El PSC afronta les dues últimes setmanes abans de les eleccions al Parlament del 12 de maig amb la certesa que té moltes probabilitats de reeditar la victòria de fa tres anys. En aquesta ocasió, però, la candidatura encapçalada per Salvador Illa té el gran objectiu d'anar més enllà i aconseguir un avantatge suficient que li permeti obtenir una presidència de la Generalitat que no ostenta des del 2010, quan va perdre el càrrec José Montilla.

Perquè això sigui possible a la sala de màquines del carrer Pallars de Barcelona, la seu nacional dels socialistes catalans, saben que necessiten situar-se al voltant o per sobre dels 40 diputats que els auguren els millors pronòstics de les enquestes -ara en tenen 33- i, sobretot, que l'independentisme no repeteixi una majoria absoluta que aplanaria el camí per un retorn a la presidència de Carles Puigdemont o perquè Pere Aragonès es mantingués al capdavant del Govern.

La principal distorsió de la campanya dissenyada pels estrategs del PSC és el futur de Pedro Sánchez, que d'entrada ja ha comportat que el president espanyol no participés a l'acte d'obertura -celebrat dijous a Sabadell-, ni aquest diumenge assisteixi al míting de Santa Coloma de Gramenet. Molt proper al president espanyol, Illa va reaccionar a l'anunci fent una crida a deixar enrere "l'enfangament de la política" i la consigna entre els socialistes catalans és redoblar esforços per imposar-se a les urnes.

Conscient que l'aritmètica que surti del 12-M pot ser endimoniada i dificultar aliances, Illa de moment només tanca la porta a qualsevol aliança amb l'extrema dreta, tant Vox com Aliança Catalana, si és que el partit de Sílvia Orriols obté representació. Amb tot, com va reconèixer en l'entrevista amb Públic, "tothom sap que jo represento una organització política d'esquerres, per tant les preferències són formacions d'esquerres amb una idea clara que la prioritat han de ser els serveis públics".

Dit amb altres paraules, la seva aposta principal seria un tripartit amb ERC i Comuns Sumar, una suma que de ben segur li garantiria superar la majoria absoluta de 68 diputats al Parlament. És un acord que també defensa la formació de Jéssica Albiach, però que sembla més complicat que pugui acceptar Pere Aragonès, malgrat els acords assolits els darrers anys.

De fet, fins ara no s'ha articulat a l'Ajuntament de Barcelona, malgrat aglutinar 24 dels 41 regidors del ple i que la seva formació li garantiria una còmoda majoria a l'alcaldia al socialista Jaume Collboni. En qualsevol cas, si s'arribés a formar suposaria el retorn d'un tripartit que ja va governar la Generalitat entre 2003 i 2010, aleshores amb ICV-EUiA com a marca electoral de l'espai que ara representen els Comuns.

Serveis públics i finançament, les prioritats

En un escenari en què el conflicte territorial té molt menys pes que als comicis del 2021 i, sobretot, que els del 2015 i 2017 -els moments àlgids del Procés-, Illa centrarà la campanya en defensar la millora dels serveis públics -que situa com la seva gran prioritat si governa-, reclamar un nou finançament autonòmic amb l'argument que és l'únic que el pot aconseguir per la presència del PSOE a la Moncloa, i apostar per un reforç de l'autogovern. Amb l'afegit d'intentar dotar-la d'un component d'èpica amb crides a la "resistència" contra l'assetjament polític protagonitzat per la dreta i l'extrema dreta arran de l'afer Sánchez.

Molt crític amb la gestió portada a terme pels successius governs independentistes, Illa vol passar pàgina del Procés i del que considera una "dècada perduda" amb un esprint final cap a les urnes en què la principal intenció dels estrategs socialistes serà no cometre errors que desinflin les expectatives que els donen les enquestes.

A partir d'aquí, la pretensió és arreplegar votants que vagin més enllà del tradicional electorat socialista, amb propostes que satisfan l'establishment econòmic, com ara l'ampliació de l'aeroport del Prat, la culminació de la B-40 o Ronda Nord i la defensa del megacomplex Hard Rock, malgrat les crítiques furibundes de col·lectius socials i ambientals que provoquen aquests projectes.

El PSC havia dissenyat una campanya amb una presència constant de Pedro Sánchez -almenys havia d'intervenir en quatre actes-, que va saltar pels aires dimecres, arran de l'anul·lació de la seva agenda durant un mínim de cinc dies. Qui sí que participa en els mítings és l'expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, amb parlaments en ciutats com Lleida i Tarragona, l'alcaldia de les quals el PSC va recuperar arran de les eleccions municipals del maig passat.

Després de trepitjar constantment el conjunt del territori en la darrera legislatura, en la campanya Illa se centrarà sobretot en l'àrea metropolitana i en la segona i tercera corones de Barcelona, a banda de les altres tres capitals provincials, on es concentra bona part de la població catalana. Zones que, d'altra banda, han estat tradicionalment un graner de vots per al PSC.

De fet, mentre que el 2021 el partit va obtenir el 23% dels vots en el conjunt de Catalunya, el suport es va elevar al 27,8% a l'àrea metropolitana i va arribar al 32,3% en aquest territori sense comptar la capital del país. A les altres províncies la força dels socialistes és clarament inferior, amb el 20% dels vots a Tarragona, el 15,2% a Girona i el 15% a Lleida.

Recuperació de l'hegemonia a Catalunya

El darrer cicle electoral ha tornat a situar el PSC com el partit hegemònic de Catalunya, amb victòries al Parlament (2021), a les municipals (2023) i a les generals (2023), després de més d'una dècada sense victòries i de viure els seus pitjors resultats històrics durant els moments més intensos del Procés. A les eleccions al Congrés del juliol passat, de fet, va superar el milió de vots -1,2 milions, en concret- per primera vegada des del 2008.

Amb aquest vent de cua favorable, el repte pendent és tornar a presidir una Generalitat que només ha liderat durant set anys (2003-2010) des de la recuperació de la democràcia. Satisfet amb la tasca desenvolupada en l'oposició, Illa no ha fet grans canvis a les llistes i ha situat la seva mà dreta al Parlament, la mataronina Alícia Romero, com a número dos per Barcelona. També ocupen posicions destacades els ja diputats Ramon Espadaler -de la conservadora Units per Avançar-, Ester Niubó, Ferran Pedret, Rocío García i Pol Gibert.

A la resta de demarcacions, Sílvia Paneque serà la cap de llista per Girona, mentre que Rosa Maria Ibarra ho serà per Tarragona. La candidatura a Lleida l'encapçalarà Òscar Ordeig. Paneque és la cap de l'oposició a l'Ajuntament de Girona, on és regidora des del 2011. Ibarra és diputada des del 2015 i va ser regidora durant 15 anys a l'Ajuntament de Valls (Alt Camp). Finalment, Ordeig serà cap de llista per Lleida per quarta vegada consecutiva (2015, 2017 i 2021).