La mobilització en defensa de l'escola catalana dels Comitès en Defensa de la República (CDR) i Acampada per la Llibertat va impedir que la marxa organitzada per l'associació Hablemos Español arribés diumenge al migdia a la plaça Sant Jaume de Barcelona. A la convocatòria de l'associació, que defensa uns postulats més propis d'una altra època i que a la pràctica es resumirien en acabar amb els models d'immersió lingüística allà on hi ha llengües cooficials, hi van respondre una vintena d'entitats.

Algunes, com l'Asociación por la Tolerancia o Convivencia Cívica Catalana, són un clàssic de les reivindicacions espanyolistes a Catalunya; d'altres, com Somatemps, Los de Artós o la Coordinadora Por Tabarnia, tenen una trajectòria més curta i directament poden considerar-se d'extrema dreta. La impossibilitat d'arribar a la plaça Sant Jaume va indignar la presidenta d'Hablemos Español, Gloria Lago, que va aprofitar els altaveus mediàtics per repetir el mantra que a les aules catalanes "s'adoctrina". Però qui és Gloria Lago?

Tot i la rotunditat amb les que expressava les seves opinions, la realitat és que Lago mai ha viscut a Catalunya, però s'erigeix en portaveu d'un moviment que diu quin ha de ser el model lingüístic a les seves escoles. És una professora gallega que des de fa anys presideix Galicia Bilingüe, una associació que malgrat el nom defensa l'ensenyament en castellà a Galícia. I des de l'any passat presideix Hablemos Español, un moviment d'abast estatal, que ha ajuntat diversos grupuscles, com l'ultradretà Círculo Balear.

Segons la seva particular visió, a Galícia hi ha una "imposició" del gallec, el mateix que passa a les Illes, al Principat i el País Valencià amb el català, al País Basc i Navarra amb el basc i, fins i tot, a Astúries amb el bable. En definitiva, a tot arreu on s'hi parla alguna llengua que no sigui el castellà. En entrevistes a mitjans o escrits al seu bloc, Lago queda retratada com una ultranacionalista espanyola amb una concepció de l'Estat clarament d'ultradreta. Fins al punt que també és crítica amb Cs i PP, que segons ella s'han venut al "timolingüismo", és a dir, han acceptat models educatius bilingües o trilingües. En canvi, Lago sí que aplaudeix Vox -segurament la major formació d'extrema dreta que hi ha ara a l'Estat- com en el seu moment ho feia amb la UPyD de Rosa Díez.

En una entrevista a El Español, Lago directament afirma que "no crec que una llengua sigui una riquesa en si mateixa. Ni tan sols és cultura". Així mateix, lamenta que a Galícia es potenciï l'ús del gallec amb "plans, incentius discriminatoris i costoses campanyes" i afirma que al País Valencià ("Comunitat Valenciana", per a ella) i a les Illes Balears "eliminen l'espanyol de tots els àmbits i a tota pressa". Segons ella, que hi hagi models d'immersió lingüística en idiomes que no sigui el castellà suposa la "pèrdua de drets" dels castellanoparlants.

Per pal·liar-ho, Hablemos Español fa mesos que intenta aconseguir 500.000 signatures per portar una iniciativa legislativa popular (ILP) al Congrés bàsicament amb l'objectiu d'imposar el castellà a les escoles d'arreu de l'Estat, malgrat que el coneixement de la llengua ja estigui absolutament garantit actualment a qualsevol territori. Per aconseguir-ho ha recollit signatures en diversos punts de l'Estat, com Madrid, València o Barcelona, on va muntar unes paradetes el desembre. A València fins i tot va organitzar una manifestació contra la "imposició" del valencià.

"Vox ha generat molta il·lusió"

El seu bloc és un devessall d'articles on qualsevol qüestió que pugui interpretar-se com una concessió a la plurinacionalitat mereix ser criticada. Fa uns anys, quan va néixer Vox, directament escrivia que el partit d'extrema dreta "ha generat molta il·lusió i un gran número d'adhesions". Que posteriorment els resultats electorals de la formació fossin lamentables no fa altra cosa que constatar els dèficits de Lago com a analista política. Directament titllava el partit de "regenerador", un àmbit en el que també situava el Movimiento Ciudadano que impulsava Albert Rivera -això era abans que el partit "es vengués" al "timolingüismo"- i una UpyD que "té unes excel·lents expectatives de vot». No cal afegir que el partit de Rosa Díez va quedar volatilitzat de les institucions en les properes cites electorals.

Lago no ha amagat que s'oposa a l'actual estat de les autonomies, fonamentalment per avançar cap una recentralització, una idea que també comparteixen sectors del PP, bona part de Cs i, òbviament, una formació com Vox, amb un model d'estat més proper al dictadura franquista que no pas a l'actual. En un altre text, defensava la necessitat d' "embridar" els "excessos autonòmics", alhora que es desfeia en elogis cap a antics dirigents d'UpyD, com Rosa Díez, Gorka Maneiro o Andrés Herzog, que son "bons caps de resistència al nacionalisme". Que representin l'ultranacionalisme espanyol més recalcitrant és un detall que la presidenta d'Hablemos Español oblida.