Este artículo se publicó hace 4 años.
El Govern espanyol es nega a considerar els crims del GAL com a terrorisme d'Estat
En dues respostes enviades al diputat d'EH Bildu Jon Iñarritu, l'Executiu evita proporcionar dades concretes sobre els atemptats registrats en el marc de la denominada "guerra bruta". Segons informes previs del Govern basc, almenys el 37% de casos es va tancar sense cap mena de resposta per a les víctimes.
Bilbao-
Dues línies van ser suficients. Dues línies ocupades per 16 paraules que sintetitzen la posició oficial davant d'una història no tancada. En aquest breu espai d'un foli on predomina el blanc, el Govern de Pedro Sánchez va resumir la seva resposta entorn dels crims del GAL que segueixen sense resoldre's, o també sobre aquells que van ser objecte de condemnes a funcionaris públics. Unes condemnes que es van resoldre, a més, amb indults i sortides anticipades de presó.
"En relació amb la informació sol·licitada, s'assenyala que a Espanya no hi ha terrorisme d'Estat". Així comença i així acaba la contestació de l'Executiu a les preguntes formulades pel diputat d'EH Bildu Jon Iñarritu, que pretenia traçar un mapa sobre els atemptats no esclarits comesos per la Triple A, el Batallón Vasco Español (BVE) i el GAL.
"Porto temps procurant que el Govern faciliti dades sobre accions violentes comeses per funcionaris de l'Estat, la qual cosa comunament es diu terrorisme d'Estat o guerra bruta, però el Govern, en un exercici de negacionisme i revisionisme, intenta negar-ho, quan hi ha casos jutjats en els quals la implicació de l'Estat és clara", apunta Iñarritu a Públic.
En la seva pregunta escrita, el representant abertzale citava una sol·licitud d'informació prèvia que havia formulat al Govern espanyol sobre els atemptats produïts pel BVE i el GAL per a conèixer, precisament, el nombre de crims i l'estat d'aquests procediments judicials, així com el temps de presó complerta de manera efectiva per part dels qui van ser condemnats pels tribunals.
En una primera resposta –amb data del passat 21 de maig–, l'Executiu responia de manera genèrica que "la recerca dels delictes per a descobrir i detenir als presumptes culpables" era "una de les funcions encomanades a les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat".
A continuació, assegurava que "es duen a terme i es continuaran duent a terme totes les recerques necessàries per a l'esclariment de tots aquells fets que puguin ser constitutius de delicte per a posar-ho en coneixement de l'autoritat competent".
En aquell document, el Govern espanyol no responia a cap de les preguntes que havia formulat Iñarritu, que havia sol·licitat dades concretes. Per aquest motiu, el diputat va tornar a presentar les mateixes qüestions en una nova sol·licitud d'informació.
"Amb data 2 d'abril i número de registre 19908 es van realitzar unes preguntes que demanaven dades precises sobre el terrorisme d'Estat. No obstant això, en la resposta rebuda per part del Govern no es facilita cap de les qüestions plantejades. És per això que es tornen a plantejar, demanant que s'aportin les respostes concretes a totes i cadascuna de les preguntes perquè aquest diputat pugui realitzar la seva funció parlamentària", va argumentar en un escrit registrat el 28 de maig.
En la seva pregunta, Iñarritu demanava també que l'Executiu aclarís si contemplava "prendre les mesures oportunes" que estiguessin al seu abast per a "esclarir tots aquells atemptats comesos pel terrorisme d'Estat".
"Víctimes de tercera"
Llavors va arribar la resposta del Govern espanyol de tot just dues línies en la qual es limita a negar l'existència del terrorisme d'Estat. "Agafant-se a una diferència terminològica, el Govern fa un exercici d'ocultació i poca transparència, mostrant a més el seu menyspreu cap a les víctimes del terrorisme d'Estat, que són de segona o tercera", denúncia Iñarritu.
El 37% dels atemptats del GAL van quedar sense resoldre
Segons va documentar el Govern basc en un informe presentat el 2014, el 37% dels atemptats registrats pel GAL –grup que va estar darrere de 27 accions terroristes– van quedar sense resoldre, mentre que el 20% dels atemptats del BVE i grups satèl·lits van ser "sobreseguts i arxivats". En el cas d'ETA, aquest informe oficial assenyalava que els crims sense resoldre aconseguien el 23%.
Les sentències que va haver-hi per crims del GAL van deixar clara la implicació de membres del Govern de Felipe González en aquests atemptats. Entre ells van figurar l'exministre de l'Interior José Barrionuevo, l'exsecretari d'Estat de Seguretat Rafael Vera, l'exgovernador civil Julián Sancristóbal o l'excap superior de la Policia de Bilbao, Miguel Planchuelo, entre altres.
"Iniciada la dècada dels vuitanta, des de determinades instàncies dels aparells de l'Estat vinculades a l'ordre públic, es van promoure accions violentes amb finalitat contraterrorista totalment al marge de la Llei, executades a l'empara de l'organització autodenominada GAL. Les accions terroristes d'aquest grup es van prolongar durant diversos anys de l'esmentada dècada, comptant en la seva actuació amb un elevat nombre de persones ferides i assassinades, especialment en territori basc-francès", destacava un altre informe elaborat pel Govern basc.
"Deficient recerca"
En aquest document s'indicava que el GAL va assassinar 24 persones i en va ferir 27 més, mentre que el BVE "va cometre 18 assassinats i va causar ferides a 18 persones més". "La Triple A compta, per part seva, amb vuit assassinats en el seu haver, per altres sis del GAE (Grupos Armados Españoles), com els grups més rellevants en la seva acció criminal", afegia.
L'informe del Govern basc apuntava a més que "l'escassa i deficient recerca policial duta a terme en una part molt important d'aquestes accions violentes impedeix l'esclariment d'una dada d'especial rellevància en aquesta qüestió, com és el grau de complicitat, col·laboració o inhibició que va poder existir per part de determinades instàncies policials amb aquests actes criminals".
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..