Si la situació judicial del president Quim Torra no ho impedeix, la Generalitat comptarà per primera vegada des del 2017 amb uns nous pressupostos. El Govern i Catalunya en Comú Podem han tancat definitivament l'acord per tirar endavant els nous comptes, que impliquen un increment de la despesa dels departaments de la Generalitat de 3.070 milions amb relació als de fa tres anys, que aquest mateix mes passaran al Parlament perquè s'iniciï la tramitació. El vicepresident i conseller d'Economia, Pere Aragonès, ha estat l'encarregat de presentar l'acord sobre les despeses dels comptes, un mes després que es donés a conèixer l'entesa sobre fiscalitat, per incrementar els ingressos públics. En un to força triomfalista, ha assegurat que es tracta d'un "molt bon acord pressupostari", que permet deixar enrere les retallades iniciades fa una dècada i "l'austeritat imposada". Segons ell, permetran iniciar una "nova etapa". 

En paraules del també coordinador nacional d'ERC, els pressupostos del Govern del 2020 tenen quatre eixos: "recuperació dels nivell de despesa previs a la crisi", "aposta decidida per combatre l'emergència climàtica", "reducció de les desigualtats socials, territorials i de gènere" i "aposta pel creixement econòmic compartit, basat en l'economia del coneixement i la recuperació de la inversió pública". Aragonès ha assegurat que el projecte suposa un "important salt endavant en nivell de la despesa", en què es prioritzen els departaments de Salut, Educació i Treball, Afers Socials i Famílies i ha posat èmfasi en què es pretén avançar en una major equitat social, després que durant la crisi s'hagin disparat els nivells de desigualtat. 

Posteriorment, la consellera de la Presidència, Meritxell Budó (JxCat), ha manifestat que malgrat tot "no són els pressupostos que ens agradarien", per denunciar la permanència del "dèficit fiscal" de l'Estat amb la Generalitat i perquè d'entrada se li imposa un objectiu de dèficit del 0%. 

Albiach: "Són la primera pedra del govern progressista"

Per part de Catalunya en Comú Podem l'encarregada de valorar els comptes ha estat la presidenta del grup parlamentari, Jéssica Albiach, que ha assegurat que "no són els pressupostos que nosaltres faríem si estiguéssim al Govern, però sí que hem aconseguit que el Govern es mogui cap a les nostres posicions". Per a ells, els nous comptes serviran "per revertir retallades i blindar els serveis públics", però "també ens serveixen com a primera pedra del govern progressista que Catalunya necessita". Sobre aquesta qüestió ha afegit que "estem veient com el projecte d’ERC i JxCat està esgotat, és un Govern que no funciona". "Catalunya necessita que aquest acord  de pressupostos vegi la llum, però també unes noves eleccions, que donin pas a noves majories progressistes". 

Increments importants en sanitat i educació

Els nous pressupostos estan calculats a partir d'un escenari d'equilibri pressupostari, tot i que Aragonès ja ha avançat que negociaran amb el Govern espanyol per flexibilitzar aquest objectiu. Pel que fa a les grans xifres, la despesa no financera creix en 3.070 milions amb relació als del 2017, els darrers que s’havien aprovat. Els augments de recursos són generalitzats, però destaquen diverses partides, com ara salut, educació, cultura o la inversió pública, entre d’altres. En salut el creixement serà de 908 milions d’euros i ha de servir per augmentar la plantilla en uns 8.000 professionals amb relació el 2017 (un 11% més de plantilla), reduir les llistes d’espera i dedicar una quarta part dels nous recursos a l’atenció primària.

En educació la millora serà de 818 milions, fins assolir-ne un total de 5.639, que han de permetre recuperar el finançament de les escoles bressol per part de la Generalitat -amb una partida de 70 milions-, aconseguir una rebaixa lineal del 30% de les taxes universitàries, així com millorar equipaments educatius i reduir alguns dels barracons que hi ha a les escoles catalanes. També creix amb 15 milions la partida de les beques menjador a primària i es desplega l’escola inclusiva (54 milions).

