostari. ERC, al seu torn, ha reconegut a través del mateix Pere Aragonès que el Hard Rock "no l'entusiasma". Repassem les principals qüestions al voltant del projecte.

La rèplica al fallit Eurovegas

El 7 de setembre de 2012, enmig d'una enorme crisi econòmica, el Govern de la Generalitat que presidia Artur Mas va presentar en roda de premsa un macroprojecte anomenat BCN World, que s'havia d'ubicar en uns terrenys entre Vila-seca i Salou propietat de Caixabank i a tocar de Port Aventura.

Ho va fer acompanyat justament d'Isidre Fainé, el factòtum de l'entitat financera, i de l'empresari valencià Enrique Bañuelos, aleshores líder de l'empresa Veremonte i conegut per la monumental fallida que uns anys enrere havia protagonitzat la immobiliària Astroc, un grup que s'havia inflat enormement en l'època de la bombolla del totxo.

El BCN World era la rèplica a Eurovegas, el projecte que el magnat estatunidenc Sheldon Adelson volia impulsar a l'Estat espanyol, després que aquest finalment es decantés per Madrid en detriment de Barcelona -el volia construir al delta del Llobregat-. El temps convertiria Eurovegas en fum, però això ja és una altra història.

Les dimensions de l'aposta de Bañuelos comprada pel Govern de Mas eren colossals: un complex amb sis parcs temàtics, en cadascun dels quals hi hauria un centre comercial, un centre de convencions, un casino, un teatre i un hotel. En total, una superfície d'1,5 milions de metres quadrats, 12.000 habitacions, la promesa de crear 20.000 llocs de treball i una inversió prevista de 4.700 milions.

Aquell setembre de 2012, Bañuelos confiava en posar la primera pedra en un termini d'entre "12 i 18 mesos" i que el complex estigués enllestit el 2016. Per tal de facilitar la posada en marxa del projecte, dos anys després, el 2014, el Parlament va aprovar una llei que rebaixava la fiscalitat als casinos, pedra angular del complex. En concret, amb el suport de CiU -al Govern- i el PSC s'establia que quan el complex es posés en marxa, el tribut es rebaixaria del 55% al 10%. Un canvi legal que els Comuns volen revertir. 

Reformulació del projecte i entrada de Hard Rock

A poc a poc el projecte es va anar reformulant i Veremonte -l'empresa de Bañuelos- en va sortir a principis de 2015. L'any anterior, el Parlament havia aprovat la llei del Consorci Recreatiu i Turístic (CRT) de Vila-seca i Salou i el 2016 la Comissió d'Urbanisme del Camp de Tarragona en va donar llum verda al pla urbanístic, el PDU.

A partir d'aquí, el Govern va obrir el procés d'ofertes per gestionar el complex, però finalment només va optar-hi la nord-americana Hard Rock, a qui se li va adjudicar la llicència el juliol del 2017. Això provocaria el canvi de nom del complex, que passaria a anomenar-se Hard Rock Entertainment World -popularment només Hard Rock-.

En aquests cinc anys, les magnituds del projecte ja s'havien reduït substancialment i el PDU limitava el conjunt del complex a 700.000 metres quadrats, a edificis amb una alçada màxima de 75 metres -en comptes de 90-, i es passava de sis a un sol casino.

En concret, el projecte de Hard Rock contempla dos hotels -un amb 600 habitacions i un altre amb 500-, un casino amb 1.200 màquines escurabutxaques i 100 taules de joc, una piscina de 6.000 metres quadrats, una zona comercial amb fins a 75 botigues i un recinte amb capacitat per a 15.000 persones per a concerts i espectacles.

La inversió inicial prevista baixaria a uns 700 milions i la generació d'ocupació seria d'11.500 llocs de treballs, això sí sumant-hi els directes i indirectes. Tot i la reducció de les magnituds -aprovades sota la presidència de Carles Puigdemont i amb el líder d'ERC, Oriol Junqueras, com a vicepresident i conseller d'Economia-, si tirés endavant tal com està plantejat el casino del Hard Rock seria un dels més grans d'Europa.

Revés judicial i informes contraris

La tramitació del Hard Rock va aturar-se el setembre del 2020, quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va declarar parcialment nul el pla director urbanístic (PDU). En una sentència que seria ratificada tres mesos després -la Generalitat no va presentar-hi recurs- el tribunal va tombar el pla pel "risc d'accidents químics" a causa de la proximitat d'una part dels terrenys del complex amb el polígon químic de Tarragona. El TSJC va resoldre a favor del recurs contenciós administratiu presentat per la plataforma Aturem Hard Rock i l'entitat ecologista Gepec.

