PRESOS I AUTODETERMINACIÓEl Govern espanyol veu "normalitat institucional" en un diàleg que la Generalitat considera insuficient

El conseller d'Acció Exterior de la Generalitat, Ernest Maragall, ha assenyalat que l'acord signat aquest dimarts amb la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, sobre la retirada parcial dels recursos d'inconstitucionalitat contra les lleis sobre mesures urgents en els àmbits de l'habitatge i la pobresa energètica és una "concreció positiva" del diàleg, però  insuficient. El conseller ha explicat que cal avançar en altres dos àmbits: la llibertat dels presos sobiranistes i el reconeixement del dret a l'autodeterminació.

Els "drets democràtics" de Catalunya i l'empresonament dels dirigents independentistes han de tractar-se "amb absoluta urgència". "No podem seguir esperant. No és una qüestió que permeti regatejos negociadors", ha afirmat Maragall, que ha indicat que fins que no s'"entri en plenitud" en aquests dos àmbits "no hi haurà normalitat" entre els governs català i espanyol.

L'acord, segons la ministra, demostra que l'aposta per normalitzar les relacions amb la Generalitat que va fer el Govern liderat per Pedro Sánchez s'està plasmant en la realitat per "la via del diàleg i la via política".

Aquest diàleg, ha dit Batet, té "dues potes fonamentals": la intenció del Govern d'encarar una "etapa de normalitat institucional" i de interlocutar "de forma directa" amb la societat civil catalana. "Avui es materialitzen aquests dos eixos (...) Es plasma aquesta via de diàleg, aquesta via política que per a nosaltres és fonamental", ha assegurat..

La ministra ha explicat a més que l'acord "s'adequa perfectament a la doctrina i la jurisprudència del Tribunal Constitucional", per la qual cosa no trobarà traves legals, i ha reivindicat que la solució aconseguida entre tots dos Executius permet "atendre a les persones més vulnerables", aquelles "que podrien ser víctimes de desnonaments".

Hores abans, Ernest Maragall s'havia adreçat als empresaris reunits per la Cambra de Comerç i els ha advertit que "sense democràcia plena no hi ha prosperitat ni autèntica llibertat d'empresa per a ningú".

El conseller d'acció exterior ha parlat sobre les delegacions de la Generalitat obertes i per obrir a diferents capitals europees, a Orient Mitjà, Àfrica i Amèrica Llatina però ha reconegut que en matèria d'internacionalització "la societat catalana va molt per endavant de les institucions". 

Els assistents estaven sobre tot interessats en els projectes d'Ernest Maragall com a candidat a l'alcaldia de Barcelona, però en tant que conseller d'Acció Exterior els ha explicat que si els empresaris volen "posar Catalunya al món" cal que hi hagi canvis, compromisos... ". Canvis també per a que "podem votar i per a que els presos polítics surtin de la presó".

Democràcia europea en perill

Però Maragall ha volgut transmetre al mateix temps la idea segons la qual Catalunya hauria d'actuar en favor de la innovació en polítiques europees. "La democràcia europea està en perill", ha advertit. Ha dit que no es poden contemplar de manera impassible els vots obtinguts per l'extrema dreta a les eleccions que han tingut lloc a Alemanya, com tampoc es pot observar amb indiferència el triomf al Brasil d'un candidat, Jair Bolsonaro, que s'ha donat a conèixer amb tota mena d'expressions de brutalitat sobre persones torturades, assassinats, discriminacions. L'odi creix i hauria de preocupar, ha assenyalat.

Les eleccions al Parlament Europeu, ha dit, "seran la prova de foc". "Ara és el moment de reaccionar", ha proclamat.

"Ni a Espanya ni a Catalunya podem dir que tot això [l'extrema dreta] no està present", ha assenyalat Maragall. "Cal començar a plantar cara". "Parlem d'odi, d'indiferència, de maniqueisme..., però també podriem dir feixisme, d'un nou tipus de feixisme", ha afegit, per manifestar a continuació que "la guerra segueix essent una amenaça", que "cal guanyar la batalla de la pau" i que això només es pot fer des de l'educació".