Per una banda, una reunió "franca", per l'altra, "dura". Més de quatre hores de trobada constaten que en la primera Comissió Bilateral entre l'Estat i la Generalitat en set anys no ha estat gens fàcil. El conseller d'Afers Exteriors, Ernest Maragall, ha sortit a parlar davant dels mitjans visiblement disgustat amb el resultat del diàleg i ha dit que ambdues institucions tenen "conceptes de normalitat molt diferents". Ho feia just després que la minsitra de Territori, Meritxell Batet, afirmés que el govern central té "un projecte per a Catalunya" i treiés pit sobre els inicis de contactes entre executius. Maragall ha contestat a Batet amb contundència: "Acabo de sentir que el govern té un projecte per a Catalunya. A la reunió ni s'ha esmentat ni s'ha aportat el més mínim element d'aquest projecte", ha dit.

El motiu de les enormes distàncies expressades pels dos representants de les delegacions espanyola i catalana és, fonamentalment, la negativa per part del govern central a parlar dels presos i exiliats catalans i d'un referèndum d'autodeterminació pactat amb l'Estat. Que des de Madrid hi havia una posició clara respecte aquests temes era quelcom conegut abans de la Comissió. Tot i això, el govern català sembla haver sortit amb certa incredulitat per la duresa de les posicions de Madrid: "Semblava que la delegació de l'Estat estigués més pendent de la reunió de Pedro Sánchez de demà amb el líder del PP, Pablo Casado, que per la concreció que estàvem demanat", ha arribat a dir Maragall, qui ha comparat les poscions del govern socialista amb el govern de Mariano Rajoy.

Maragall s'ha arribat a mostrar escandalitzat per la "fredor" amb que els representants del govern central parlen de la situació dels presos i exiliats catalans, sobre els quals la ministra Batet ha dit que des de la Moncloa no intervindran: "Totes aquelles qüestions que estan en vies judicials escapen de les competències de l'executiu". Aquesta qüestió i la negociació sobre un referèndum han quedat fora de joc per la delegació de Madrid, que Batet també ha volgut deixar clara: "No existeix el dret a l'autodeterminació ni en el nostre marc constitucional ni al dret internacional, que està previst per casos que no inclouen ni Espanya ni Catalunya".

No podria estar més lluny la posició el govern català, que ha proposat formar una comissió sobre vies de participació democràtica, amb representants institucionals però també experts, per estudiar diverses solucions que donessin resposta a la demanda central dels últims anys de política catalana: sotmetre a vot el debat territorial. Però aquesta qüestió no entrava en cap cas en els plans de l'executiu espanyol: "Ens ha semblat que no era pertinent, ja que la Comissió Bilateral el que ha de fer és desemvolupar i aplicar el marc constitucional i estatutari", ha dit Batet. 

La frustració catalana no només s'ha generat pel rebuig a les dues demandes centrals de la Generalitat. Segons ha explicat el conseller, el govern central també ha evitat parlar sobre qüestions en negociació d'altres àmbits i ha emplaçat a la Generalitat a participar dels òrgans multilaterals, als quals el Govern no hi vol assistir per considerar que estan monopolitzades per l'última paraula del govern central. Per aquest motiu, ambdues institucions estan en un procés d'activar converses sense la resta de governs territorials, però Maragall ha posat en dubte la lleialtat de l'executiu central amb aquesta causa: "Estem molt lluny d'entendre igual què vol dir 'bilateralitat'. Més aviat la neguen a la pràctica desviant-nos als organismes multilaterals". 

Com a exemple, el conseller ha parlat de la llei d'habitatge catalana, suspesa pel Tribunal Constitucional el passat novembre de 2017, amb la qual el Parlament legislava en contra d'executar desnonaments a persones en risc d'exclusió social. Una llei que forma part del paquet legislatiu amb fins socials recorregut sistemàticament pel govern de Rajoy i que l'executiu socialista volia treballar per restituir. Però segons Maragall, això tampoc està clar: "Ni amb això ha quedat clar que podíem anar cap a una solució immediata i de recuperació de la capacitat de servei cap als ciutadans del país. Diuen que encara no tenen clar quina posició tenen", ha dit. Precisament, també s'hi havia referit la minsitra minuts abans, emplaçant a la Generalitat a participar dels congressos amb la resta d'administracions territorials per tal de "defensar" les seves posicions. Sembla, doncs, que el retorn de les lleis suspeses tampoc està garantit.

L'estatut, la solució socialista

El govern socialista està determinat a respondre a la crisi territorial entre Catalunya i Espanya amb l'Estatut a mà, siguin quines siguin les demandes que la Generalitat posi sobre la taula. Batet ha anunciat que s'activaran les comissions mixtes  formades per membres de les dues institucions que contempla el text estatuari. En concret la ministra ha volgut destacar l'inici dels treball en el camp econòmic i financer, d'infraestructures i transferències. 

En aquestes comissions, es treballaran qüestions com ara el dèficit autonòmic, els traspassos iniciats abans del 2011 i l'actualització de les noves demandes pel que fa a comptències i ha assegurat que el govern central està disposat a fer "un esforç amb Catalunya" per millorar els equipaments catalans. En específic, Batet ha fet esment de les obres de la Sagrera, a Barcelona, el servei de Rodalies o el corredor mediterrani. A més, les dues administracions han acordat un calendari que contempla que totes les comissions es reuniran abans del desembre de 2018, fet que tant Batet com Maragall han valorat com l'èxit més gran de la comissió.

Tanmateix, Maragall ha insistit en l'estupor que ha generat a les institucions catalanes el procés de negociació: "Mirant el conjunt, un s'adona de la magnitud del problema, d'una situació acumulada després d'anys de silenci, rebuig, acció contrària, d'atac a la nostra legislació i a les nostres institucions". El conseller ha dit que aquesta "acumulació de qüestions" haurien de merèixer "una altra actitud" per part de l'Estat del problema polític generat durant els últims anys.

El govern central, però, sap que arriba una tardor d'alt voltatge polític, on l'independentisme s'arremangarà un altre cop per reivindicar amb la màxima intensitat les demandes del moviment. Els socialistes seuen a parlar, però no sense condicions: "Aquest treball tindrà sentit si el representem amb la lleialtat institucional que es deuen els dos governs. El govern d'Espanya la tindrà", ha dit Batet. Per la seva banda, Maragall ha explicat que no renunciaran en cap cas a treballar en aquestes comissions "per responsabilitat institucional", però les distàncies, més que evidents, indiquen que cap de les dues administracions renunciarà a cap mesura de pressió.