La sentència obligava a refer el PDU i a portar-lo novament a aprovació de la comissió d'urbanisme, però des d'aleshores el procés s'ha complicat i s'ha anat ajornant, amb diversos informes desfavorables. L'octubre del 2022, el Departament d'Acció Climàtica va emetre un informe desfavorable sobre el projecte que va aturar-ne la tramitació. En concret, el document indicava que no es complien els criteris de sostenibilitat ambientals requerits, en faltar concreció en les "compensacions ambientals i de garantia de connectivitat ecològica".

L'informe ambiental favorable és necessari perquè la comissió d'Urbanisme pugui validar definitivament el PDU i el pla s'ha sotmès a diversos canvis a l'espera que el Departament d'Acció Climàtica s'hi torni a pronunciar. El nou informe es farà públic "en les pròximes setmanes", segons ha comentat recentment el conseller, David Mascort. En paral·lel, el Departament d'Empresa, a través de la direcció general d'Indústria, també va alertar fa uns mesos que el projecte segueix sense complir els requisits per evitar riscos en cas d'accident químic.

L'oposició constant de la plataforma ciutadana

Mentre que partits com el PSC i Junts -prèviament CiU- sempre han defensat el macrocomplex d'oci i del joc, la CUP i En Comú Podem sempre l'han refusat. A nivell social, el teixit empresarial tarragoní també s'hi ha mostrat favorable, i l'oposició l'ha liderat la plataforma Aturem Hard Rock -prèviament Aturem BCN World. L'entitat ja ha anunciat que si, finalment, s'aprova un nou PDU el tornarà a portar als tribunals, amb l'esperança d'aturar-lo o, com a mínim, generar un nou ajornament que en compliqui la materialització.

A banda, Aturem Hard Rock també denuncia que ja "no és vigent" el contracte de compravenda dels terrenys on està plantejat el projecte, perquè "s'han incomplert les clàusules temporals". El contracte establia que en un primer moment Caixabank traspassaria els terrenys al Govern -a través de l'Institut Català del Sòl (Incasòl)- per uns 120 milions i, posteriorment, aquest els vendria a Hard Rock.

Tot i que el Govern havia assegurat que l'intercanvi seria immediat, el diari Ara va revelar que no seria així i, de fet, la companyia nord-americana no abonaria l'import de cop, sinó que ho faria en tres terminis, de manera que per portar a terme l'operació inicialment s'haurien d'avançar diners públics.

A més a més, la plataforma també qüestiona la vigència de la llicència de casino, concedida pel Departament d'Economia el 2017 i que per a Aturem Hard Rock està caducada. Per a la plataforma no s'ha acreditat que la companyia té disponibilitat sobre els terrenys, segons va destapar la Directa, un fet que va portar la CUP a portar l'expedient de concessió de la llicència a l'Oficina Antifrau.

Més enllà de les accions judicials, Aturem Hard Rock també ha impulsat manifestacions contra el projecte, alguna de les quals ha reunit milers d'assistents.

A nivell d'argumentari, l'entitat considera que el Hard Rock és un projecte "especulatiu" i el veu "insostenible" a nivell ambiental, un fet que s'ha accentuat en l'actual context de sequera. De fet, segons va reconèixer el Govern, el complex tindria un consum de gairebé 1,1 milions de metres cúbics d'aigua anuals, el que equival al d'una ciutat com Reus, de més de 100.000 habitants. Uns arguments que, a grans trets, comparteixen CUP i Comuns. 

Si s'atura, comportarà una indemnització milionària?

D'entrada, si l'informe mediambiental és favorable sembla difícil que la comissió d'urbanisme pugui refusar l'aprovació del projecte. Dit això, diversos responsables del Govern han manifestat els darrers dies que la tramitació és un tema "tècnic" i no una "decisió política" i que, en tot cas, aturar la tramitació -com exigeixen els Comuns- comportaria afrontar una indemnització milionària a Hard Rock. La raó esgrimida és que la companyia podria demanar "responsabilitat patrimonial", és a dir, una compensació pels costos que hagi tingut fins ara i per l'expectativa de negoci que no podria portar a terme.

Ara bé, en això hi ha matisos i visions diverses. Els contractes de compravenda dels terrenys signats per l'Incasòl amb Caixabank i Hard Rock no inclouen cap clàusula d'indemnització per part de l'administració pública si l'operació no es porta a terme.

A més a més, resta per certificar la vigència de la llicència de casino que va rebre Hard Rock, per la qual va dipositar una fiança de 10 milions. La CUP l'ha portat a Antifrau i els Comuns consideren, com la plataforma opositora, que la llicència no és vigent, de manera que no caldria indemnitzar la companyia si fos així.

També podria succeir que, després d'acumular endarreriments i obstacles, Hard Rock renunciés al projecte, un fet que insinuen alguns mitjans. De fet, hauria comunicat al Govern que ara mateix no disposaria del finançament necessari per engegar-lo -uns 700 milions- i que només el buscaria si s'aprova el PDU.