El Govern de la Generalitat ha aprovat un projecte de llei per desenvolupar la competència en la gestió integrada de l'espai costaner, tal com ha anunciat el conseller de territori, Damià Calvet, aquest dimarts. L'any passat ja va intentar entrar en aquesta matèria, amb l'aprovació d'un altre projecte, l'organització de sessions de presentació als municipis costaners i la consulta als ajuntaments afectats, a més de sotmetre la memòria preliminar a informació pública. La dissolució del Parlament de Catalunya per part del govern de Mariano Rajoy va interrompre aquesta via de treball amb l'aplicació de l'article 155, impedint que s’iniciés la discussió parlamentària.

El Govern català reconeix que  la distribució de les competències d’ordenació de la costa és molt complexa, "atès que hi concorren fins a tres nivells administratius: l’Estat espanyol, la Generalitat i els ajuntaments", però considera necessari  "articular nous instruments que ordenin aquest àmbit des d’una òptica integradora i incrementar la seguretat jurídica dels operadors". Els objectius que planteja Calvet són els de "planificar" l'activitat de la costa per buscar una entesa entre la protecció el medi ambient i del paisatge amb el desenvolupament econòmic, principalment lligat al turisme, que ha de ser "de qualitat" i garantint la "utilització sostenible dels recursos naturals". Tanmateix, també preveu "prevenir i reduir els efectes del canvi climàtic", objectiu que es recupera amb la llei catalana contra el canvi climàtic encara bloquejada al Tribunal Constitucional.

La Generalitat critica que l’assumpció de més competències en la gestió del litoral per part de la Generalitat entre els anys 2007 i 2008, a partir de les determinacions estatutàries, no va anar acompanyada de la dotació de més recursos econòmics per desplegar-les. Per exemple, l’Estat recapta actualment el cànon d’ocupació del domini públic maritimoterrestre (DPMT), del qual no participa el Govern. La llei vol corregir aquestes mancances reservant a la Generalitat el paper d’administració de referència, però dotant de més competències als ajuntaments i simplificant el procediment administratiu. El text vol donar resposta també a la inexistència a l’ordenament jurídic tant català com espanyol de figures pròpies per ordenar el domini públic maritimoterrestre (DPMT). Aquestes noves eines permetran gestionar un àmbit especialment sensible i sotmès a nombroses pressions, afavorint el desenvolupament sostenible d’un espai estratègic per al país.

La Llei també resoldrà la manca d’un règim econòmic i financer propi del DPMT a Catalunya, fet que actualment dificulta l’obtenció de recursos per dedicar-los a la conservació del litoral. Així, es crearà un nou cànon a favor de la Generalitat sobre el rendiment econòmic d’aquelles concessions que ocupen permanentment el domini públic maritimoterrestre, com ara restaurants. L’import recaptat es destinarà íntegrament a finançar actuacions de millora de la costa i permetrà impulsar polítiques més ambicioses en l’ordenació del litoral.

En aquesta línia, la iniciativa d'agafar les regnes del conflicte des de la Generalitat podria tornar a encendre les alertes a Madrid, que amb Rajoy havia fet de mur de contenció a qualsevol proposta que suposés més autonomia per Catalunya. De moment, el govern de Pedro Sánchez ha reaccionat només amb la política exterior impulsada pel conseller Ernest Maragall i amb la votació del Parlament a favor de l'abolició de la monarquia.

Noves eines d’ordenació i gestió del litoral

Per aconseguir aquests objectius, la llei proposa fer un Pla d'ordenació del litoral català que definirà el seu estat de preservació, i fixarà quantes instal·lacions i de quin tipus pot acollir cada tram de platja. Igualment, localitzarà les infraestructures i instal·lacions existents; els principals accessos al mar i les zones d’aparcament, i les platges amb perill de despreniments.

També es regularà la creació de dues noves eines d’ordenació i gestió de la costa. En primer lloc, el Pla d’ordenació del litoral català serà l’instrument bàsic per a la gestió integrada de l’àmbit terrestre i marí de la franja costanera. El Govern tindrà un termini de dos anys des de l’entrada en vigor de la Llei per redactar-lo. A més, el Pla incorporarà les mesures d’adaptació del litoral als afectes del canvi climàtic i els criteris per determinar les prioritats d’inversió. La segona eina que contempla la Conselleria és la creació de plans d'usos del litoral i les platges, que hauran d’impulsar els ajuntaments per ordenar les ocupacions d’instal·lacions desmuntables i les activitats que es puguin fer al llarg de l’any a la seva costa. També regularan els serveis de vigilància i salvament, l’accessibilitat i les instal·lacions que tindrà cada tram de platja.

Totes dues eines es basen en el Catàleg de classificació de trams de platges que ha elaborat el Departament de Territori i Sostenibilitat i que divideix les platges en urbanes i naturals, amb diferents graus de conservació. En els trams naturals es reduirà l’ocupació i es restringiran les distàncies entre les activitats autoritzades, mentre que a les platges urbanes es potenciarà l’activitat econòmica. Segons el Catàleg, els 70 municipis costaners de Catalunya compten amb 596 trams de platges, dels quals 336 són urbans (el 56,28%) i 260, naturals (el 43,62%). En total, les platges ocupen 259,56 quilòmetres dels 714,4 del litoral, un 36% de la seva longitud.

A més, la nova llei articularà mecanismes de participació i consulta en la gestió de la franja costanera, involucrant tant les administracions més properes com el teixit econòmic i territorial. Preveu la creació del Consell Rector del Pla d’ordenació del litoral i dels consells rectors dels plans d’ús del litoral i les platges; es tractaria d’òrgans col·legiats, amb participació pública i privada, sense personalitat jurídica pròpia.