El Govern vol prohibir els contractes temporals per evitar que els propietaris burlin el topall als lloguers

El topall als lloguers, que va entrar en vigor a mitjan de març en uns 140 municipis catalans tensionats pel que fa a l'accés a l'habitatge, ha provocat que els propietaris esquivin aquest límit oferint només contractes temporals, que queden fora de la norma estatal. Segons Idealista, els lloguers de temporada continuen guanyant terreny als convencionals i a ciutats com Barcelona ja representen el 30% del total. Per evitar aquest efecte advers, la consellera de Territori, Ester Capella, ha anunciat la voluntat del Govern de prohibir els contractes temporals abans de les eleccions del 12 de maig.

En una entrevista amb l'ACN, Capella afirma que la intenció inicial era regular els contractes temporals amb una llei, però la convocatòria electoral ha obligat el Departament de Territori a replantejar-s'ho, i buscar "les eines jurídiques necessàries" per intentar aprovar-ho amb forma de decret urgent i frenar la fuga de contractes de lloguer permanents al mercat temporal. "És una urgència, perquè veiem a diari com desapareix oferta de lloguer permanent", assegura la consellera, que lamenta que la normativa estatal deixa Catalunya "a la intempèrie" perquè aquesta qüestió ha quedat sense regular.

Índex català en el càlcul dels topalls del lloguer

Sobre el requeriment que va anunciar fa uns dies al Govern espanyol perquè incorpori l'índex català en el càlcul dels topalls del lloguer, la consellera explica que la Generalitat encara no l'ha enviat i que tampoc ha rebut cap comunicació de l'Executiu espanyol per tal d'arribar a un acord. El requeriment és el pas previ a la interposició d'un contenciós a l'Audiència Nacional. No obstant això, la consellera apunta la seva intenció d'esgotar la via de la negociació. 

Capella sosté que la contenció de rendes és un "instrument que serveix per embridar el mercat quan està desbocat". "Hi moltíssima gent, joves i grans, que han de tornar a compartir habitatges, hi ha famílies que viuen en un mateix habitatge i en una societat moderna del segle XXI que ha de garantir drets dels ciutadans això és insostenible", raona la consellera.

Capella també cita altres mesures com el pla del Govern d'habilitar 10.000 habitatges de lloguer social fins al 2026 i del qual ja s'ha complert el 70% a través de diferents modalitats, com la compra, solars que han "aflorat" o compres a la Sareb, detalla.

Només s'executen el 20% dels desnonaments sol·licitats

Sobre les sol·licituds de desnonaments per part de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya el 2023 avançades aquesta setmana per Catalunya Ràdio, Capella puntualitza que només se n'executen al voltant d'un 20%. L'any passat es van donar 655 ordres, un 27,2% més que al 2022.

Segons la consellera, al voltant d'un 50% d'aquests habitatges són ocupats i si responen a casos de vulnerabilitat el procés va acompanyat dels serveis socials de l'ajuntament corresponent. "La Generalitat no fa desnonaments", sentencia la consellera.

Capella afirma que en els casos amb expedients oberts hi ha moltes casuístiques. En tots, s'envien cartes als afectats i s'analitza si respon es tracta de perfils de vulnerabilitat. "Hem de saber per què no es paga el lloguer", comenta Capella, que quantifica les rendes habituals en alguns d’aquests habitatges en uns 150 euros mensuals.

"Quan es regularitza la situació no s'activa el desnonament i quan no es regularitza s'activa"

En alguns casos, hi ha llogaters que tenen contractes antics o no han pagat mai un lloguer i que cal determinar per què. "Quan es regularitza la situació no s'activa el desnonament i quan no es regularitza s'activa", assenyala la consellera, que defensa que els col·lectius vulnerables han de seguir el circuit corresponent.

"Si no fem els deures, el que estem fent és perjudicar a qui compleix els requisits", continua Capella. Per la Generalitat, no es pot donar preferència a persones que ocupin il·legalment habitatges de lloguer social mentre hi ha famílies que compten amb una resolució favorable i estan a l'espera de l'adjudicació d'un pis.

Entre els motius pels qual s'aproven els llançaments, hi ha que les Meses d'Emergència emetin una proposta desfavorable a l'adjudicació perquè els seus ocupants no compleixen els requisits o perquè generen greus conflictes de convivència de l'immoble i hi ha denúncies i intervencions policials que ho acreditin.