Laura Vilagrà Pons (Santpedor, 1976) s'ha convertit com a consellera de la Presidència en una peça clau del Govern de la Generalitat. Si en el Govern de coalició entre ERC i Junts ja tenia un important pes específic, amb la sortida dels socis de l'Executiu ha passat a ser la número dos efectiva del president Aragonès de qui és una de les persones de màxima confiança. Defineix la seva conselleria com "la sala de màquines del Govern" i la llista de competències és llarga.

Però més enllà de l'acció de Govern també lidera la negociació amb el Govern espanyol. Tant a la Comissió Bilateral Generalitat- Estat com especialment a la taula de diàleg. Un paper destacat en un moment crucial per la negociació sobre la desjudicialització del conflicte entre Catalunya i l'Estat que pugui encarrilar una solució democràtica. Vilagrà és llicenciada en Ciències Polítiques i de l'Administració per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i màster en Direcció Pública per Esade. I políticament prové de la rica cantera municipalista d'ERC amb 12 anys a l'alcaldia del seu poble natal i alguns més com a regidora, a banda d'altres càrrecs en l'àmbit de la política local al seu territori de la Catalunya Central.

Hem passat en pocs dies d'un govern de coalició entre ERC i Junts al primer Govern de la Generalitat monocolor de la democràcia. Unes setmanes després quin balanç fa?

Bé, la nostra primera opció no era fer un Govern monocolor d'Esquerra Republicana, sinó treballar perquè Junts per Catalunya estigués al Govern, però d'una forma lleial, cohesionada i en què treballéssim posant la ciutadania al centre i resolent els problemes. Tant les urgències importants de caire social, econòmiques o ambientals, com les transformacions que sempre hem dit que volíem dur a terme. I en aquest sentit, aquesta legislatura va d'autodeterminació i d'amnistia. Per tant, això ho teníem i ho tenim claríssim. En aquests moments ens trobem que Junts per Catalunya ha resolt el seu dilema intern sobre si volia ser Govern o oposició i el que hem fet és configurar de forma ràpida un govern cohesionat, fort, que treballi al cent per cent del seu temps per resoldre les problemàtiques sense perdre el temps ni amb soroll ni amb altres elements que estan fora de la lògica de la bona governació. Ho hem fet així perquè és el que creiem que era bo per la ciutadania i pel conjunt de necessitats, reptes i transformacions que hem d'abordar de manera urgent.

La cara pot ser és aquesta cohesió que ha guanyat l'acció del Govern després de mesos d'inestabilitat permanent. Però la creu serà la falta de suports parlamentaris? Vostès només tenen 33 diputats.

Tenim claríssim que ho haurem de negociar absolutament tot. És evident. Des de les lleis fins a propostes que el Govern necessita referendar al Parlament. Per exemple els decrets llei.

I com s'ho faran?

El que farem és treballar intensament amb els grups parlamentaris. És evident que per aprovar qualsevol cosa necessitarem el suport probablement de dos grups parlamentaris. Serà així en la immensa majoria de temes. Som conscients que és una dificultat, però alhora, el fet de treballar de forma cohesionada amb l'objectiu de complir el Pla de Govern que tenim en aquests moments sobre la taula, i de centrar-nos en això, ens dóna molta fortalesa. I molt d'impuls per respondre a tots els reptes que té plantejats Catalunya.

Sí, però el Govern de coalició tenia 65 diputats i només havien d'aconseguir 3 vots més. Ara n'hauran de buscar 35 amb una oposició que no sembla molt disposada. Ja els han tombat la Llei d'Estadística que havia fet el conseller de Junts, Jaume Giró...

Crec que el que es va viure al Parlament aquesta setmana passada va ser més una rebequeria que no un plantejament seriós de legislatura. O si més no vull pensar això. Perquè és evident que tombar una llei tècnica, que no tenia cap mena de transcendència política, va voler ser un toc d'atenció. En qualsevol cas, nosaltres tenim molt clar que ho hem de negociar absolutament tot. Però també és cert que fins ara tampoc teníem majoria i per tant totes les lleis que portàvem al Parlament o decrets llei els havíem de consensuar amb com a mínim un grup parlamentari. Estem acostumats a treballar amb la geometria variable. De fet, si vostè mira les votacions del Parlament, veurà que diversos grups polítics ens han donat suport per tirar endavant les iniciatives del Govern. Ho continuarem fent. Ens veiem plenament capaços de tirar endavant aquests propers anys de legislatura.

