Fa anys que Girona està notant directament l'auge del turisme mogut pel reguitzell de motius que hi ha per visitar la ciutat, sigui per gaudir de la geografia, el clima i la qualitat de vida, així com pels que hi van atrets per la natura i l'espectacular Costa Brava catalana. També gràcies al turisme lligat a les dues rodes, a cicloturistes aficionats que visiten aquest lloc ideal, però també a professionals del ciclisme que s'hi han instal·lat amb la bici com a modus vivendi.

Però no plou mai a gust de tothom i, com en altres indrets a escala mundial, el turisme pot impactar també negativament als ciutadans. En els darrers mesos, veïns i entitats "preocupats" per les conseqüències negatives que "la massificació" i la "gentrificació" han creat la Plataforma pel Decreixement Turístic Girona. Assenyalen alhora el tensionament de l'habitatge especialment al Barri Vell i a Mercadal. I també el fenomen dels expats així com alguns establiments turístics i botigues de ciclisme, que han patit pintades i bretolades darrerament.

L'equip de govern de la ciutat admet que els pertoca "garantir" l'equilibri del turisme ciclista, els expats i el dia a dia i la tranquil·litat dels veïns. Per això han engegat un Pla d'Acció que busca donar solució "a les possibles friccions que es generin", amb diverses accions per posar fil a l'agulla a resoldre la problemàtica, per regular el cicloturisme i la mobilitat amb bicicleta, especialment centrat al Barri Vell i Mercadal.

Segons han detallat fonts municipals, la primera actuació ha estat reforçar la senyalèctica per "garantir que es compleixi l'ordenança de mobilitat". També s'ha fet un fulletó amb informació sobre com circular amb bicicleta per Girona, que es repartirà als establiments del món de la bicicleta. Destaca la campanya ara informativa de la Policia Municipal, que després serà sancionadora, per "garantir que tothom té coneixement de les normatives i així millorar la convivència".

"No és un problema només de quantitat, sinó d'influència i repercussió d'aquest turisme en l'economia de la ciutat", considera al seu temps el portaveu de la plataforma, Jordi Mateu. Des de l'organització diuen "prou", asseguren que s'ha "arribat al límit" i cal "frenar i decréixer en el turisme", per diversos motius. Creu que en el cas de Girona dista de Barcelona o Venècia, "on de manera física ja no caben els turistes en un espai", però considera que el model no s'ha de basar només en la capacitat física, sinó també en el seu impacte en l'economia local. "L'està trinxat i té repercussions en esgotament de recursos", diu citant els consums turístics enmig de la sequera.

Des de la plataforma demanen al consistori que el pla que han impulsat vagi realment a l'arrel de la qüestió. "És una oportunitat i ho veiem com un punt de partida que podria ser interessant, el que passa que les mesures que s'han anunciat són insuficients, de maquillatge, i algunes són confuses", ha criticat el portaveu, bastant escèptic amb les propostes actuals. "En cap cas apaivagarà el malestar", sinó que ho veu com una manera de buscar un equilibri intern al govern de Girona de Guanyem (CUP), Junts i ERC. "No tenen cap mena de sentit, més que pur màrqueting", afegeix.

El negoci del ciclisme

La plataforma creu que la presència de turistes ha comportat "zones ghetto" i que tenen impacte en el comerç local, puix "també el fan fora per especular". Sosté que passa especialment al Barri Vell i Mercadal, però que s'estén com una "taca d'oli". "L'últim any han obert més de 40 negocis de bicicletes", assegura, així com botigues de productes i ofertes "gurmet", en comptes de comerços de primera necessitat. "Són totalment elitistes i no van enfocats a la mobilitat sostenible o arreglar la bicicleta del veí, sinó que només tenen producte de luxe", exposa. "No estem d'acord que es converteixi en la capital de la bicicleta elitista", insisteix.

Per la plataforma, el ciclisme és un dels sectors principals en termes econòmics de la promoció turística de Girona. "Fa molts anys que s'ha anat cultivant la Girona aparador, no només la ciutat. És molt llaminer pel turista de bicicleta", admet. Tot plegat es remunta a fa a més de 20 anys, quan molts equips ciclistes i professionals s'hi van instal·lar. Mateu diu que el turista de bicicleta marxa a primera hora del matí, dina fora i torna al vespre: "Consumeixen entre poc i menys a Girona, gasten poc".

En aquest sentit, un estudi de la UdG posa xifres a l'impacte econòmic que genera el cicloturisme, fent-se ressò d'una altra recerca que va posar el focus en els turoperadors de la demarcació. Segons dades del 2018, el territori va rebre fins a 40.725 ciclistes que hi van fer estada. De mitjana, cadascun va estar-se deu dies a les comarques gironines i van fer-hi una despesa diària de 162,09 euros. Extrapolat a tot l'any, l'impacte directe i indirecte ascendeix a 89 milions.

