Quatre mesos després que el Senat aprovés definitivament la llei d'habitatge, la limitació dels preus dels lloguers continua sense fer-se efectiva a l'única comunitat que vol aplicar la norma, Catalunya. Aquest dimecres es van reunir a Madrid la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, i la consellera de Territori de la Generalitat, Ester Capella, durant gairebé quatre hores per tractar diferents qüestions, com ara l'aplicació de la llei de habitatge.

La Generalitat de Catalunya ja va presentar el 22 d'agost davant del Ministeri de Transports tota la documentació necessària per declarar les àrees de preus tensionats, en què es pot aplicar el topall als preus dels lloguers. Catalunya ha assenyalat 140 municipis complets, entre els quals hi ha tota la ciutat de Barcelona. En total, 6,2 milions de persones, un 80,6% de la població de Catalunya, viuen en àrees de preus tensionats, segons la Generalitat.

La llei preveu que, en aquests municipis, els nous contractes d'arrendament que se signin no podran superar els preus del contracte anterior. En cas que el propietari sigui un gran tenidor (cinc o més habitatges), els preus dels nous contractes han de superar el que marca l'índex de referència del preu de lloguer. El problema és que aquest índex encara no està llest. I aquí arriben les friccions i les diferents interpretacions per part de totes dues administracions.

Ni zones tensionades ni índex de preus

En un comunicat, el Ministeri assegura que la Generalitat "encara no ha remès tota la documentació necessària" per declarar zones de preu tensionat. Segons ha recordat la ministra a la consellera, han d'enviar, juntament amb la declaració de zones tensionades, un pla específic amb les mesures necessàries per corregir els desequilibris i un calendari d'aplicació. Per tant, les zones tensionades encara segueixen en l'aire.

D'altra banda, el Ministeri s'ha negat a homologar l'índex de preus elaborat per la Generalitat, un dels pocs territoris que compta amb dades completes i que ja feia servir un índex propi quan va aplicar la seva pròpia regulació d'habitatge.

Ja al començament de l'estiu, el Govern va demanar al Ministeri homologar el seu índex, ja que compta amb dades precises obtingudes del dipòsit de fiances a l'Institut Català del Sòl (Incasòl). És "un índex actualitzat, plenament vigent i que es podria aplicar de manera immediata", assegura la Generalitat. L'ús d'aquest índex acceleraria l'aplicació de la llei i, als ulls de la Generalitat, no generaria desigualtats, ja que cap altre territori vol o pot limitar els preus de les rendes.

Però el Ministeri assegura que la llei és clara sobre aquest punt, que afecta només els grans tenidors. L'Institut Nacional d'Estadística (INE) és l'encarregat d'elaborar l'índex de referència homogeneïtzat a tot l'Estat. El problema és que el termini límit perquè estigui llest és el desembre del 2024.

"L'Estat vol un índex homogeni mentre nosaltres reclamem que s'apliqui el català. En qualsevol cas, el compromís és disposar d'aquest índex estatal i publicar-lo de manera ràpida", ha assegurat Capella. La consellera ha insistit que "qui té l'obligació principal d'aplicar una llei que va anunciar a so de bombo i platerets és l'Estat" i que la Generalitat fa tota la feina necessària per aplicar-la de la manera més ràpida possible.

"Els equips tècnics del Ministeri i del Govern estan mantenint reunions periòdiques per poder avançar en les dues qüestions, amb l'objectiu que es faci efectiu com més aviat millor", assegura Transports.

Una llei amb més friccions que acords

La llei d'habitatge i, especialment, la limitació dels preus del lloguer han estat un element de fricció política durant tota la legislatura. El PSOE va mostrar grans reticències per tirar endavant una norma que rebaixés per llei uns lloguers que s'han disparat els darrers anys. Era el que demanaven Unides Podem, ERC, EH Bildu i el moviment pel dret a l'habitatge. Però no hi va haver acord fins a l'abril passat.

Finalment, la llei va tirar endavant però força descafeïnada i en plena campanya per a les eleccions municipals i autonòmiques del 28 de maig passat (el text es va publicar al BOE el dia 25 d'aquell mes), quan l'habitatge es va erigir com un dels principals eixos de campanya per al PSOE.

Tot i que la llei va comptar amb els vots a favor d'ERC, la portaveu dels quals va arribar a presentar-la al Congrés, el Parlament de Catalunya ha acordat recórrer-la davant el Tribunal Constitucional per invasió de competències. Una decisió que ha comptat amb el vistiplau d'ERC i de Junts, cosa que ha sorprès la ministra de Transports, i així els ho ha traslladat en la trobada d'aquest divendres.

No és clar quan estarà llest l'índex de preus de l'INE ni si la Generalitat enviarà la documentació que li reclama el Ministeri. Fins aleshores, en matèria de preus del lloguer és com si la llei no existís. L'únic límit actual a l'alça de preus només s'aplica a la revisió anual, que abans estava vinculada a l'IPC. Ara només pot pujar un 2% el 2023 i un 3% el 2024. A partir del 2025 s'haurà d'elaborar un índex nou, sempre inferior a l'IPC.

Crítiques del Sindicat de Llogateres

Aquest xoc entre Govern espanyol i Generalitat a compte de la llei d'habitatge ha rebut les crítiques del Sindicat de Llogateres de Catalunya, que acusa Madrid de "bloquejar" la limitació de preus. "Quin sentit té bloquejar la regulació de preus a l'única comunitat autònoma que vol fer-la servir?", es pregunta el col·lectiu. "Com pot ser que hàgim d'esperar un índex estatal, si a Catalunya ja tenim un índex plenament vigent i que ja s'ha provat i funcionat correctament?", afegeix.

Els activistes consideren aquest desacord un "incompliment flagrant" dels acords entre el PSOE i la resta de partits que van aprovar la llei d'habitatge. Exigeixen a aquestes formacions que no acordin la investidura de Pedro Sánchez si no rectifica i facilita que els límits de lloguer estiguin vigents.

"No estem parlant que baixin els preus, sinó simplement que deixin de pujar", apunten fonts del Sindicat, que assenyalen que els preus actuals "són els més alts de la història" a Catalunya.

Segons el portal immobiliari Idealista, els lloguers van marcar un altre rècord a l'agost, amb una pujada general de més del 9% respecte de l'any passat. Les Illes Balears (amb 16,5 euros per metre quadrat) és la regió amb el preu més car, per sobre de la Comunitat de Madrid (15,9 euros/m2) i Catalunya (15,6 euros/m2). Per ciutats, Barcelona continua sent la capital amb els lloguers més cars amb un preu de 19,4 euros/m2.