Què és un Govern del 80%?

Nosaltres en aquests moments no tenim una coalició de Govern amb cap altre partit polític però sí que tenim una coalició amb la ciutadania, i és el que volem expressar. Volem representar la Catalunya sencera, la Catalunya dels consensos del 80% que estan expressats en conceptes com l'autodeterminació, l'amnistia o acabar amb el conflicte polític a través de la negociació que és el que estem fent. Esquerra Republicana lidera una negociació per anar encarrilant els principals temes que aborden el conflicte polític amb l'Estat.

Això per nosaltres és la fi de la repressió i que la ciutadania pugui votar, però també molts d'altres. Perquè la qüestió social és molt rellevant. En aquests moments ens trobem amb una ciutadania que està patint molt pels efectes de la guerra d'Ucraïna, l'augment dels preus i la inflació pels tipus d'interès alts que vol dir hipoteques cares. Tenim una bossa de pobresa molt important a Catalunya que en aquests moments no disminueix. Per tant, tenim molt clar que l'escut social l'hem de desenvolupar i que la prioritat en aquests moments és que tothom tingui oportunitats, hagi nascut on hagi nascut. I és on centrarem els esforços.

S'han incorporat alguns membres independents com Quim Nadal, Gemma Ubasart o Carles Campuzano. Perquè i que n'esperen d'aquests perfils?

Aquest és un nou Govern que el vam voler configurar ràpid però també amb consellers i conselleres que representen molt bona part de la ciutadania de Catalunya. De fet, ho hem fet sempre. Esquerra Republicana sempre ha tingut independents a les seves files. Com ho va ser el propi Oriol Junqueras quan va ser eurodiputat i ha acabat sent el president del partit. Això és una marca d'Esquerra Republicana. Creiem que és una bona manera d'obrir el partit i d'obrir el Govern a persones expertes en el seu àmbit sectorial que coneixen molt bé l'administració i que des del primer minut poden treballar pel conjunt del país. És per això que hem fet aquesta obertura a tres perfils que són diferents però que representen o venen d'altres espais polítics. Un més aviat de l'àmbit socialista, tot i que ha abandonat des de fa molt de temps la militància socialista; una altra persona més de l'àmbit d'En Comú Podem, però que en aquests moments no era militant; o una tercera persona d'experiència contrastada en l'àmbit del món convergent. Tres perfils molt diferents que ens aporten molta expertesa i que estem absolutament convençudes que faran una feina excel·lent dins del Govern.

La ruptura del Govern era inevitable? O la consulta i l'auditoria de Junts feia insalvable el Govern de coalició?

Primer de tot cal recordar que la consulta ja es va anunciar al maig. Per tant, res tenia a veure amb el debat de política general o amb altres consideracions. Això més aviat devia respondre a una dinàmica interna de Junts que jo desconec. Però en qualsevol cas, jo crec que no era insalvable la coalició. Hi havia elements com ara que el mateix president de la Generalitat en seu parlamentària va estendre la ma quan va dir que estava disposat a parlar de tots aquells aspectes que cal desenvolupar de l'acord de Govern.

Junts els acusa d'incomplir aquests acords. És així?

Vull expressar molt clarament que per nosaltres, per Esquerra Republicana, no hi havia incompliments dels acords que havíem subscrit amb Junts per Catalunya. En tot cas el que hi havia d'haver és un desenvolupament o un aprofundiment, però no era la voluntat, i no ho vam fer, d'incomplir cap acord. De fet, en el tema de la coordinació a Madrid ja estàvem treballant una fórmula que fos molt més eficaç del que havia estat fins llavors, i de fet, en la majoria dels casos, votaven conjuntament tret d'alguns aspectes més vinculats a temes socials. En això és normal que ens diferenciem amb Junts per Catalunya perquè ells són més de centredreta i nosaltres de centreesquerra. També teníem mecanismes de coordinació entre el Govern i els grups parlamentaris del Congrés. Com a Esquerra Republicana i com a consellera de la Presidència que em tocava alguns d'aquests aspectes de coordinació amb Madrid no compro el marc mental dels incompliments.

