La Generalitat s'ha personat com a acusació popular en la primera querella per tortures exercides a la prefectura de Via Laietana durant el franquisme. Es tracta de la querella criminal presentada el novembre passat per Irídia, Òmnium Cultural i altres entitats memorialistes pel cas del militant sindicalista Cales Vallejo, president de l'Associació Catalana d'Expresos Polítics del Franquisme, que el 1970 va ser detingut i torturat durant 20 dies a la comissaria de la Policia Nacional, encara avui en funcionament.

Així ho ha anunciat la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, en una compareixença amb el mateix Carles Vallejo a la seu del Memorial Democràtic. Precisament coincidint amb el Dia Internacional de les Nacions Unides d'Ajuda a les víctimes de tortures, Ubasart ha afirmat que "és hora de començar a obrir processos judicials en relació amb la repressió franquista". "Aprofitarem totes les escletxes polítiques i jurídiques per fer complir amb els principis de veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició", ha dit. 

És la primera vegada que el Govern català es persona en una querella d'aquest tipus. La decisió de l'Executiu arriba una setmana després que la Fiscalia Provincial de Barcelona instés a arxivar la querella, acollint-se a la llei d'Amnistia i a la prescripció dels delictes. Ubasart ha afirmat que ho han fet "en defensa de l'interès del conjunt de la ciutadania per fets delictius que afecten de forma molt greu els drets fonamentals".

La Generalitat ha recordat que l'article 2 de la llei de Memòria Democràtica de l'Estat -vigent des de l'octubre del 2022- afirma que els delictes de lesa humanitat i tortura "són imprescriptibles i no amnistiables".

Per la seva banda, Vallejo ha volgut deixar clar que la seva querella no és una "acció personal", sinó que té com a objectiu ser reparadora per als "milers d'homes i dones que van patir tortura durant el franquisme, molts dels quals ja no hi són".

Resignificar la prefectura de la Via Laietana

Finalment, la titular del Departament també ha aprofitat l'acte celebrat a l'Espai del Memorial Democràtic per insistir en la necessitat que la prefectura de la Via Laietana sigui "resignificada". Ja fa anys que el moviment per la memòria històrica reclama que es resignifiqui aquest espai per lluitar contra la impunitat i garantir la memòria històrica, perquè la repressió franquista no quedi en l'oblit. 

Les entitats exigeixen que el canvi es faci com més aviat millor perquè temen la destrucció de proves que es puguin utilitzar en investigacions de la "tortura sistèmica i generalitzada" que s'hi ha provat.