La primera reunió entre el Govern de la Generalitat i Catalunya en Comú en Podem per parlar dels pressupostos ha servit per constatar que ara mateix l'acord està lluny i, alhora, per comprovar que les converses, probablement llargues, continuaran. La valoració de la trobada, que s'ha allargat durant dues hores i mitja a la seu del Departament d'Economia, ha divergit força en funció de l'actor. Per a Jéssica Albiach, presidenta del Catalunya en Comú Podem, l'acord està "lluny", entre d'altres qüestions perquè han sortit "decebuts" de la reunió, "sense conèixer quinA és l'orientació dels pressupostos i per tant del Govern. No ens han fet cap proposta concreta. No ens han donat cap document".

En canvi, el vicepresident de l'executiu i responsable d'Economia, Pere Aragonès, ha destacat que la reunió "ha estat satisfactòria en el to i la predisposició del grup dels comuns per seure amb el Govern i poder discutir els pressupostos, això és ja una bona notícia". "Agraïm, a més, que ens hagin presentat el document amb deu propostes que ells ja havien donat a conèixer prèviament, i que hem anat valorant conjuntament", ha afegit el també dirigent d'ERC.

A més d'Aragonès, a la reunió hi han assistit el secretari general de Vicepresidència i Economia, Albert Castellanos; la secretària general de Presidència, Meritxell Masó, i el diputat dels comuns David Cid. A la sortida, Albiach ha explicat que quan li han sol·licitat a Aragonès concreció en les xifres, el vicepresident ha dit que encara han de "treballar dins de cada departament" per tenir-les i, quan ho facin, els presentaran propostes concretes en la següent reunió, que de moment no té data.

Aquesta mateixa setmana, Catalunya en Comú Podem ha detallat el seu document base per a la negociació pressupostària, que es concreta en un seguit de mesures per augmentar la recaptació en 1.700 milions d'euros, que es destinarien íntegrament a inversió en polítiques socials. Els ingressos s'obtindrien a partir de tres de vies: reforma d'impostos, com ara apujar l'IRPF a les rendes altes i eliminar bonificacions a successions i donacions, a més de taxes de mediambientals; aprovació dels pressupostos generals de l'Estat i persecució del frau fiscal.

Albiach ha confirmat que l'executiu, de moment, no incorpora "cap mesura de reforma fiscal" a la seva proposta de pressupostos, "però tampoc ens han dit que fins a on arribarien o no". En qualsevol cas, els Comuns han volgut deixar clar que l'important és obtenir aquests 1.700 milions d'euros extres per destinar-los a polítiques socials, no tant com fer-ho: "no són línies vermelles sinó horitzons de país, línies bàsiques, perquè cada dia 44 famílies a Catalunya es queden sense habitatge. Nosaltres no posem condicions d'on han de venir els ingressos".

Aragonès veu marge d'acord

Pere Aragonès, per a qui una segona reunió ha de servir "per anar més al detall i poder concretar les propostes" després que els departaments del Govern facin les seves concrecions, ha assegurat que en nou de les deu propostes dels Comuns hi ha mesures que ja estan sent incorporades al projecte dels pressupostos. La desena, vinculada a la millora i inversions en transport públic, entén que depèn fonamentalment d'una major implicació de l'Estat, que hi hauria d'aportar els "recursos necessaris".

Pel que fa a la resta, les discrepàncies estarien en la concreció de les quantitats que poden ser pressupostades, per exemple en el finançament d'escoles bressol, però Aragonès considera que poden superar-se durant la negociació. També ha explicat que hi ha sintonia en convertir l'Institut Català de Finances (ICF) en un banc públic, i treure la convocatòria de 750 places de Mossos d'Esquadra i 250 de bombers, entre d'altres qüestions. En la reforma fiscal ara mateix hi ha diferències importants dins el govern, perquè el PDECat, part essencial de JxCat, s'oposa a increments pressupostaris en IRPF o successions, mentre que ERC no hi tanca la porta. El vicepresident ha explicat que el seu departament farà "una estimació detallada dels ingressos que pugui suposar" la reforma.

En qualsevol cas, el responsable d'Economia ha tornat a insistir que el recorregut d'augmentar ingressos via modificacions dels impostos actuals és "limitada" i ha afirmat que la clau és que la Generalitat pugui anar més enllà en l'expansió de la seva inversió de l'increment del 2,7% que estableix l'estatal regla de despesa.

En el cas de les modificacions d'impostos, ara mateix sembla que el que tindria més opcions de modificar-se és successions i donacions, un tribut que el 2008 havia arribat a aportar més de 1.000 milions en ingressos, una xifra que actualment no arriba a la meitat com a conseqüència de les successives reformes del govern tripartit i dels governs d'Artur Mas.