El Govern homenatjarà Ventura Pons amb un acte a la Filmoteca de Catalunya

El Govern de la Generalitat impulsarà un reconeixement pòstum a Ventura Pons, considerat el cineasta més prolífic en llengua catalana, mort aquest dilluns a l'edat de 78 anys. L'homenatge tindrà lloc a la Filmoteca de Catalunya, en una data que encara no s'ha fet pública. Ho ha avançat aquest dimarts la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, en la roda de premsa posterior al Consell Executiu.

El també guionista i productor "ha representat i seguirà representant tot allò bo del ciema català, de les nostres arts escèniques", segons ha destacat la representant de l'executiu. "Ens comprometem a seguir cuidant, difonent i divulgant el seu llegat que, per sempre, formarà part de la història de la cultura catalana", ha afegit.

L'enterrament del director de cinema es farà aquest dijous a les 12 h al Tanatori de les Corts. Just abans se celebrarà la capella ardent, que serà des d'aquest dimecres a partir 18 h i fins dijous al matí, just abans de la cerimònia. Després de conèixer aquest dilluns la notícia, el món de la cultura i la política de Catalunya i de l'Estat ha lamentat la mort del cineasta català.

D'altra banda, la plataforma 3Cat ha decidit retre-li un homenatge posant a l'abast algunes de les seves principals obres: s'hi podran trobar els films Un berenar a Ginebra, Cola, Colita, Colassa, Ignasi M, Forasters i Mil cretins. També es podrà escoltar l'entrevista en profunditat feta pel programa de Catalunya Ràdio El divan al febrer 2013, l'especial El violí vermell de l'any passat a Catalunya Música sobre La música de les pel·lícules de Ventura Pons, i el discurs amb motiu del Premi Gaudí d'Honor del 2015.

El llegat de Ventura Pons

Pons ha estat un dels directors més prolífics d'Europa a les últimes dècades i qui ha rodat més pel·lícules en català. A banda de director de cinema i teatre, ha destacat com a guionista, productor i empresari cinematogràfic. Al llarg de la seva trajectòria, va dirigir una trentena de pel·lícules i una desena d'obres teatrals.

L'artista barceloní va adaptar textos d'autors contemporanis com Quim Monzó, Josep Maria Benet i Jornet, Sergi Belbel, Lluís-Anton Baulenas, Jordi Puntí, Ferran Torrent o Lluïsa Cunillé. Entre d'altres, va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi, el Premi Nacional de Cinema i el Gaudí d'Honor de l'Acadèmia del Cinema Català.