La cara B: habitatge i cost de vida

Les fonts de l'Ajuntament admeten que Girona, "com d'altres ciutats, té una situació de l'habitatge complexa", però consideren que el turisme és "només una petita part d'aquesta problemàtica". "Per això una de les primeres coses que va fer el nou govern va ser regular-ho establint un topall del 4% d'Habitatges d'Ús Turístic", reivindiquen des de l'executiu gironí.

"Com a govern hem de desplegar totes les mesures que siguin possibles per millorar la situació de l'habitatge", afegeixen. Segons apunten, han enllestit el Pla Local d'Habitatge, s'està completant la compra de 50 pisos per dedicar a Habitatge de Protecció Oficial i s'han cedit solars a l'Incasòl i entitats del tercer sector per fer prop de 200 habitatges de protecció oficial. "La problemàtica de l'habitatge és molt més complexa i s'ha d'abordar amb rigor", insisteixen.

El portaveu de la plataforma coincideix que l'habitatge és un problema de país i la situació és bastant semblant a altres zones tensades. Apunta que en 10 anys s'ha duplicat el preu de l'habitatge i en el darrer any ha crescut un 13%."En gran part ha estat pel turisme i per la quantitat de pisos turístics a disposició, i ara els lloguers de temporada", critica sobre aquesta via "fraudulenta" per evitar saltar-se les llicències de pisos turístics i que "s'ha de perseguir".

La plataforma ha detectat 78 pisos turístics "il·legals" a la ciutat i critica que l'Ajuntament "va tard". L'entitat ha contrastat les dades del registre de la Generalitat amb les de la plataforma Inside Airbnb, i assegura que hi ha 29 pisos que no tenen llicència, n'han introduïda una de falsa o en tenen d'un municipi diferent. Els altres 49 casos són pisos que ofereixen habitacions sense llicència de llar compartida. Creu que fa anys que s'hauria d'haver fet la investigació d'habitatges d'ús turístic il·legals que van instar a la Generalitat perquè els multés: "No ens podem quedar aquí".

Sobre l'impacte que hagi pogut tenir en l'augment del cost de vida de la població, les fonts municipals destaquen que no disposen d'estudis que demostrin que això sigui així. I insisteixen que un dels compromisos del govern és crear l'Observatori del Turisme per tal de poder tenir més dades que els permetin "fer una diagnosi acurada i, per tant, actuar amb rigor". A més de tot el que ja ha exposat, la plataforma afegeix que el model també genera "feines precàries": "No vivim del turisme, el turisme viu de nosaltres".

Els expats enmig de l'equació

"El turista que ve per uns dies vol tenir experiències diferents i tenir un mínim coneixement de com som", asseguren des de l'Ajuntament, distingint que "un altre tema són els que venen de fora per a viure-hi", els anomenats expats o expatriats. Asseguren que treballen "intensament des de molts àmbits" amb l'objectiu que tothom que vagi a viure-hi "conegui a fons la ciutat i la nostra cultura i s'integri, vinguin d'on vinguin". Descarten la possibilitat de fer un cens d'expats, com ha demanat la plataforma, i neguen que els negocis relacionats amb el ciclisme estan fets per i destinats a expats i turistes: "Majoritàriament, són emprenedors locals i el seu client és local i internacional".

Per Mateu, el fenomen dels expats "tensiona aquesta accessibilitat a l'habitatge". "Tenen alt poder adquisitiu, venen de forma temporal o com a segona residència, i es poden permetre uns lloguers més propis del nord d'Europa, els EUA o altres països occidentals", argumenta, assegurant que "no podem competir amb això" i criticant que "s'acabi venent al millor postor com si fos una subhasta".

A més, considera que "no s'integren dins de les dinàmiques sociocomunitàries" i queden "totalment al marge", formant "clans" i "ghettos" on poden estar "anys sense conèixer la llengua ni massa de Girona". "No tenen massa interès", assegura, criticant el retrocés en l'escala lingüística, on molts establiments fets per i per a expats retolen majoritàriament en anglès. "En un moment poden passar per unes Fires de Girona, però més com un xou, no tant per integrar-se", afegeix.

El model pot morir d'èxit?

La plataforma demana al consistori impulsar quatre eixos. Primer no limitar-se a posar topalls d'habitatges turístics -"el 15% al Barri Vell i Mercadal ens sembla una barbaritat, cal reduir-ho a 0"- i aturar llicencies a negocis de bicicletes o que tinguin a veure amb el turisme; Deixar de "patrocinar el turisme" perquè hi ha "una saturació", apuntant també la Diputació, el Patronat Girona Costa Brava i la Generalitat; Una altra pota és més fiscalitat al turisme, apujant les taxes turístiques per "pal·liar els efectes negatius"; I aplicar polítiques per canviar el "model de monocultiu turístic".

"El turisme ciclista és un turisme de qualitat preferible a d'altres modalitats de turisme", insisteixen des del consistori. Creuen que cal "gestionar aquest èxit de manera que es puguin seguir compaginant els beneficis econòmics que aporten a l'economia local amb el dia a dia de les veïnes i veïns". "Trobar aquest equilibri és clau", sentencia l'executiu municipal.