La Generalitat pagarà uns 100 milions més a Acciona per tancar el litigi sobre Aigües Ter - Llobregat

La Generalitat ha arribat a un acord amb Acciona per tancar el litigi que arrossega des de fa anys arran de la rescissió del contracte per la gestió d'Aigües Ter-Llobregat (ATL) i abonarà 103 milions a la multinacional espanyola, segons ha avançat aquest divendres La Vanguardia. L'acord ha de ser convalidat ara pel Tribunal Suprem. ATL s'encarrega del subministrament d'aigua en alta, és a dir, des de les capçaleres dels rius i els embassaments fins els dipòsits municipals. 

Amb la finalització d'aquest conflicte, la Generalitat evita el risc d'haver d'abonar 1.000 milions, valor del contracte de privatització del servei que va impulsar el Govern d'aleshores -que presidia Artur Mas- per obtenir liquiditat durant la crisi del 2012. La quantitat abonada ara a Acciona s'afegeix als més de 300 milions que la Generalitat va haver de pagar a la multinacional arran d'una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el 2022. Per tot plegat, la que en el seu moment va ser la major privatització de la Generalitat li haurà costat a les arques públiques més de 400 milions.

Després d'un recurs d'Agbar, el TSJC va declarar el juny del 2015 que el procés d'adjudicació a Acciona era nul, al·legant que les bases del concurs incloïen un programa d'obres "orientatiu", que posteriorment es va considerar com a "obligat". El Tribunal va posar de manifest que el concurs va generar així una "confusió" contrària als principis de "transparència, publicitat i igualtat", que són "essencials en matèria de contractació".

Quasi tres anys més tard, al febrer del 2018, el Tribunal Suprem va ratificar la sentència del TSJC del 2015, que anul·lava el concurs de privatització que havia convocat la Generalitat el 2012 i impugnat per Agbar. Finalment, la Generalitat es va fer càrrec del servei el 2018 i l'empresa, que va passar a anomenar-se ATL, va celebrar el seu primer consell d'administració el març del 2019.

El litigi entre Acciona i la Generalitat va continuar i al 2022 el Govern ja va ser condemnat a abonar més de 300 milions, segons va determinar una nova sentència del TSJC, recorreguda per les dues parts al Tribunal Suprem, que ara haurà de convalidar l'acord.De fet, un document signat per Santi Vila, aleshores conseller de Territori, i pel conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, en què es reconeixia que si el contracte es rescindia caldria indemnitzar la multinacional pel lucre cessant, ha fet que la Generalitat hagi optat per evitar riscos i abonar els 100 milions.