A partir d'ara el Pla de Govern pactat amb Junts es mantindrà? Quines són les prioritats d'aquest nou Govern sense Junts?

Nosaltres ens sentim plenament compromesos amb el que vam pactar en el Pla de Govern. I vull recordar que no és només un acord amb Junts, sinó també amb la CUP i, per tant, alguns dels temes que estan incorporats en aquest pla de mandat venen donats per la negociació del grup parlamentari de la CUP per la investidura. Ho complirem tot plegat i ens sentim plenament disposats a què aquest pla de mandat tiri endavant. Evidentment, els nous consellers segur que plantejaran algun ajust o alguna iniciativa que no està inclosa en el Pla de Govern. Però això és normal perquè apareixen noves necessitats o nous reptes. Però l'objectiu i el nostre compromís és complir amb el pla de mandat.

I quin és el seu paper en aquest Govern? Vostè és una vicepresidenta sense cartera?

En els governs de coalició té sentit la vicepresidència, en un govern monocolor probablement una vicepresidència no tenia tant de sentit. El que fa el Departament de la Presidència és ser clarament una conselleria transversal i que fa funcionar la maquinària de tot el Govern. Això vol dir des de la part de recursos humans i, per tant, la funció pública, els recursos de tecnològics, els temes interdepartamentals que cal coordinar... Efectivament som això, la sala de màquines del Govern i hem de fer que funcioni i que treballem amb harmonia. Som com els rellotgers que fem que aquell rellotge doncs funcioni perfectament. I, per altra banda, tenim les relacions institucionals amb el Parlament, que és un repte important, però també amb els municipis. Per tant, això ens connecta amb les principals institucions del país, també amb Madrid. Tenim una feina ingent, però moltes ganes de fer-la.

Quan entraran al Parlament els pressupostos de la Generalitat pel 2023?

La consellera d'Economia [Natàlia Mas] està acabant de repassar els últims detalls. Però de ben segur que aviat començarà la negociació amb els grups parlamentaris. Sempre hem dit que la prioritat són els grups independentistes i En Comú Podem i per tant això és el que farem, començar a treballar amb ells. Tan aviat com puguem. És evident que aquest canvi de Govern ens ha endarrerit alguna setmana la el calendari que teníem. Però la idea és que continuem treballant perquè de forma propera entrin al Parlament i tan aviat com sigui possible els puguem aprovar. Perquè és absolutament necessari tenir-los.

I si no troben suports suficients?

Si això no és possible perquè realment hi ha un bloqueig per part de tota l'oposició, prorrogar els pressupostos és una opció. No és la que nosaltres en aquests moments tenim com a prioritària, però en qualsevol cas és una opció. Els pressupostos actuals són uns bons pressupostos que per tant podem estirar, però evidentment no seria la primera opció. La primera seria tenir pressupostos nous.

Creu que la gent del carrer pot entendre que Junts trenqui amb el Govern i ara aprovi els pressupostos?

Crec que hem de superar aquestes divisions, si és que volem posar la ciutadania al centre, posar els problemes al centre i resoldre'ls. Nosaltres ho farem i per tant, malgrat el que hagi pogut passar que ha estat públic i notori, ens sembla importantíssim treballar en aquesta línia. Perquè el millor pel país és que tinguem pressupostos. Per tant, entenem que tothom estarà a l'alçada i que deixarem de banda els enfrontaments que hi ha hagut fins ara. Creiem que és possible, que és el millor i és on treballarem.

Si són tan importants aprovar-los amb el PSC és una opció?

Com li he dit nosaltres de forma prioritària apostem per arribar a acords amb uns partits amb qui ens avenim més. Amb els quals hem pogut arribar fins aquí amb una investidura i amb qui ja hem pactat uns pressupostos l'any passat, en aquest cas amb els comuns.

Quins passos hauria de fer el PSC per ser un interlocutor vàlid per Esquerra per negociar els pressupostos?

