El Govern es prepara per expropiar pisos buits a grans tenidors per destinar-los a lloguer social. La Generalitat requerirà als propietaris que acreditin que el seu pis està desocupat i, si no ho poden fer, s'iniciarà un procés de negociació perquè els destinin a lloguer social. Si s'oposen, en última instància, s'optarà per l'expropiació forçosa.

En una primera fase, la Generalitat preveu actuar en 14 municipis catalans on s'ha acreditat que hi ha demanda d'habitatge social i on s'han detectat fins a 189 habitatges susceptibles d'estar desocupats. Per ara, l'Executiu disposa d'uns 5 milions que servirien per expropiar, de moment, entre 50 i 70 habitatges per destinar-los a lloguer social, tot i que no des descarta acollir-se a una nova línia de crèdit per augmentar aquesta xifra. El Govern espera poder disposar dels primers habitatges a partir del 2024.

La gran majoria dels pisos pertanyen a grans propietaris com bancs i fons d'inversió i provenen d'execucions hipotecàries o dacions en pagament, tot i que la Generalitat ha declinat especificar la identitat dels tenidors.

31.198 habitatges buits a Catalunya

A tot Catalunya, hi consten 31.198 habitatges buits, incloent els de Barcelona, que té una mesa d'habitatge pròpia. A la capital catalana, prop del 40% dels pisos de lloguer són de grans tenidors.

Els 14 municipis que s'han acollit a la nova estratègia del Govern són Cornellà de Llobregat, Figueres, Lloret de Mar, Mataró, Mollet del Vallès, Reus, Roda de Berà, Rubí, Salt, Tarragona, Valls, Vic, Viladecans i Vilanova i la Geltrú. Són les localitats que van signar un conveni amb l'Agència Catalana de l'Habitatge per fer les inspeccions que han determinat que estan buits. Per saber-ho, es creuen dades com el padró i els consums i també es fa una inspecció física.

La voluntat del Govern és que la mesura pugui estendre's i que aquesta primera fase incentivi altres ajuntaments que tenen demanda de pisos a acollir-se a la nova estratègia per eixamplar el parc d'habitatge de lloguer social a Catalunya.

Passos abans d'arribar a l'expropiació forçosa

Els pisos que poden ser expropiats consten en el registre d'habitatges buits. Un cop s'hagi detectat que porten dos anys sense ser habitats, es farà un requeriment al propietari perquè en el termini d'un mes acrediti que no està desocupat. Si certifica que està ocupat o que per exemple està en el mercat de lloguer ordinari, l'expedient quedarà tancat.

En cas contrari, s'obrirà un període de tres mesos per tancar un acord entre les parts sobre el destí de l'habitatge. Una de les opcions és que el propietari i l'administració arribin a una entesa per destinar-lo a lloguer social per als col·lectius amb vulnerabilitat acreditada. En aquest cas, la durada dels contractes són els que estableix la LAU: de set anys si són de persones jurídiques i cinc si són de persones físiques.

Però si després dels tres mesos no es tanca un acord, el procés d'expropiació tirarà endavant i passaran a mans de la Generalitat després d'abonar una quantitat equivalent al valor cadastral a la Caixa General de Dipòsits a disposició del propietari.