El Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya ha recuperat part del seu aspecte original amb l'estat renaixentista ideat pel mestre Pere Blai, tan pel que fa a la forma com als materials. Ho fa gràcies a la culminació del procés de retirada de la decoració pictòrica que s'hi va afegir en època de Primo de Rivera, durant els anys 1926 i 1927. Tot plegat, després d'un procés de 16 mesos en el qual tècnics i restauradors han extret les pintures a l'oli sobre tela situades als paraments i a una part del sostre del saló.

Els treballs han consistit en la retirada de les pintures situades als paraments i a una part del sostre del saló. En concret, constava de 24 pintures de gran format ubicades a les parets laterals i 45 obres de format inferior ubicades a les voltes del sostre. Aproximadament, suposaven un total de 860 m2 de superfície de pintura en el total del Saló de Sant Jordi. El president Pere Aragonès ho ha reivindicat com "un acte de memòria i compromís democràtic".

Un cop retirades les pintures de la dictadura, s'han prioritzat les tasques de neteja, consolidació i recuperació de l'estuc de calç original renaixentista i la restauració de la policromia renaixentista apareguda als arcs del sostre. Tal com han reivindicat durant l'acte de restitució del saló, aquesta actuació ha permès que l'espai recuperi l'amplitud, la lluminositat i lleugeresa perdudes amb les intervencions fetes al llarg dels anys.

Durant l'acte s'ha recordat que l'any 1932, quan Josep Tarradellas era conseller de Governació, ja va iniciar la retirada d'algunes de les pintures nacionalcatòliques del Saló de Sant Jordi amb l'objectiu de restituir el Palau i deixar-lo tal com era abans de la dictadura de Primo de Rivera. Però, amb l'inici de la Guerra Civil l'any 1936, el procés de restitució va quedar aturat i les pintures que s'havien extret es van tornat a col·locar on eren.

La decisió de retirar les pintures

La decisió de treure les pintures es va prendre el 2019 a la Comissió per a l'Estudi de la Decoració Pictòrica del Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, durant la legislatura del president Quim Torra. La vintena d'experts que la van conformar assenyalaven que "no es tractava d'una pintura artística, sinó de pintures que representaven un relat històric altament connotat per continguts polítics i ideològics, de caràcter integrista, autoritari i antidemocràtic i que el seu contingut no s'adequava al Saló".

Per tal de preservar-ne la integritat, la majoria de les teles retirades estan emmagatzemades en una de les reserves de la Col·lecció Nacional, amb les màximes garanties tècniques per assegurar-ne la conservació. Les pintures han quedat enrotllades en 47 corrons de llargada diversa, d'entre 3 i 4,30 metres, que s'han instal·lat en 10 carros que permeten d'accedir-hi en cas necessari.

Aragonès celebra el "símbol de la permanència"

En un acte al saló, el president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès, ha aplaudit que s'hagi retirat un relat imposat pel dictador que "enaltia l'imperialisme, el nacionalcatolicisme espanyol i el colonialisme". El cap de l'executiu ha estat l'encarregat de cloure l'acte: "Benvinguts al renaixement del Saló de Sant Jordi, la restitució de l'espai amb la seva essència tal com la va concebre Pere Blai fa 400 anys".

Aragonès ha assegurat que el Saló de Sant Jordi és una expressió de l'art i l'arquitectura renaixentista catalana i també de la "continuïtat" i "permanència" de la institució. I ha conclòs que un dels espais "més nobles" del Palau no podia estar presidit per un relat històric imposat per Primo de Rivera i que el catalanisme popular "sempre havia combatut".