Els llibres feministes estan de moda. Tots. Passant pels llibres més teòrics com els de Simone de Beuavoir o Judith Butler a llibres més curts en forma de manifest com Tothom hauria de ser feminista de Chimamanda Ngozi. Federicci, Millet, Friedan o Davis comparteixen prestatgeria amb Ser mujer negra en España (2018) de l'activista Desirée Bela-Lobedde, Mujeres y poder: Un manifiesto (2018), de Mary Beard, Mala Feminista (2014) de Roxanne Gay, Feminisme de butxaca: kit de supervivència (2017) de la Bel Olid, Curs de feminisme per a microones (2016) de la Natza Farré, Com es fa una noia (2014) de Caitlin Moran o Els Homes m'expliquen coses (2014) de Rebeca Solnit. 

L'auge del contingut de temàtica feminista i de reivindicació de les dones és una realitat. Però la pregunta és necessària: es tracta d'un fenomen, en aquest cas editorial, que respon a una necessitat o més bé a una estratègia de màrqueting?

Una tendència beneficiosa per a tothom

Patrícia Escalona, exeditora de Malpaso, reconeix que "les editorials no són ONG". Si es veu una tendència que funciona, donaran resposta a l'exigència de les lectores. "La sort és que aquesta tendència no només beneficia les editorials sinó que també compleix una funció bàsica en la indústria cultural: ampliar l'amplada de mires de les lectores. Si els llibres que s'estan publicant serveixen perquè més gent s'acosti al feminisme i n'aprengui, benvingut sigui". Escalona adverteix, però: "que un llibre tingui una protagonista femenina o estigui escrit per una dona no vol dir que sigui feminista".

L'escriptora i editora Luna Miguel pensa que pel que fa a l'auge de vendes dels llibres feministes s'està vivint un moment contradictori. "D'una banda, s'està revisant i publicant molt sobre feminisme perquè s'ha vist que hi havia una tendència favorable al tema, però en algunes ocasions s'està donant més importància a la forma que al contingut. Estem vivint un moment necessari de reivindicació i s'estan publicant molts llibres que en un altre moment no haurien vist la llum, però hem de calibrar. Què volem?", es pregunta. I respon amb una altra pregunta: "Volem un altre llibre de vinyetes amb acudits o volem que es reediti tota l'obra d'Elena Garro? Volem que es faci una edició didàctica per a escoles de l'obra de Simone de Beauvoir o volem continuar comprant petits llibrets que expliquen una vegada i una altra la mateixa història?". Per a Luna Miguel vivim una època on hi ha molt de soroll i resulta imprescindible ser selectiu. "S'ha de respectar el moment però s'ha de saber destriar".

Isabel Sucunza, llibretera de la llibreria Calders, al barri de Sant Antoni de Barcelona, pensa que el feminisme era una qüestió pendent des de feia temps. "No es pot tenir la meitat de la població reprimida sense que acabi petant per alguna banda. Parlo del món en general però de la literatura també: hi ha moltíssimes dones que llegeixen i escriuen i no podien seguir silenciades (...) Les editorials se n'aprofiten: són negocis. En realitat, les editorials i les llibreries ja miràvem de fer negoci: si no estiguéssim venent llibres de dones, estaríem buscant la manera de vendre altres llibres. L'important no és el hype, l'important és que es mantingui: aquesta serà la prova que allò era una cosa realment important. I el feminisme ho és, d'important: és vital, de fet”.

Llibres que no s'han de perdre de vista

Públic ha seleccionat algunes de les novetats del 2018 i alguns dels llibres que veuran la llum el 2019 per intentar entendre, des de diferents angles, quines són les dimensions de la que ja es considera la quarta onada del feminisme:

• Mujeres y poder: Un Manifiesto (Planeta de Libros, 2018). En aquest llibre de poc més de cent pàgines, la historiadora britànica Mary Beard repassa la història de la desigualtat de gènere a través d'un estudi rigorós dels fonaments culturals de la misogínia i la història del sotmetiment als patrons masculins. Escriu sobre sexisme, les agressions de gènere i la importància de redimensionar i redefinir el concepte de poder i la necessitat de repensar-ne les estructures.

• El himen y el hiyab (Capitan Swing, 2018). Encara no traduït al català, en aquest llibre, Mona Eltahaway explica com les dones àrabs, des del 2010, han hagut d'afrontar dues revolucions: les Primaveres Àrabs i la lluita contra uns sistemes polítics repressors que les oprimeix pel fet de ser dones.

