Público
Público
coronavirus

El Govern espanyol decreta l'estat d'alarma a Madrid davant el bloqueig d'Ayuso

Pedro Sánchez va exigir a la presidenta de Madrid que triés entre tres escenaris. Ayuso ha rebutjat aplicar les mesures que li reclamaven des de Moncloa, i ha tornat a demanar més temps. La Constitució autoritza el Govern estatal a declarar l'estat d'alarma durant 15 dies, però per a estendre'l més enllà haurà de comptar amb el vistiplau del Congrés dels Diputats.

Los cuatro vicepresidentes del Gobierno, en el Consejo de Ministros extraordinario de este viernes, que ha aprobado la declaración del estado de alarma en Madrid. Pool Moncloa/JM Cuadrado
Els quatre vicepresidents del Govern espanyol, en el Consell de Ministres extraordinari d'aquest divendres, que ha aprovat la declaració de l'estat d'alarma a Madrid. Pool Moncloa/JM Cuadrado

ALEJANDRO LÓPEZ DE MIGUEL / MANUEL SÁNCHEZ

Al Govern espanyol se li ha esgotat la paciència amb Isabel Díaz Ayuso. El Consell de Ministres extraordinari d'aquest divendres ha aprovat la declaració de l'estat d'alarma a la Comunitat de Madrid per a reinstaurar les mesures que permetin frenar l'expansió del coronavirus.

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ja ha traslladat a Ayuso que la situació sanitària no permet esperar més, si bé la presidenta madrilenya li ha reclamat més temps -mentre s'evidenciava la divisió existent en el seu Executiu. Tots dos han acordat que els seus respectius equips continuaran dialogant sobre els possibles futurs escenaris en els pròxims 15 dies, però no han estat capaços d'arribar a un altre tipus d'entesa.

Sánchez ha avisat Ayuso que la situació sanitària no permet esperar més, mentre la presidenta regional li reclamava temps

Sánchez va traslladar aquest dijous un ultimàtum a Ayuso, si bé ella s'ha mantingut en les seves posicions. Després de la suspensió de l'aplicació de les noves restriccions a la mobilitat per part del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM), Sánchez va exigir a Ayuso que mantingués el confinament perimetral de la capital i altres ciutats amb una nova ordre - en aquest cas fonamentada en una llei orgànica. També li va oferir que requerís formalment a l'Executiu estatal la declaració de l'estat d'alarma, i per tant que tots dos governs caminessin junts.

La tercera opció, la més dràstica, passava per declarar l'estat d'alarma a Madrid, però sense el vistiplau del Govern regional. Des que Sánchez i Ayuso van oficialitzar el seu acostament, el 21 de setembre, i malgrat les maniobres, canvis de posició i dards llançats per Madrid, l'Executiu s'ha resistit a aplicar aquesta eina sense el vistiplau de la presidenta regional.

La decisió, a més, l'ha rubricat un Consell de Ministres presidit per la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, amb Sánchez de visita oficial al costat del rei Felip VI a Barcelona. Està previst que els ministres de Sanitat, Salvador Illa, i Interior, Fernando Grande-Marlaska, compareguin en roda de premsa durant el matí. La seva compareixença estava prevista per a les 12.30 hores, i una hora després Moncloa ni tan sols havia estimat l'hora definitiva d'aquesta roda de premsa.

Estarà en vigor 15 dies, després dependrà del Congrés

La Constitució, en el seu Article 116, així com una llei orgànica específica, regulen l'aplicació de l'estat d'alarma. L'Executiu té potestat per a declarar-lo durant 15 dies, però després ha de comptar amb l'aval del Congrés dels Diputats.

De fet, en les etapes més dures de la pandèmia, el Govern espanyol va haver de batallar els suports necessaris per a prorrogar l'estat d'alarma fins al 21 de juny -va entrar en vigor el 14 de març. Malgrat la gravetat de la situació, el to d'aquests debats va ser molt dur, amb atacs de gran importància entre els grups, i amb nombroses crítiques dels aliats parlamentaris cap a l'Executiu per no negociar degudament aquests suports.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?