Josep Maria Vallès s'ha dedicat tota una vida al periodisme, però el 2019 va decidir fer un canvi i presentar-se a les llistes de Junts per Sant Cugat. En aquests quatre anys a l'oposició ha fet un pas més i ara és l'alcaldable de la formació, que aspira a recuperar l'alcaldia d'aquest feu històricament convergent. Des de 1987, Sant Cugat havia estat governat per aquest partit, i tot i que el 2019 van tornar a guanyar les eleccions -ara sota la marca de Junts-, un pacte insòlit entre ERC, PSC i CUP va desbancar la llavors candidata Carmela Fortuny: "És el govern pitjor valorat de la història de Sant Cugat", afirma.

Entre les prioritats del partit, Vallès situa la mobilitat, el manteniment de l'espai urbà, l'accessibilitat de l'Ajuntament i preservar un model de ciutat caracteritzat pel creixement horitzontal. D'altra banda, pel que fa a l'habitatge, una de les qüestions que ja està centrant la campanya de les eleccions municipals arreu i en què Sant Cugat destaca per ser un dels municipis més cars de Catalunya, Vallès apunta que estudien fórmules per ajudar els joves, com el suport per pagar l'entrada d'un pis. 

Quines són les grans prioritats de ciutat per Junts?

El principal problema que preocupa els santcugatencs és la mobilitat. Des del trànsit, transport públic, aparcament, carrils bici... L'altre tema que ens preocupa molt i que volem afrontar és el manteniment de la ciutat. Sant Cugat pot semblar que és una ciutat petitoneta, però no ho és, perquè té un centre urbà i diferents districtes, la Floresta, Mira-sol, Valldoreix, que és una EMD [Entitat Municipal Descentralitzada]... Hi ha molt a mantenir i ara no està com hauria d'estar. Una altra prioritat que també és important és el model de gestió de l'Ajuntament. No només em refereixo al tema econòmic, sinó que sigui una administració realment accessible. L'altra prioritat és el model de ciutat.

A què es refereix?

Des de l'any 1987, aquí es va fer un model de ciutat molt concret. Sant Cugat hauria pogut créixer en vertical i va créixer en horitzontal. Es va fer una ciutat a escala humana, molt accessible, amb molts parcs, zones verdes, serveis... El que volem és continuar amb aquest tipus de model, que també té els seus reptes i coses a millorar, però per això hi som. Ara, per exemple, queda un darrer espai per créixer a Sant Cugat i volem que continuï en aquesta línia.

Què serà el primer que faran si recuperen l'alcaldia?

El primer que farem serà afrontar amb tota la valentia al tema de la mobilitat. Ara, la mobilitat, si fem una foto del centre de Sant Cugat, està pitjor que fa quatre anys. Hi ha una artèria principal on hi ha més congestió, perquè els carrils de circulació de vehicles s'han reduït de dos a un. I els cotxes volen continuar passant. És un col·lapse de circulació. Això t'ho podria traslladar a altres punts del centre, inclús a les entrades i sortides de la ciutat. Cal un pacte de ciutat, perquè això afecta escoles, carrers, establiments comercials, bars, restauració, serveis...

Llavors, es recuperaria la via tal com estava abans?

Seria una opció. No puc dir la fórmula concreta, el que sí que puc dir és que el que s'ha fet en aquest mandat de treure un carril no és una bona solució. Aquest carril bici podria passar per un altre espai. Tenim un parc central que va de dalt a baix [del municipi], que és molt ampli i es podria fer passar per allà. Però crec que tot això requereix d'un pla de mobilitat a consciència. Una altra cosa que faríem és el manteniment. L'experiment del tripartit, ho dic així perquè no ha funcionat, s'ha posat a arreglar voreres a tres mesos de les eleccions. Nosaltres, des que comencem, iniciarem un pla de voreres. Des del primer dia.

Ha sigut el primer mandat sense govern convergent en 32 anys. Què ha suposat això?

T'he de dir que Junts, el primer cop que es presenta és ara; abans no era Junts. Hi ha molta gent que diu que som els mateixos i molta gent de Junts diu "no, jo no tinc res a veure amb tot allò". Ara és una cosa molt més àmplia. Però deixant de banda això, què ha representat? Doncs un retrocés. Així de clar. No una paràlisi, sinó un retrocés en molts àmbits. Perquè s'han aturat coses que funcionaven. S'han volgut fer canvis com, per exemple, al centre del poble, l'Anella Verda [el carril bici mencionat abans], d'un dia per l'altre, sense consensuar-ho amb els agents implicats. I això ha sigut un retrocés que afecta la mobilitat.

O, per exemple, una altra cosa que afecta el model de ciutat: van voler fer dues torres de pisos de 12 plantes [Ragull Centre, habitatge social]. Nosaltres ens hi vam oposar, amb veïns i comerços, tot plegat perquè afectava tothom. Estem pitjor que abans, en molts àmbits. S'ha fet poc i malament.

De quina manera han fet oposició?

Jo mai havia estat en política, hi porto quatre anys. Amb els companys, els regidors i les regidores, portem des del primer dia fent oposició. També fent propostes, més enllà de fiscalitzar. Però per fer propostes has d'escoltar molt la gent, reunir-te amb tots els sectors, amb les entitats, amb els clubs esportius, amb les empreses... En aquests quatre anys hem fet això, escoltar molt i alhora fer moltes propostes. Si governem, ens posarem des del primer dia a solucionar coses, que n'hi ha moltes a solucionar. Constatem que és el govern pitjor valorat de la història de Sant Cugat.

