La Generalitat manté una petició de quatre anys i nou mesos per a l'activista Marcel Vivet per una protesta antifeixista

La Generalitat manté la pena i demana definitivament quatre anys i nou mesos per a l'activista Marcel Vivet, qui ha negat aquest dilluns haver colpejat amb un pal de bandera un mosso d’Esquadra antiavalots en una manifestació el setembre del 2018 contra el sindicat policial Jusapol a la Via Laietana de Barcelona. En canvi, l’agent lesionat i companys seus han identificat clarament l’acusat durant el judici a l’Audiència de Barcelona. La fiscalia li demana cinc anys i mig de presó i 2.160 euros per lesions lleus, atemptat a l’autoritat i desordres públics, mentre que la Generalitat li demana quatre anys i nou mesos.

El jove, col·laborador de Dolors Sabater quan era alcaldessa de Badalona, va assistir a la contramanifestació que va comptar amb el llançament de pols de colors als agents. És un dels casos en què es presenta com acusació la Generalitat, en contra del que demana la CUP, i això enterboleix les negociacions per formar Govern. "En Marcel Vivet segueix acusat pel Govern.

4 anys i 9 mesos de presó. És intolerable. Al teu costat Marcel! Prou repressió!", han dit els anticapitalistes a Twitter. 

El matí del 29 de setembre del 2018, el sindicat de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil Jusapol es volia manifestar a la plaça Sant Jaume, però plataformes independentistes van ocupar l’espai abans. Els policies espanyols es van concentrar davant la Prefectura Superior de Policia de Via Laietana i més tard van anar cap a la plaça Catalunya. Els independentistes van anar des de Sant Jaume a Via Laietana, intentant apropar-se a la manifestació policial, però un fort cordó dels Mossos d’Esquadra ho va impedir.

Marcel Vivet va quedar amb un company de l’entitat La Forja – Jovent Revolucionari de Badalona i van anar en Metro, amb una coneguda, fins a la manifestació, a la qual, asseguren, van arribar una mica tard, quan ja s’havia fet el llançament de pols de colors cap al cordó policial, a més d’altres objectes contundents. Portaven una bandera cadascú amb un pal de fusta prim i de dos metres de llarg. Es van col·locar a la primera fila dels manifestants, mantenint la distància de seguretat amb els antiavalots, i han assegurat que en cap moment van intentar superar la línia policial.

Els joves asseguren que en cap moment van escometre cap a la línia policial, i en canvi els agents sí que van apropar-se als manifestants i van carregar contra ells. En un moment determinat, Vivet hauria picat amb el pal dos o tres cops a un mosso que tenia davant, lesionant-lo a un canell. L’acusat i el seu company neguen haver donat cops i asseguren que només es van protegir el cos dels cops de porra dels agents. En canvi, l’agent lesionat i el seu caporal sí que van veure l’acusat donar cops amb el pal. Els dos joves han assegurat que com a molt van estar 15 minuts a primera fila i en rebre els cops de porra van marxar cap a casa.

A banda dels dos agents que diuen haver vist Vivet colpejar amb el pal de bandera, altres mossos també el van veure durant la manifestació, tot i que no durant l’agressió. A més, l’agent ferit va buscar-lo per xarxes socials i el va trobar al cap d’unes setmanes. Quan ho va comunicar als seus superiors, van contrastar la imatge a internet amb les que havien gravat i fotografiat els propis Mossos. Quan van trobar la coincidència, van buscar a la seva base de dades, on ja l’havien fitxat en una mobilització anterior.

La defensa de Vivet ha intentat durant tot el judici desacreditar la versió policial, assegurant que en cap de les imatges es veu el seu client colpejant el mosso amb el pal de la bandera. De fet, també ha volgut impugnar aquestes imatges perquè no consten formalment on estan les originals, cosa que el tribunal de moment no ha acceptat. També ha posat en dubte els dies que es van trigar en escriure les minutes policials d’aquell incident i l’atestat final, cosa que alguns dels set mossos que han declarat han justificat per l’alt volum de feina d’aquelles dates.

Vivet s’ha reafirmat en la seva decisió de no acceptar la culpabilitat

Per tot això, la fiscalia li demana cinc anys i mig de presó per desordres públics, atemptat a l’autoritat i lesions lleus, a més d’una multa de 600 euros i una indemnització de 1.560 euros al mosso lesionat. La Generalitat demana quatre anys i nou mesos. La defensa demana l’absolució o, alternativament, una condemna amb l’atenuant de reparació del dany.

El judici s’havia de celebrar al desembre però es va posposar perquè dos mossos que havien de testificar no ho van poder fer. La defensa demanava que es fes el judici abans de les eleccions del 14 de febrer, però no va ser possible. La Generalitat havia ofert a l’acusat la rebaixa de la pena a menys de dos anys de presó si acceptava els fets, però Vivet no ho va acceptar.

Després del judici, i davant de desenes de persones que li han donat suport, Vivet s’ha reafirmat en la seva decisió de no acceptar la culpabilitat i ha acusat a la Generalitat de connivència amb Jusapol i "l’estat repressor". De fet, ha dit que els Mossos formen part de l’engranatge de l’estat per "perseguir" els independentistes i els moviments socials, i ha assegurat que el dia de la manifestació la violència només va venir per part dels Mossos d’Esquadra.