El Govern assegura que un nou referèndum és "inevitable" quatre anys després de l'1-O

A les nou en punt del matí, la mateixa hora en què van obrir els col·legis electorals fa exactament quatre anys, el Govern en ple ha comparegut per fer una declaració institucional recordant el que han proclamat com "un punt de no-retorn" que va fer trontollar la política catalana i espanyola i encara a dia d’avui segueix marcant-la profundament. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el vicepresident, Jordi Puigneró, han llegit una declaració conjunta en què han reivindicat el llegat del dia i han reafirmat que el Govern "es compromet a continuar el camí cap a la independència" a través d’un nou referèndum i mitjançant "grans consensos".

"Catalunya tornarà a votar. El referèndum és la solució inevitable, ho saben els catalans i també l’Estat. És l’opció perquè tothom s’expressi", ha afirmat Aragonès a l'exterior de l'edifici de CatSalut al recinte de la Maternitat. La ubicació de l'acte va ser polèmica en no poder celebrar-se finalment a l'Escola Industrial, el col·legi electoral més gran de l'1-O, que depèn de la Diputació de Barcelona i n'hauria denegat el permís. Tot i això, fonts de l'ens, presidit pel PSC amb el suport de JxCat, van assegurar que no hi havia "cap conflicte polític" i que s'havia rebutjat per qüestions de riscos laborals i la pandèmia.

"Catalunya tornarà a votar. El referèndum és la solució inevitable"

Precisament aquest dijous JxCat i ERC van rebutjar al Parlament la proposta de la CUP de fixar una data per un nou referèndum aquesta legislatura, bàsicament unilateral, una escenificació més de l'actual divisió estratègica entre els tres partits independentistes. "Només avancem quan generem grans consensos: fi de la repressió i referèndum, autodeterminació i amnistia. La proposta inevitable si es vol resoldre el conflicte polític", ha afirmat Aragonès. Dues propostes que es concreten en les resolucions que sí que van tirar endavant amb el suport d'ERC, Junts i també la CUP en el ple del Parlament aquest dijous, i que apostaven per explorar les vies d'un referèndum acordat i portar una llei d'amnistia al Congrés.

En la declaració, el Govern s’ha declarat "hereu" de l'1-O i Aragonès ha remarcat que la continuació del camí implica "forçar la negociació amb l’Estat però no només", reivindicant la taula de diàleg en què ERC aposta bona part de les seves cartes. 

Puigneró ha recordat l’1-O com un "gran èxit popular" i el "moment fundacional de la República catalana", tot i la repressió: "Es va fer tot i tenir un Estat obsessionat en impedir-lo". La violència policial d'aquell dia, però també "la judicialització, la presó i l'exili forçós" segueixen marcant la política catalana, amb l'últim terratrèmol provocat arran de la detenció de l'expresident Carles Puigdemont a Sardenya. Tot i que va ser posat en llibertat ràpidament, la detenció va tornar a mobilitzar l'independentisme als carrers. El proper dilluns torna a l'illa per declarar i hi ha expectació sobre la resposta dels tribunals. El jutge Pablo Llarena s'ha reafirmat en què l'euroordre es manté activa i en reclama l'extradició, mostrant com quatre anys després continuen les rèpliques del terratrèmol de l'1-O.