Més enllà de Sant Cugat, el 2019 Junts va tenir mals resultats a les municipals, especialment a l'àrea metropolitana. La conjuntura actual els és més favorable?

A mi se'm fa difícil parlar de fora de Sant Cugat, però crec que ara estem en millor moment que no pas el 2019. Junts per Sant Cugat ens hem visualitzat molt en aquests quatre anys. Són quatre anys picant pedra i explicant i recollint informació i problemes i buscant solucions. La mateixa enquesta de la ciutat diu que els ciutadans no estan massa contents amb aquest tripartit, però és que al final és molt més difícil de governar una ciutat amb un govern format per tres partits.

L'exconseller Jordi Puigneró s'ha sumat a última hora a les llistes. Com ho ha rebut l'equip municipal?

S'ha rebut molt bé, de fet, jo li vaig proposar que vingués a la llista. Ell s'ho va pensar, i em va dir que sí. Crec que el Jordi Puigneró, perquè té el seu recorregut i la seva experiència, ens sumarà moltíssim. Ell va començar la seva cursa política a Sant Cugat, va començar com a regidor i tinent d'alcalde, i per tant, coneix la casa per dintre.

Es presenten fins a tres partits vinculats a l'antiga CDC (Junts, PDeCAT i Convergents). Creus que els afectarà els resultats?

N'estic convençut, ens afecta a nosaltres. Som la primera força política de l'Ajuntament i el PDeCAT, evidentment, té el seu electorat. Convergents és una cosa que ha sortit recentment. Entre el PDeCAT i nosaltres, la relació més cordial no pot ser. Hem estat mesos reunint-nos, buscant una fórmula, però al final no ha estat possible [anar junts]. Pot passar el mateix que va passar al Parlament, el PDeCAT va obtenir vora vuitanta mil o setanta i escaig mil vots, i no els va servir per treure cap diputat. Si treuen un regidor, evidentment ens posarem d'acord ràpidament. Serà amb qui primer parlarem. Però clar, si no surten, això ens resta a nosaltres. El vot útil i l'alternativa real és Junts per Sant Cugat, que som el principal grup polític de la ciutat.

Quines aliances es plantegen, donat el cas?

L'única aliança que m'he plantejat amb una altra formació política, és amb el PDeCAT, sincerament. Si surten. El més normal en el seu moment hauria estat que Junts i la segona força, ERC, haguessin pactat, però això no va passar. Nosaltres tenim un pacte amb tota la ciutat, un programa de govern que volem implantar des del primer dia.

Creu que el govern actual podria repetir?

Jo crec que el tripartit, si tornen a sumar, el repetiran. Jo sempre dic a tothom, hem de fer que no sumin, perquè si no esteu contents, com diu l'enquesta de l'Ajuntament, doncs heu de fer que no sumin. El vot útil, l'única alternativa real a aquest tripartit és Junts per Sant Cugat.

L'habitatge és un dels temes crítics, a Sant Cugat i arreu. El preu del lloguer és un dels més cars de Catalunya. Quines són les polítiques que durien a terme?

Aquest és un problema difícil de solucionar. El que digui que té la solució màgica menteix. A Sant Cugat, posin el preu que posin a l'habitatge, és que la gent ho paga. Ve gent i ho paga. Què podem fer? Doncs mira, d'una banda, fer habitatge social, que històricament, amb els alcaldes anteriors, no amb l'actual, es van arribar a fer un total de 1.800 pisos d'habitatge públic. Primer es feien de venda i després ja es van fer de lloguer per a joves i per a gent gran. En aquest mandat no s'ha fet res i t'ho dic així, però han lliurat les claus [dels anteriors]. A més, Sant Cugat té una darrera pastilla de creixement, el nom de moment és Ca n'Ametller. Allà poden anar-hi entre 2.000 i 4.000 pisos. Hi ha un pacte de totes les forces que ve del mandat anterior, que sigui la xifra que sigui al final, la meitat seran d'habitatge social.

Quines altres propostes tenen?

En paral·lel també estem treballant diferents fórmules, no només la qüestió de l'habitatge social, sinó altres propostes per ajudar els joves a emancipar-se. No diré que els hi podem pagar l'entrada d'un pis, o sí, això ho estem estudiant. Estem buscant diferents fórmules que poden passar per ajudar en qüestions de despeses de gestoria, o despeses d'una entrada, o finançar una entrada, fent un pacte amb entitats bancàries... No estic inventant res, això es fa a altres comunitats. Una altra política viable passa per l'ocupació. Tenim la sort, a diferència d'altres pobles i ciutats, que hi ha un teixit comercial de 3.000 empreses que mouen uns 65.000 treballadors.

I quina proposta tenen al respecte?

Es pot fer un pacte amb les empreses, perquè la primera feina, a l'hora de buscar un criteri, uns perfils, doncs prioritzi els joves de Sant Cugat. Si el jove de Sant Cugat té una bona feina, un bon sou, o sigui, augmenta el seu poder adquisitiu, també podrà accedir a un habitatge aquí. Fórmules n'hi ha moltes, que estem treballant.