Nosaltres sempre intentem arribar a acords amb qui tenim un model de país compartit. Ens sembla que amb el PSC, en molts aspectes, divergim de com resoldre el conflicte polític, per exemple, i en aquest sentit nosaltres preferim arribar a acords amb aquells que tenim més afinitats des d'un punt de vista polític. Evidentment que hem de veure qui està a l'alçada i qui no, i veurem com va la negociació. Però és que això ho veurem en breu. Per tant, no ens volem avançar i volem anar pas a pas i prioritzar aquesta negociació amb aquests grups que li he expressat.

Una possibilitat seria que el PSC acceptés negociar l'Acord de Claredat per un referèndum d'autodeterminació proposat pel president Aragonès?

A nosaltres no ens agrada barrejar les coses perquè després de vegades ens hi podem fer mal.

Però això faria del PSC un interlocutor viable pel Govern d'Esquerra? interlocutor viable.

Per nosaltres l'Acord de Claredat no només apel·la als independentistes, sinó a tots els demòcrates. De fet, és una proposta democràtica i de país en el sentit de clarificar en quines condicions es pot dur a terme un procés de de referèndum d'autodeterminació. Per tant, ens sembla que el PSC s'hi hauria de poder sumar. I treballarem perquè així sigui. I no només el PSC, tots els grups que estan per acabar amb el conflicte polític a través de la votació, ens sembla que seria rellevant. Ara bé, no ho vinculo als pressupostos, ho separo completament i el que expresso és la voluntat de trobar sortides a una situació de conflicte polític que fins ara no ha trobat les sortides democràtiques acceptades per l'Estat per poder votar.

I si hi ha pròrroga pressupostària, la Generalitat perdria els 2.500 o 3.000 milions de fons europeus?

No en la seva totalitat. No arribaríem al nivell de tenir un pressupost nou, però el que faríem són suplements de crèdit per aixecar recursos. No seria un escenari de zero si no tenim pressupost a 3.000 si en tenim. L'escenari seria aixecar recursos en cas de pròrroga, però òbviament no és el millor. El millor dels escenaris a principi d'any és tenir pressupost i poder desenvolupar totes les partides des de l'inici.

Si no hi ha pressupostos la legislatura està acabada com diuen alguns grups parlamentaris? Estan decidits a allargar la legislatura amb la pròrroga pressupostària?

Miri, jo no sé de cap agent econòmic, social, territorial, ambiental o el que sigui que estigui per anar a eleccions i a un procés d'inestabilitat política que ens pogués portar a una legislatura molt curta. Jo el que sí que li puc dir és que quan parlem amb sindicats, quan parlem amb la taula del tercer sector, amb la patronal i diferents agents, el que ens diuen és que governem. Per tant, per això estem aquí. Per això hem configurat aquest Govern ampli i fort, i el que plantegem és treballar pel conjunt del país. Quines serien les millors eines? Doncs aprovar un pressupost, ja li dic d'entrada i sense cap mena de pal·liatiu. Però en qualsevol cas ja hi ha hagut pròrrogues pressupostàries que han permès aixecar recursos. Això significaria haver de fer servir tècniques pressupostàries d'increment de partides que també ens permetrien tirar endavant molts projectes com l'escut social i els principals reptes de país.

I els pressupostos generals sortiran endavant? Després que Esquerra no hagi presentat esmena a la totalitat els hi donaran llum verd als comptes estatals?

És molt prematur expressar el vot final d'Esquerra Republicana. Però ens ha semblat que es donaven les condicions per negociar un pressupost bo per Catalunya. En aquest sentit la negociació està oberta. Encara està verda, però oberta perquè sigui possible un bon acord i per això treballem.

Vostè lidera la delegació del Govern a la taula de diàleg en absència del president de la Generalitat. Hi haurà una nova reunió abans d'acabar l'any tal com es va establir amb acords sobre la desjudicialització del conflicte?

Hi ha d'haver una reunió abans d'acabar l'any, tal com ens vam comprometre. Com a mínim una.

En quin punt estan les negociacions?

