El govern espanyol desacata el TC: es nega a pagar subsidis a expresos abertzales

BILBAO.- Ni un pas enrere. Malgrat el final d'ETA, el govern de Mariano Rajoy es manté ferm en la seva política de pressió -els afectats prefereixen denominar-la com a "venjança"- contra el col·lectiu de presos abertzales, tant dins com fora de les presons. A més de rebutjar qualsevol canvi en matèria penitenciària, la Moncloa tampoc vol que els exreclusos tinguin accés als subsidis que legalment els corresponen després de sortir de la presó. Una mesura que, segons va dictaminar el Tribunal Constitucional (TC), vulnera la pròpia normativa espanyola.

"No volen que aquells expresos que ho necessiten puguin cobrar 426 euros al mes durant un màxim de 18 mesos, i per això creuen les seves pròpies línies vermelles". Així de categòrica es mostra Pazis García, responsable de l'àrea jurídica al sindicat independentista LAB. El proper 24 de gener, aquesta advocada haurà de presentar-se als jutjats de Bilbao per ratificar la denúncia formulada per aquesta organització contra la responsable del Servei Públic d'Ocupació (SEPE, en castellà) a Biscaia, a la qual acusen de prevaricació.

Aquesta paradoxal situació té data i lloc de naixement: el 21 d'octubre de 2013 a Estrasburg. Aquell dia, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va fallar contra l'aplicació de l'anomenada "Doctrina Parot", que permetia allargar la permanència a la presó de persones condemnades per delictes de terrorisme. Aquella sentència va suposar la posada en llibertat d'un gran nombre de presos d'ETA, així com una cascada de reaccions per part del govern del PP i de les diferents formacions polítiques. Una d'elles, UPyD, va aconseguir el suport dels populars per aconseguir que els exreclusos ho tinguessin difícil a l'hora de reinserir-se en la societat.

Amb aquest objectiu, el partit de Rosa Díez -avui pràcticament desaparegut de la vida política- va aconseguir convèncer els conservadors perquè retallessin l'accés al subsidi de 426 euros durant 18 mesos que la llei garanteix als que han estat més de sis mesos empresonats i no tenen mitjans suficients per iniciar una vida digna en llibertat. D'aquesta manera, el govern va aprofitar la Llei d'Acompanyament dels Pressupostos de 2014 per reformar la normativa vigent en matèria de Seguretat Social. A partir de la seva aprovació, els expresos es veurien obligats a demanar perdó, mostrar penediment, col·laborar amb la policia i pagar indemnitzacions. Si no complien amb aquests preceptes, no podrien accedir als ajuts.

"A partir de gener de 2014, es van denegar sistemàticament totes les peticions de subsidi", ha assenyalat García. Davant aquesta situació, el sindicat LAB va aconseguir portar aquest cas fins al Tribunal Superior de Justícia del País Basc (TSJPB), que també va mostrar els seus dubtes sobre la legalitat de la mesura adoptada pel Govern. Per això, el TSJPB va decidir traslladar l'assumpte al Tribunal Constitucional (TC) perquè determinés si la mesura vulnerava la legalitat. Al juny de 2016, l'òrgan va confirmar que la reforma introduïda pel govern estatal "no havia estat realitzada mitjançant un instrument adequat, ja que s'havia fet a través de la Llei de Pressupostos", va recordar la responsable jurídica de LAB.

No obstant això, la Seguretat Social va seguir actuant com si res hagués passat. De fet, el sindicat abertzale va tenir accés a quatre resolucions del SEPE a Biscaia, "en què denegava els subsidis utilitzant la mateixa normativa que el TC havia declarat nul·la". "Llavors em vaig posar en contacte amb la directora provincial del SEPE, que era qui havia signat aquests quatre documents. El que em va dir va ser que complia ordres de Madrid ", assenyala García. Seguidament, va telefonar la subdirectora de Prestacions de la Seguretat Social a nivell estatal. "Només em va indicar que ho estaven estudiant, i que havíem d'entendre que es tractava d'una situació especial", recorda.

Amb aquesta resposta no es va conformar LAB. El passat 1 de desembre, el seu representant legal es va presentar als jutjats de Bilbao per formular la denúncia contra la directora del SEPE a Biscaia. "Volem que s'investiguin quines són les raons i qui són els funcionaris que han donat ordres perquè això no es compleixi", ha avançat l'advocada. Mentre espera el desenllaç de la seva denúncia, García atribueix aquesta situació a la "inhumana política penitenciària que manté el govern del PP".

Aquesta situació també preocupa als responsables de Harrera, una associació dedicada a oferir suport als expenats quan tornen a viure en llibertat. "La lògica del govern amb relació als presos és molt clara: a aquests ni aigua", comenta el portaveu d'aquest col·lectiu, Fernando Etxegarai. De fet, la situació generada per la normativa de Rajoy va obligar Harrera a canviar els seus plans. "Ens vam posar en marxa el 2013, amb la perspectiva de dirigir les nostres ajudes als jubilats. No obstant això, quan van començar a rebutjar les sol·licituds de subsidis, vam haver de dedicar tota la nostra capacitat econòmica a oferir ajudes als que estaven en condicions extremes", ha relatat.

Segons els seus càlculs, aquesta associació -que es finança mitjançant subvencions públiques i col·laboracions dels seus socis- ha destinat uns 450.000 euros per als ajuts mensuals de 500 euros que van rebre els més necessitats. No és l'únic compte que té fet Etxegarai: d'acord a les seves estimacions, la negativa del govern a abonar aquests subsidis hauria permès a l'Estat estalviar fins a 1.200.000 euros.

En aquest context, el responsable de Harrera va revelar que en les últimes setmanes s'haurien registrat algunes novetats significatives. "El SEPE ha començat a enviar cartes a alguns expresos que havien tramitat aquesta ajuda, dient-los que a partir del 10 podran cobrar". Aquesta resolució hauria estat enviada a al voltant de 30 dels 100 sol·licitants que encara esperaven una resposta. En qualsevol cas, Etxegarai sosté que "la feina ja està feta". "La gent necessitava aquests 426 euros quan va sortir de presó. Si ara els cobren, perfecte, però molts ja hauran aconseguit feina. El realment greu és que els van deixar en la indigència quan van abandonar la presó", ha subratllat.