La Generalitat reclama "fets" i "garanties" per a Rodalies al ministre de Foment

BARCELONA. El ministre de Foment , Íñigo de la Serna. s'ha mostrat partidari d'elaborar un nou pla de transport ferroviari de Rodalies per a Catalunya que actualitzi les mesures necessàries i marqui les prioritats sense que estigui condicionat per acords, convenis o protocols anteriors, al que la Generalitat es resisteix ja que creu que aquests encara estan vigents.

De la Serna ha explicat aquest propòsit en entrevista que ha mantingut amb el conseller de Territori i Sostenibilitat Josep Rull i amb la consellera de Governació i Habitatge, Meritxell Borràs, que han traslladat al ministre les seves demandes en àrees com les infraestructures, la mobilitat o l'habitatge.

Rull ha fet veure al ministre el seu nivell de desconfiança respecte la disposició del govern central a complir amb els seus compromisos, ha reclamat les inversions pendents i ha reivindicat el traspàs total a la Generalitat de les competències sobre Rodalies com a millor manera de garantir el seu bon servei. El conseller ha recordat que la inversió pendent a Rodalies per part de l'Estat s'eleva a 4.798,8 milions d'euros, segons les seves dades.

El titular de Territori ha demanat al ministre "fets" i "garanties" i no només paraules perquè, ha dit, "el nivell d'escepticisme és molt alt" i "ja ho tenim tot parlat en infraestructures".

"Si vam signar un acord serà vinculant. Aquest ministre no vindrà aquí d'aquí a cinc mesos per menjar-se les paraules si arribem a un acord", ha assegurat De la Serna en conferència de premsa, després d'escoltar els retrets de Rull.

Malgrat discrepar de les xifres sobre inversions pendents a Rodalies que assenyala la Generalitat, el ministre ha assegurat compartir "en gran mesura" el diagnòstic sobre la saturació de les línies i ha afirmat que la seva intenció és "treballar intensament per millorar aquesta situació".

El conseller Rull també ha posat sobre la taula altres qüestions que ja fa anys que reclama el Govern, com la titularitat de la Generalitat sobre ports i aeroports i l'impuls a la construcció del Corredor Mediterrani.

Pel que fa al Corredor, el ministre ha explicat a Rull que ja tenen decidida la persona que es convertirà en el coordinador del pla d'execució d'aquesta obra, figura clau per a la Generalitat que el conseller ha demanat que pugui consensuar.

"Per si de cas, nosaltres presentarem propostes de noms perquè creiem que si és una persona consensuada el treball serà més útil", ha dit el conseller.

Per la seva banda, el tema de l'habitatge ha centrat la trobada del ministre amb la consellera Borràs, que ha abordat qüestions com les ajudes al lloguer o la rehabilitació compreses en el pla d'habitatge o les normatives catalanes relacionades amb aquesta temàtica que han estat recorregudes davant del Tribunal Constitucional (TC).

Borràs ha reclamat al Govern que retiri els recursos presentats davant del TC en matèria d'habitatge i li ha demanat que es comprometi a no recórrer també l'última llei d'habitatge, guant que no ha recollit De la Serna, que ha assegurat que en aquests recursos no hi ha voluntat política i que obeeixen a criteris jurídics.

Meritxell Borràs: "Reclamem, en nom d'aquest diàleg que se'ns diu que comença, que es retirin els recursos sobre les lleis catalanes"

"Reclamem, en nom d'aquest diàleg que se'ns diu que comença, que es retirin els recursos sobre les lleis catalanes i que no s'interposi un de nou sobre la llei 4/2016 --de mesures de protecció del dret a l'habitatge de les persones en risc d'exclusió residencial-- que supleix a la 24/2015 ", ha dit Borràs en declaracions als mitjans després de la reunió amb el ministre.

"La voluntat política i el diàleg es demostren amb fets, i els fets són retirar els recursos i no interposar-ne de nous", ha afegit la consellera, que ha recordat que Catalunya té les competències en matèria d'habitatge.

El ministre ha reconegut aquestes competències, però ha demanat complir amb el marc constitucional: "No es tracta d'una decisió de caràcter polític amb Catalunya. També s'han interposat recursos contra altres comunitats quan es considera que no es compleix el marc constitucional des del punt de vista jurídic ".

La consellera ha exposat dos àmbits necessaris d'actuació: la necessitat d'ampliar el parc d'habitatge públic i canviar el marc legislatiu de lloguer, ja que ha considerat que la Llei d'Arrendaments Urbans estatal vigent no és "ni justa ni equilibrada" en introduir mesures com reduir a la meitat la durada dels contractes, el que resta estabilitat a l'inquilí.

En aquest sentit, ha indicat que l'àrea metropolitana de Barcelona ha registrat increments significatius en el lloguer, com per exemple un 7,9% a la capital catalana i un 8,2% a l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona).

De la Serna ha reconegut que les ajudes al lloguer de 600 euros poden no ser suficients per a algunes localitats, ja que no es donen els mateix preus de lloguer a Barcelona que en altres ciutats, per la qual cosa es buscaran nous mecanismes en el marc del nou pla d'habitatge que s'està elaborant de cara a 2018.

El ministre ha compartit amb la consellera la necessitat d'atendre les famílies vulnerables i necessitades, i ha apostat per facilitar ajuts al lloguer i també per a la rehabilitació urbana.