Quan tinguem acords concrets farem una mesa i els explicarem. Ara estem treballant de forma més tècnica, més discreta. Avançant en la línia de la desjudicialització, que per nosaltres és molt rellevant. Nosaltres tenim dos objectius, treballar entorn de l'autodeterminació i la fi de la repressió. En aquests moments hem preferit obrir la carpeta d'aturar la repressió perquè ens semblava que estava més madur i que era possible perquè diferents òrgans internacionals ho estaven reclamant. I per tant treballem en la línia de la desjudicialització. Ja tenim un primer document que ens marca el treball d'aquí a final d'any en diferents aspectes que vagin en aquesta línia. També tal com vam acordar en la darrera taula en la de desjudicialitzar el tema del català a les aules i en diferents sectors on la llengua està en una situació complicada o de persecució judicial. Per tant, es tracta d'arribar a acords substancials i especialment d'ara a final d'any que siguin en la línia d'anar aturant el procés de repressió que pateixen molts ciutadans del nostre país.

Sobre el delicte de sedició, la negociació és entre la reforma del tipus penal o la derogació?

Miri, nosaltres creiem que el Govern espanyol ja sap el que ha de fer. Perquè li ha dit Amnistia Internacional o Nacions Unides a través de diferents grups de treball. Li ha dit l'informe Cilevics del Consell d'Europa. Per tant, està molt clar, hi ha delictes a l'Estat espanyol que no tenen parangó a Europa. Són delictes que als anys 60 i 70 es van anul·lar a França o a Alemanya, i que aquí encara segueixen vigents. L'objectiu és aturar els efectes d'aquells delictes que en aquests moments són polítics i que tenen una conseqüència punible molt important.

Però Esquerra aposta per la derogació?

Pensem que no té sentit que un estat tingui un delicte com el de sedició. Però això forma part de la negociació política. Quan hi hagi l'acord concret el podrem explicar i en aquests moments no vull avançar esdeveniments.

Segons 'El País' Pedro Sánchez estaria disposat a modificar el delicte de sedició però només en una reducció de pena a la meitat aproximadament. La negociació també és en el nivell de la reducció de la pena?

No puc ni vull entrar en una subhasta de de quins tipus ni dels anys de presó. L'Estat espanyol ja sap perfectament com ha d'equiparar-se amb els estats democràtics en aquest tema.

I l'autodeterminació? Esquerra espera a situar aquest tema al centre de la taula de diàleg mitjançant l'Acord de Claredat?

Nosaltres ens volem vincular al 80% de la ciutadania de Catalunya que pensa que només votant podem acabar amb el conflicte polític. El president i jo mateixa i tots els consellers i conselleres hem deixat clar que només quan la ciutadania pugui votar de forma lliure, amb garanties i de forma democràtica, podrem encarrilar el conflicte. Per això l'Acord de Claredat. Per intentar desllorigar aquesta situació que vivim i pactar els termes en què es podria realitzar un referèndum. Ho han fet altres estats i ens sembla que és una via transparent, oberta i clara de dirimir el conflicte polític. Hi centrarem els esforços en els pròxims mesos.

Si no hi ha acord sobre la desjudicialització a la taula de diàleg abans de final d'any ERC no votarà a favor dels pressupostos generals?

El nostre compromís és clar i l'hem expressat en diverses ocasions. Necessitem resultats d'aquesta taula de diàleg i hi hem apostat clarament com Esquerra Republicana. I ho hem fet molt sols, o si més no amb poc suport més enllà del nostre ímpetu per tirar-la endavant. Pensem que com més suport tingui més resultats tindrem i per això emplacem els altres partits a empènyer també. I es tracta d'obtenir resultats.

De moment els resultats de la taula de diàleg han estat minsos. O així ho consideren els altres partits independentistes.

Fins ara hem obtingut alguns acords per fer camí i per encarrilar. I d'altres per guanyar confiança, per exemple, amb el tema del català i la seva desjudicialització. Ara ens sembla que el que toca són resultats tangibles i de calat.

L'any vinent és un any electoral intens. Municipals, generals i qui sap si eleccions a Catalunya. El que no s'aconsegueixi a la taula de diàleg abans de final d'any l'any vinent serà impossible d'acordar pels interessos electorals dels partits?

Nosaltres treballem per objectius i amb calendari. I per tant el que tenim plantejat ara mateix és treballar d'ara fins a final d'any en la desjudicialització. Hem estat transparents i crec que és la manera de treballar. A partir d'aquí obrirem una altra etapa a principi d'any. Com deia vostè, és un any que des d’un punt de vista electoral tindrà la seva complexitat. Però nosaltres sempre tenim qüestions a negociar importants pel país, i si és pel bé de la ciutadania doncs cal continuar fent-ho.

