L'endemà de tancar un acord amb el PSC, el Govern ha aprovat el projecte de pressupostos per aquest 2024 en un Consell Executiu extraordinari. D'aquesta manera, els comptes iniciaran la seva tramitació parlamentària, en què necessiten el suport d'un tercer grup perquè es converteixin en realitat. En aquest sentit, totes les mirades recauen sobre En Comú Podem, l'altra formació amb qui l'executiu d'ERC ha mantingut negociacions intenses per aprovar-los.

Entre ERC i PSC sumen 66 diputats al Parlament, de manera que cal el vot favorable o l'abstenció dels Comuns -que tenen vuit escons- perquè es materialitzin. L'entesa, però, no sembla imminent, amb el rebuig de grup de Jéssica Albiach al Hard Rock com a principal exponent.

Aquest mateix dimecres, el president, Pere Aragonès, ha insistit que els comptes no inclouen "ni un euro" per al complex de l'oci i del joc i ha subratllat que "ningú que tingui voluntat real per avançar pot oposar-se", als pressupostos. Segons ell, no hi ha "cap raó" per no aprovar els comptes del 2024, perquè són "millors" que els del 2022 i el 2023.

Els números dels comptes

A nivell concret, els pressupostos del 2024 pugen a 43.673 milions d'euros, un 6,3% més respecte als de l'any passat, si bé la despesa no financera se situa en uns 36.700. Educació (+682) i Salut (+636) són els departaments que més augmenten les seves partides en valors absoluts tot i que, en termes relatius, és el de Cultura el que més creix, un 19,5%.

El pes de la inversió social se situa en el 72,6% i baixa sis dècimes respecte als pressupostos del 2023, quan va suposar el 73,2%. La inversió en infraestructures i equipaments arriba als 3.064 milions, un 9,7% més, i el Govern destaca que és el nivell més alt des del 2011. Pel que fa a la despesa en diferents àmbits destaquen els 1.045 milions per fer front a la sequera, 2.627 per al transport públic i 1.001 milions per a Recerca i Desenvolupament.

Com sempre, Salut, amb un total 12.059 milions (+5,6%), i Educació (+10,0%), amb 7.508, són els que concentren les majors partides pressupostàries. El Departament de Drets Socials té uns comptes de 3.612 milions, el que suposa un creixement de 290 respecte el 2023, mentre que Territori arriba als 2.462, 253 més.

En percentatge, el departament que més creix és Cultura, un 19,5%. Els 566 milions que s'hi destinen suposen l'1,7% del total del pressupost, de manera que s'apropa a la demanda del sector, articulada a través de la plataforma Actua Cultura. En segon lloc se situa Igualtat i Feminismes (132 milions), amb un increment del 14,2% i, en tercer lloc, Presidència (1.033 milions) amb un 13,4% més.

Reducció del pes de la despesa social

El pes de la despesa social respecte al total del pressupost se situa en el 72,6%, és a dir, sis dècimes menys respecte als pressupostos del 2023, quan es va situar en el 73,2%. I suposa una reducció de dos punts si es compara amb els comptes del 2022, quan la despesa social es va fixar en el 74,6%. S'entén per despesa social les relacionades amb salut, drets socials, educació, universitats, habitatge, foment de l'ocupació, transport públic i igualtat i feminismes.

Segons fonts del Govern, la reducció del pes de la despesa social respon a dos motius. D'una banda, per l'increment dels interessos del deute. I d'altra banda, per l'augment de la despesa en polítiques de l'aigua per fer front a la sequera.

1.000 milions per combatre la sequera

Dels 1.045 milions que la Generalitat preveu destinar a fer front a la sequera destaquen els 327 per ampliar i mantenir les infraestructures de regeneració i dessalinització; 86 milions per a millores de reg amb l'objectiu d'estalviar aigua; 32 milions per abastir l'aigua de transport en alta i 27 milions per ajudar als ajuntaments perquè renovin les xarxes de subministrament. D'altra banda els pressupostos preveuen 1.219 milions per a habitatge i 300 milions més a energies renovables.
Els ingressos creixen gairebé un 10%

El conjunt dels ingressos (finalistes i no finalistes) que rep la Generalitat creixen un 9,7% i se situen en 41.887 milions. A diferència dels dos pressupostos anteriors, aquest any els comptes no inclouen Fons Next Generation ja que per al 2024 no s'han assignat nous recursos. El gruix dels ingressos provenen del model de finançament, que suposa un 84% dels ingressos no finalistes, mentre que els tributs propis i cedits aporten el 14%.