Després de gairebé set anys a l'exili, Carles Puigdemont ha anunciat aquest dimecres el seu retorn a Catalunya amb la voluntat d'assistir al debat d'investidura de Salvador Illa, convocat pel Parlament aquest dijous a les 10h. Una tornada que, si no hi ha una sorpresa monumental, ha de comportar la seva detenció i que sigui posat a disposició judicial de Pablo Llarena, el jutge del Tribunal Suprem instructor de la macrocausa de l'1-O. Repassem els escenaris judicials i polítics que obre la tornada de l'expresident de la Generalitat.

Per què Puigdemont probablement serà detingut?

Tot i que la llei d'amnistia inclou els delictes de malversació, Llarena entén que no és d'aplicació en els casos de Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, de manera que manté el processament contra ells i, per tant, les ordres de detenció si trepitgen territori estatal. El delicte de malversació agreujada del qual se'ls acusa pot comportar penes de fins a 12 anys de presó.

Els tres han presentat recurs contra la no aplicació de l'amnistia, però l'alt tribunal encara no els ha resolt. Previsiblement, però, no es mourà de la interpretació de Llarena, de manera que el següent pas seria anar al Tribunal Constitucional (TC), on l'actual composició -majoria de magistrats progressistes- sí que podria afavorir els interessos de Puigdemont.

On pot ser detingut?

Aquest mateix dimecres, Puigdemont ha anunciat a través d'un vídeo que ha "emprès el viatge de retorn des de l'exili" amb l'objectiu de ser dijous a la cambra. L'inici del ple està fixat a les 10h, però just una hora abans, a les 9h, s'ha convocat una rebuda institucional a l'expresident al passeig Lluís Companys de Barcelona, a pocs metres del parc de la Ciutadella on s'ubica el Parlament.

Teòricament, Puigdemont ha de ser detingut un cop es detecti la seva presència en territori estatal i, en principi, els Mossos d'Esquadra són el cos policial amb més opcions de fer-ho, ja que en ells recau la tasca d'exercir com a policia judicial a Catalunya. En aquest sentit, han dissenyat un rigorós dispositiu de seguretat per accedir al parc de la Ciutadella i, de retruc, al mateix edifici del Parlament, que entre d'altres qüestions hauria d'impedir que Puigdemont ho fes, malgrat que hagi pogut arribar a la rebuda que li preparen al passeig Lluís Companys. De fet, l'accés al parc durant aquest dijous estarà tancat a qualsevol persona no acreditada.

Què passarà després?

Si, com tot apunta, Puigdemont és arrestat, posteriorment serà traslladat al jutjat de guàrdia del partit judicial on hagi estat detingut, que seria a la Ciutat de la Justícia de Barcelona si succeeix a la capital catalana. Aleshores el magistrat de guàrdia hauria de comunicar la detenció al Tribunal Suprem i Pablo Llarena podria optar per prendre-li declaració per videoconferència, citar-lo per un altre dia o fer-lo traslladar a Madrid en un màxim de 72 hores, que ara mateix sembla l'opció més probable. A la capital estatal, Puigdemont podria quedar en llibertat provisional després de declarar o ingressar en presó preventiva si Llarena considera que existeix risc de fuga.

El magistrat podria optar per mesures menys lesives, com ara la retirada del passaport o l'obligació de comparèixer periòdicament al jutjat, però es dona per fet que, per exemple, l'acusació popular que exerceix Vox reclamarà l'ingrés a la presó de l'expresident. Passi el que passi, el seu processament continuaria, almenys fins que la causa no arribi al Constitucional i aquest decideixi si se li ha d'aplicar o no l'amnistia.

Ara bé, si el Suprem decreta presó preventiva per a Puigdemont, és probable que la seva defensa opti per presentar un recurs al TC amb la voluntat que la sala de vacances del tribunal es pronunciï de forma urgent sobre l'aplicació de l'amnistia, una possibilitat que podria escurçar els terminis.

Quin impacte polític pot tenir?

D'entrada, a curt termini, la seva detenció condicionarà la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat. Es dona per fet que si Puigdemont, que és diputat autonòmic, és arrestat el president de la cambra, Josep Rull (Junts), optarà per ajornar el ple, una opció que tant ERC com Comuns veuen amb bons ulls, a banda de Junts.

A partir d'aquí, la voluntat del PSC, els republicans i els Comuns seria que el ple se celebrés a principis de la setmana vinent -dilluns o dimarts, presumiblement-, de manera que l'ajornament no fos sine die, sinó molt acotat, tenint en compte que Illa ja té lligats els suports d'aquests tres grups per arribar a la presidència del Govern. Cal recordar que el termini per investir un nou president i evitar la repetició electoral s'acaba el dia 26.

Paral·lelament, si Puigdemont aconsegueix arribar, almenys, a la rebuda que se li prepara al passeig Lluís Companys buscarà donar-se un bany de masses, en un moviment que Junts intentaria capitalitzar en la seva voluntat de consolidar-se com la força "referent" de l'independentisme. De retruc, una acció d'aquest tipus també alimentaria les crítiques a ERC , desfermades per part de diversos actors de l'independentisme -com Junts, la CUP o l'ANC- des que divendres les bases de la formació van avalar l'acord per investir el socialista Salvador Illa. Més enllà de la denúncia de la repressió, l'independentisme arriba al ple profundament dividit i desmobilitzat.

Alhora, Puigdemont també buscaria utilitzar la seva detenció com a element per atacar el Govern espanyol, un factor que pot tenir un impacte més a mitjà termini, ja que l'executiu de Pedro Sánchez necessita els vots dels diputats de Junts al Congrés per garantir-se la majoria absoluta. En aquest sentit, en el seu vídeo d'aquest dimecres ha reiterat la voluntat de confrontar la "rebel·lió d'alguns jutges del Suprem" contra la llei d'amnistia i ha denunciat que "no sembla que al Govern espanyol li inquieti massa" i que "tem que al futur Govern de Catalunya li resultarà indiferent".

"Si ens la creiem, si volem que aquesta llei abasti tothom, no podem callar davant l'actitud de rebel·lia, de rebel·lió, en què s'han bunqueritzat alguns jutges del Suprem", ha afirmat el cap de files de Junts , que ha defensat la necessitat d'una "justícia imparcial, que no tingui agenda política, que no interfereixi per impedir la voluntat popular".

En aquest context, l'expresident conclou que la seva presència al Parlament "hauria de ser normal" i que el fet que s'arrisqui a una "detenció arbitrària" és "l'evidència de l'anomalia democràtica que tenim el deure de denunciar i combatre". El futur de Puigdemont, per tant, també impactarà en la legislatura estatal i en l'aprovació de qüestions com els pressupostos generals de l'any vinent.