La majoria independentista del 52% ha deixat de ser una realitat, si més no al Parlament?

No. No hi ha hagut eleccions i per tant el 52% de diputats i diputades independentistes continua sent-hi òbviament.

Però la relació entre els grups d'aquest 52% està molt malmesa.

És evident que el procés que hem viscut en els darrers anys ha estat dur, la repressió ha estat dura. I de vegades això ha fet trasbalsar els acords o hi ha posat més dificultat per saber cap a on situar-nos. És evident això perquè s'ha vist que no hem estat capaços de tancar un full de ruta, un camí, conjunt en l'estratègia independentista. Cal que fem l'esforç tots plegats per treballar conjuntament i si més no, començar per la base. I anar construint.

Des d'Esquerra Republicana hem intentat mantenir el Govern i la cohesió perquè és l'eina que ens permet donar solució a molts problemes de la ciutadania. Però és obvi que tenim una responsabilitat important en el conjunt de l'independentisme. I per això estem intentant liderar propostes i idees. I liderar la taula de diàleg que a nosaltres ens sembla que és un mecanisme per resoldre els principals temes que tenim pendents. Els hauríem de poder resoldre tots, i sabem que és molt difícil, però si més no cal anar obtenint resultats. Aquest és el nostre esquema de treball. Ens sembla que és en positiu i que s'hi poden sumar d'altres.

Perquè Esquerra insisteix en una negociació amb el Govern espanyol que costa tant de fer avançar?

Això també és el que ens demana Europa als independentistes. L'informe Cilevics no només diu a l'Estat espanyol el que ha de fer també ens ho diu a la part independentista. L'informe del Consell d'Europa diu que s'ha d'acabar amb la repressió, però també parla molt clarament que s'ha d'aprofundir en la negociació i que aquest aprofundiment no s'ha donat. Per tant, nosaltres també ens sentim interpel·lats i per això apostem i abordem aquesta etapa negociadora i ho hem de fer amb tota la força. És evident que Esquerra Republicana hi ha posat tota la intensitat perquè efectivament tingui resultats.

Llavors per què el seus ex socis de Junts no han volgut participar, ni quan estaven al Govern, en aquesta negociació?

Això els hi hauria de preguntar a Junts per Catalunya. No sé, potser haurien de consultar les bases per trobar la resposta. Per part nostra ens sembla que és absolutament necessari esgotar aquesta etapa, posar-hi tota la intensitat, plantejar la negociació en termes ambiciosos i de resolució del conflicte. Sempre basat en l'autodeterminació i el dret a decidir per una banda, i d'altra banda acabar amb la repressió que hem viscut per les nostres idees i pel fet de realitzar un referèndum a Catalunya.

Què és el que pensa quan sent als seus excompanys del Consell Executiu de Junts afirmar que aquest no és un Govern independentistes sinó autonomista?

Crec que és absolutament absurd. Ningú té dret a donar carnets d'independentista, al contrari, el que hem de fer és sumar, sumar els esforços de tothom i per tant, tothom és benvingut. I si són persones que venen d'altres espais polítics o partits polítics, doncs encara millor. Els hem d'abraçar, perquè és evident que el que hem de ser és més forts. De segur. És absurd un plantejament de l'independentisme que ens empetiteix i que es queda en les essències. Ens interessa un independentisme transversal i obert que abraci i que incorpori cada vegada més gent.

Temen una moció de censura? Hi ha alguna possibilitat de què es presenti? En tot cas, creuen que hi ha alguna alternativa a la presidència de Pere Aragonès?

No la temem i ningú ha amenaçat amb aquesta eina, tot i que és una de les que té l'oposició a la seva disposició. Però això requereix plantejar una alternativa presidencial que segurament no té els suports per guanyar, perquè és molt difícil que es posi tothom d'acord per tombar el Govern d'Esquerra Republicana. En aquests moments no veiem l'escenari perquè es pugui produir. De fet, ni en el debat de política general ni en cap altre fòrum hi ha hagut ni tan sols un plantejament embrionari d'això.