Una altra de les àrees on milloren les xifres és en la inversió pública, que creix en 405 milions (25,7%) i s’apropa als 2.000 milions. La cultura guanyarà un 14% de recursos i arribarà als 298 milions, de manera que assolirà l’1,1% del total, lluny del 2% que reivindica la plataforma Actua Cultura, però un pas endavant respecte el 0,65% que hi havia ara. També es desplegarà la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), que comptarà amb una dotació de 388 milions, 125 més dels que s’hi van destinar el 2017.

En l'àmbit social també destaca l'increment de la partida d'habitatge, que arriba als 380,6 milions, un 15,6% més que el 2017, amb una dotació addicional de 6,5 milions "per tal d'eliminar les llistes d'espera de la mesa d'emergència habitacional". Finalment, pel que fa al transport públic, l'aportació a l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) creix en 106,3 milions, el que ha de permetre "augmentar les freqüències de pas i adquirir nous combois". En aquest àmbit l'increment és especialment important, ja que se situa en el 32,1%. 

Acord al desembre per incrementar els ingressos

L’acord final del Govern i els comuns en el pressupost de la Generalitat va tenir com a pas previ l’entesa en fiscalitat que ambdues parts van tancar el 16 de desembre i que ha de permetre incrementar la recaptació anual en 543 milions. Enguany, però, es limitarà a 173 perquè no es meritarà un exercici complet. Quan va presentar-se l’acord fiscal, el vicepresident i conseller d’Economia, Pere Aragonès, va assegurar que es basava en tres idees: “progressivitat, fiscalitat verda i fiscalitat justa”. A la pràctica implica rebaixar l’IRPF a les rendes més baixes i incrementar-lo a les més elevades, eliminar algunes de les bonificacions de l’impost de successions, crear nous impostos ambientals i incrementar la taxa turística, entre d’altres.

En concret, hi haurà canvis en sis tributs. En l’IRPF, s’incrementa el mínim exempt de 5.550 a 6.105 euros per als contribuents que ingressin un màxim de 12.450 euros, una mesura que segons Aragonès beneficiarà “més de 200.000 contribuents”. Per compensar-ho, es creen dos nous trams que afecten les rendes altes. En concret, es manté la tributació del 21,5% del tram autonòmic per a les persones que ingressin entre 53.000 i 90.000, però les que guanyin entre 90.000 i 120.000 passaran a pagar el 23,5%, dos punts més que ara. A més a més, els que ingressin entre 120.000 i 175.000 hauran d’assumir un gravamen del 24,5%, mentre que a partir dels 175.000 es manté el tipus del 25,5%. Els increments afecten unes 50.000 persones. Les dues mesures tindran bàsicament un efecte de justícia fiscal, perquè l’increment recaptació tot just se situa en uns 18 milions.

Més impacte tindrà la modificació de l’impost de Successions, en què bàsicament s’eliminen algunes de les bonificacions actuals, de manera que la recaptació creixerà en uns 190 milions anuals. El canvi implicarà que es reintrodueixin coeficients multiplicadors perquè paguin més els contribuents que rebin una herència i ja disposin d’un patrimoni elevat, i a més a més es rebaixarà la bonificació per als familiars que no siguin cònjugues, que oscil·larà entre el 60% amb 500.000 euros i el 0% a partir dels 3 milions. Els últims anys, tant la CUP com els comuns havien defensat canvis en Successions i en l'IRPF, però el Govern s'hi havia negat, cosa que no ha passat enguany. Els canvis en Successions i en l'IRPF han generat malestar a JxCat.

El tercer gran canvi està vinculat als impostos ambientals, amb la creació d’un nou tribut sobre les instal·lacions que impacten al medi ambient. En concret, gravarà la producció, emmagatzematge o transformació de l’energia elèctrica, i el transport d’energia elèctrica, telefonia i telecomunicacions pels elements fixos instal·lats del subministrament d’electricitat o de les xarxes de comunicacions. En total, la previsió és que suposi una recaptació de 145,1 milions. L’altra pota en fiscalitat ambiental és la implementació de l’impost sobre emissions de CO2 als vehicles, que quan estigui plenament actiu hauria d’aportar anualment 155,5 milions.

Els altres tres canvis fiscals són modificacions en l’impost de transmissions patrimonials per fer-lo més progressiu; augmentar la tarifa i implementar un recàrrec específic de la taxa turística, el que es traduirà en quasi 21 milions anuals, i, finalment, apujar els tipus de l’impost sobre begudes ensucrades.