Més de 1.200 persones han estat desnonades per més de 440 ordres judicials a Barcelona des del setembre, segons dades del consistori. Les xifres mostren l'acumulació de casos a causa del tancament dels jutjats durant el confinament de la primavera. "Tot i la pandèmia, els desnonaments mai s'han parat", denunciava el moviment pel dret a l'habitatge en una roda de premsa fa pocs dies, en què acusava el ministre de Foment, José Luis Ábalos -en qui recauen les competències en la matèria-, d'oposar-se a una aturada total dels desnonaments. A més, els activistes també critiquen la Generalitat per quedar-se curta aplicant la Llei catalana d’habitatge.

Però, com s'ha arribat a aquesta situació? El tancament econòmic causat per la primera i la segona onada fa que plogui sobre mullat en un context on ja existien problemes estructurals amb l’habitatge, tal com assenyala un estudi de Cohabitac, que quantifica en 315.000 famílies les que es quedaran excloses del mercat en els pròxims 15 anys si no es reverteix la tendència. "La pitjor part encara està per arribar. En els pròxims mesos ens trobarem amb una onada d’impagaments", adverteix el portaveu del Sindicat de Llogateres, Òscar Blanco.

Tot i la pandèmia, el Govern de Pedro Sánchez no ha apostat per aturar els desnonaments en sec. Els activistes es van posar les mans al cap quan l’Executiu espanyol va aplicar una moratòria de desnonaments el passat 31 de març que no protegia tothom, sinó només aquells que podien acreditar que la seva vulnerabilitat era causada pel coronavirus, com ara persones que hagin passat per un ERTO. Aquest precepte va deixar fora grans capes de població que ja estaven en situació de vulnerabilitat prèvia, i també excloïa qualsevol unitat familiar amb una ordre de desnonament prèvia a la Covid-19.

Durant el confinament, els jutjats van cessar la seva activitat, per la qual cosa les demandes de desnonament no van poder tirar endavant, però amb la seva obertura al maig es van reprendre i amb elles les expulsions dels habitatges. Per això, encara que el Govern espanyol anunciés ara fa un mes que allargava la moratòria fins al 21 de gener, els desnonaments segueixen executant-se. De fet, l’aplicació de la moratòria en el calendari també la fa inaccessible, tal com explica la portaveu del Sindicat d’Habitatge del Raval, Elena Martín: "Si vas deixar de pagar al març, t’ha d’arribar la demanda, després hi haurà un judici i una sentència. En total, tot plegat triga vuit o nou mesos. Per tant, a aquesta gent també la podran desnonar, perquè els arribarà l’ordre passat gener".

Després de l’estiu, el moviment pel dret a l’habitatge ha visibilitzat la quantitat de desnonaments que s’han executat: "Cada quatre dies sabem que hi ha jornada de desnonaments", afirma Martín. "Ens n'arriben uns quants a partir de la gent que tenim organitzada, però quan ja som a la porta per aturar-los ens assabentem que dos carrers més enllà n’hi ha un altre". "Per això és important acostar-se als sindicats d’habitatge dels barris", explica Elisabeth Hernández, membre del recentment creat Sindicat d’Habitatge de Nou Barris. Va ser a Ciutat Meridiana on van desnonar la Ruth, una veïna amb tres infants (un de cinc mesos) que va poder tornar a casa -propietat del BBVA- després que es viralitzés el seu cas. "El pròxim 20 de novembre tenim més d’una desena de desnonaments per aturar el mateix dia. De tots els casos que coneixem, cap s’ha pogut acollir a la moratòria", diu.

El decret del Govern no atura desnonaments

Davant l’emergència, el Govern va aprovar un decret-llei per "limitar" els desnonaments, tot i que hi ha dubtes sobre si els tribunals en faran cas, ja que la Generalitat no té competències en dret processal, pel que no pot obligar els jutjats a no admetre demandes de desnonament. El moviment pel dret a l’habitatge el qualifica de "farsa", mentre la Generalitat insisteix en el caràcter vinculant de la llei i li passa la pilota als jutges, qui creuen que l’han d’obeir: "L’aturada dels desnonaments té rang de llei, és un mandat directe als jutges, i si algú té dubtes de la seva constitucionalitat, pot interposar-hi un recurs", argumenta Jaume Fornt, president de l’Agència d’Habitatge de Catalunya. Fornt recorda que si aquest fos el cas, només se suspendria cautelarment la norma si el recurs l’interposés el Govern espanyol.

A banda, els activistes afegeixen que la Generalitat no està aplicant com cal la llei catalana pel dret a l’habitatge, que el desembre de 2019 va incloure l’obligació per als grans tenidors d’oferir lloguer social a famílies vulnerables. La normativa diu que la Generalitat hauria de sancionar els grans tenidors que no ho fan amb multes de fins a 90.000 euros. Però això encara no ha passat per falta de recursos, segons Blanco: "Als ajuntaments hi ha la mateixa gent treballant per fer més feina. Si es creuen les lleis, que el Govern posi els recursos, perquè aquí sí que tenen competències". "Les sancions són la via més ràpida per aturar els desnonaments; per cada desnonament, una multa", deia Josep Babot, portaveu de la PAH Barcelona, durant una concentració a la plaça Sant Jaume aquesta setmana.

Fornt assenyala que ja hi ha sis expedients oberts contra grans tenidors i que estan aconseguint aturar desnonaments de famílies vulnerables que es podrien acollir al lloguer social mitjançant el servei d’Ofideute, les oficines que es van utilitzar durant l’anterior crisi per assessorar amb temes hipotecaris. De moment, asseguren haver gestionat més de 2.300 casos: "La majoria de tenidors aturen els desnonaments perquè saben que si no obrirem expedient. Això ens dona marge per presentar els papers que acreditin la vulnerabilitat de la família", diu.

Bloqueig del PSOE

De moment, els activistes han posat el focus a Madrid per exigir l’aturada dels desnonaments. I així ho ha fet, interpel·lant directament el ministre amb la competència d’habitatge, José Luís Ábalos, que tal com afirma el Sindicat de Llogateres, està tancat en banda. "Des del PSOE, estan bloquejant la suspensió dels desnonaments", afirma Blanco. La demanda tensa les relacions entre els socialistes i Podemos a l’Executiu estatal, però també a l’Ajuntament de Barcelona. L’alcaldessa Ada Colau i el vicepresident Pablo Iglesias haurien fet una proposta als ministeris per aturar els llançaments durant tot l’estat d’alarma i per a totes les famílies vulnerables. Aquest diari no ha pogut conèixer la posició del consistori, ja que la regidoria d’Habitatge, Lucía Martín, no havia respost les preguntes en el tancament d’aquest reportatge.

Tot i això, el Sindicat de Llogateres es mostra confiat en assolir aquesta demanda: "Fa uns anys era impensable que JxCat aprovaria la regulació dels lloguers. Això s’ha aconseguit amb la pressió al carrer, fent que fos una qüestió inesquivable", argumenta Blanco.