Però el PSC i els comuns no ho descarten en cas que no hi hagi pressupostos.

Crec que no ha estat una amenaça gaire ferma però el que hem de fer és que hi hagi pressupostos. Però no per Esquerra Republicana sinó pel conjunt del país. Aquest és l'escenari en què treballem i on centrem els esforços. Pensem que superar la situació econòmica i social que vivim en aquests moments és la prioritat. Òbviament, nosaltres no deixem de banda altres objectius més a llarg termini, més transformadors o més polítics, com seria la resolució del conflicte polític. I pensem que ho podem treballar en paral·lel.

De cara al futur, la ruptura entre Esquerra i Junts en el Govern de coalició hipoteca la revalidació d'un Govern de coalició independentista?

Com hem vist, en la política catalana els darrers anys les coses canvien i ho fan molt ràpid, i per tant tot és possible. També és cert que tot depèn de les persones i del moment en què vivim. Nosaltres el que fem és centrar-nos en els propers mesos en governar aquest país donant solidesa i estabilitat. Mitjançant un espai de cohesió com el que serà el Govern de la Generalitat en aquests propers mesos. Per tirar endavant aquelles polítiques que necessita Catalunya.

Tenir una crisi als Mossos amb la destitució del comissari en cap no ha estat el millor començament per aquesta nova etapa del Govern. Què ha passat?

El conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, ha donat explicacions sobradament en seu parlamentària. Mai s'ha amagat per explicar quina era la situació dels Mossos i cap a on anava. El departament d'interior és un dels que ens hem plantejar especialment fer canvis fer canvis importants. De fet, hi ha una comissió parlamentària que treballa aspectes concrets en relació a les eines que han de fer servir els Mossos d'Esquadra. Sabíem que seria una legislatura en què el tema de la seguretat en general, i dels Mossos d'Esquadra en particular, estaria en el debat polític. El conseller Elena té clar quines són les prioritats polítiques i ha de trobar els comandaments que efectivament tirin endavant aquestes polítiques. Des d'un punt de vista tècnic els comandaments han de prendre les decisions, però les grans decisions, les que no siguin tècniques, les que no siguin estrictament aspectes de seguretat, les ha de prendre el conseller.

Vostè ha estat la cara visible de la candidatura pels Jocs d'Hivern del 2030. En quin punt es troba després del fracàs amb l'Aragó?

El que hem fet a Catalunya és preparar-nos per una candidatura pròpia que de fet portem molts anys treballant-la tant a nivell tècnic com territorial.

S'ha escoltat prou al territori?

Nosaltres hem configurat una taula territorial amb tots els responsables d'alcaldies o de consells comarcals, que podrien optar proves o tenir una afectació. I el que vam fer és fer una candidatura pròpia per deixar-la a punt. Per tenir-la preparada, i és el que tenim. És una proposta pròpia que inclou el plantejament de col·laboracions amb algun altre Estat que ja disposi d'instal·lacions que nosaltres no tenim com els salts o les proves de lliscament. Equipaments que són molt cars i en què nosaltres no tenim tradició. No tindria cap sentit que nosaltres construíssim aquest tipus d'equipaments i el COI ja planteja la col·laboració entre dos Estats per dur a terme uns Jocs Olímpics. Per tant, la nostra candidatura estaria dins la filosofia de la sostenibilitat del COI.

Però està totalment descartat que Catalunya aculli els Jocs d'Hivern el 2030?

En aquests moments i fins on sabem, només hi ha una proposta presentada davant del COI que s'està avaluant. No sé fins a quin punt aquesta candidatura convenç o no convenç i quines possibilitats té, però en qualsevol cas nosaltres ja hem dit públicament que tenim la candidatura preparada. Fins aquí, no tinc més informació que li pugui donar.

Això vol dir que si aquesta única candidatura presentada pel 2030 no fructifica Catalunya podria organitzar els Jocs d'Hivern d'aquell any?

Això li ha de preguntar al COI quin plantejament té. En aquest tema hi ha hagut moltes anades i vingudes. I ha donat moltes portades i pàgines escrites. Jo ara no vull fer una especulació sobre una cosa que realment en aquests moments no té base.