Tornada relativa a la normalitat al Palau de la Generalitat. Relativa, perquè aquest dijous s'ha recuperat una escena rutinària, com és la de la compareixença posterior a la reunió setmanal de l'Executiu, cosa que no ocorria des de l'octubre, quan la darrera reunió del govern Puigdemont abans de l'aplicació del 155. Però els efectes de la intervenció de l'autonomia –i d'actuacions prèvies del Tribunal Constitucional (TC)– han protagonitzat la jornada. Com també ho ha fet la tensió política, protagonitzada per un Cs que rebutja participar en la roda de trobades del president Quim Torra amb els diferents líders polítics mentre es mantingui la pancarta amb un llaç groc a la façana de Palau que reclama la llibertat dels presos polítics.

"La pancarta no es retirarà", ha avisat la consellera de Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi, en el seu debut en les compareixences setmanals de l'Executiu. Artadi ha precisat a Cs que es retirarà "el dia que hi hagi motius per fer-ho", i que que no es tracta d'un reivindicació política sinó de "drets". La portaveu ha fet aquestes consideracions com a resposta a l'anunci de la líder del partit taronja, Inés Arrimadas, que rebutjarà acudir a la reunió programada amb Torra aquest divendres mentre es mantingui la pancarta. "Si no poden separar la política dels drets", ha expressat Artadi, "ho lamentaríem profundament", a la vagada que ha reiterat la "mà estesa" de Torra a rebre Arrimadas.

A més de la tensió amb Cs, el 155 ha centrat gairebé tota la intervenció d'Artadi –i les decisions del Govern–. Ha anunciat que, en qüestió de dues setmanes, es nomenarà l'anunciat comissionat especial per als efectes del 155, que treballarà per revertir-los. A la vegada, i un cop finalitzada la intervenció de l'autonomia, la Generalitat recupera la capacitat de personar-se al Tribunal Constitucional per recórrer el mateix 155. I això farà l'Executiu, segons ha anunciat Artadi, en els recursos presentats en el seu moment pel Parlament i per Podemos.

En la mateixa línia, Artadi ha anunciat que el Govern elaborarà un llistat de les lleis catalanes eliminades o retallades pel Constitucional en les darreres legislatures, amb la intenció de tornar-les a aplicar, sigui per la via de modificar-les o de redactar-ne i aprovar-ne de noves. Aquest darrer procediment ja l'havien practicat anteriors governs, per exemple amb la llei antidesnonaments aprovada al Parlament el 2106, en substitució d'una anterior –d'emergencia habitacional– suspesa parcialment pel TC. Aquesta segona llei va ser també suspesa per l'alt tribunal un any després. Artadi ha destacat que algunes de les lleis impugnades pel TC es van aprovar per unanimitat de la cambra, com es el cas d'aquesta segona llei antidesnonaments.

Artadi també s'ha referit al Govern central, i més concretament a la composició del nou executiu de Pedro Sánchez. Ha dit que el govern català esperarà a valorar la tasca dels nous ministres pels seus fets, però també ha afegit que "hi ha alguns nomenaments inquietants", com el del jutge Fernando Grande-Marlaska com a ministre de l'Interior.

Sobre la difusió d'imatges de l'exvicepresident destituït Oriol Junqueras i els exconsellers cessats Raül Romeva i Joaquim Forn a la presó d'Estremera, la portaveu ha demanat reclamacions justament al ministeri de l'Interior, per la "vulneració de drets" dels tres presos.