• Roedores. Cuerpo de embarazada sin embrión (Penguin Random House, 2018). A les pàgines de Cuerpo de embarazada sin embrión, la il·lustradora Paula Bonet dona veu al silenci i als tabús que fins fa poc hi ha hagut al voltant de l'avortament. És un diari íntim on vida i mort es juxtaposen, en format de diari íntim, per explorar pors, esperances, absències i el dolor de la pèrdua. Roedores, d'altra banda, és un desplegable que Bonet va pintar per a la seva filla mentre estava embarassada.

• La paraula més sexy és sí. Una guia de consentiment sexual (L'Altra Editorial, 2019). Aquest llibre, basat en un fanzine de l'escriptora estatunidenca assentada a Barcelona Shaina Joy Machluss i il·lustrat per la sueca Petra Eriksson, és una guia informativa sobre el consentiment sexual i educació sexual que pretén erigir-se com un text de referència contra la cultura de la violació.

• Feminisme per al 99% (Tigre de Paper, 2019). L'editorial catalana amb base operativa a Manresa tradueix aquest text indispensable de Cinzia Arruzza, Tithi Bhattacharya i Nancy Fraser, que té com a objectiu promoure un feminisme més inclusiu, més transversal i més plural. El feminisme per al 99%, una expressió ideada per les autores, vol superar un feminisme fonamentat en la igualtat i incloure conceptes com classe, raça o orientació sexual. "Habitatge inaccessible, salaris baixos, atenció mèdica universal, violència policial... No són temes tractats habitualment pel feminisme mainstream. Aquest és un manifest per al 99% (...) El feminisme no hauria de començar –o acabar– amb més dones assegudes als consells de direcció de les empreses: hauria de començar amb el 99%". El llibre versa sobre els problemes que afecten les dones a escala global i aposta per un feminisme que lluita des de baix i que lluita contra la cultura de la violació.

• Yo menstruo (Catedral, 2018). En aquest manifest, la pedagoga menstrual Erika Irusta trenca tabús sobre la menstruació, explora el cos de les dones des de tots els seus vessants i revela dades que habitualment queden ocultes. “La menstruació no és el problema. El problema és qui mentrua”, assegurava fa unes setmanes per a aquest mateix diari. Guiada per Gloria Steinem i Paul B. Preciado, Irusta posa en entredit el model biopsicosocial en el qual vivim immersos i el despulla d’arguments.

Patrícia Escalona recomana El feminismo es para todo el mundo (Traficantes de sueños, 2017), de la icona de la lluita feminista Bell Hooks. "És un llibre bàsic del feminisme que explica punt per punt el moviment, les seves aspiracions i la interseccionalitat. Hooks és un referent imprescindible". A la seva llista no hi falta tampoc Feminisme per a microones (Ara Llibres, 2016), de la catalana Natza Farré. "És una autora que utilitza la ironia per desmuntar el masclisme i la misogínia, una mescla d'intel·ligència i humor". Finalment, recomana una novel·la feminista, Cuando te golpeo (Malpaso, 2018): "Mai havia llegit res tan atrevit formalment i tan intel·ligent sobre un tema tan dur com és el maltractament. La protagonista és un alter ego de l'autora, que aconsegueix construir una ficció que manté els lectors i lectores absolutament enganxats a la trama".

Rellegir els clàssics

En l'auge de lectures feministes, també hi ha hagut una revifada dels clàssics i llibres publicats durant els últims anys. El segon sexe (1949) de Simone de Beauvoir, Mística de la feminitat (1963) de Betty Friedan, Política Sexual (1970) de Kate Millet, Dones, raça i classe (1981) d'Angela Davis, La creació de patriarcat (1990) de Gerda Lerner, Cossos que importen (1993) de Judith Butler, Caliban i la bruixa (1998) de Silvia Federicci, Manifest contrasexual (2000) del filòsof Paul. B Preciado, Teoria King Kong (2006) de Virginie Despentes o Tothom hauria de ser feminista (2014), el text resultat de la inspiradora xerrada TED de Chimamanda Ngozi.

El bon estat de la literatura feminista i del moviment en general fa pensar que hi ha quelcom que està canviat, però tal com apunta Luna Miguel hi ha una tasca pedagògica que ha d’anar més enllà de les vendes o les prestatgeries plenes de llibres feministes, més enllà de la vaga del 8 de març. Potser, com assegura, una bona manera de començar seria reeditant l’obra de Simon de Beauvoir per a adolescents.