La Generalitat adquirirà els terrenys on s’han d’ubicar les instal·lacions de l’antic BCN World. Així ho ha anunciat el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, en resposta a una pregunta formulada pel diputat de Catalunya en Comú Podem David Cid. Cid ha preguntat al Govern “quin preu pagaran els catalans per la compra dels terrenys [de l’antic BCNWorld] de La Caixa per part de l’Institut Català del Sòl” i ha precedit la resposta per part del conseller Calvet.

Aquest fet ja s’apuntava fa uns dies en un comunicat de la plataforma Aturem BCN World i el GEPEC-EdC on s’afirmava que “el Govern de la Generalitat de Catalunya i l’Institut Català del Sòl (Incasòl) estan ultimant un presumpte acord de compra dels terrenys on s’ha d’ubicar el recinte de casinos de Hard Rock”. Els ecologistes afirmaven, a més, que la transacció de la ubicació que pertany a la Caixa es faria “per un valor superior als 120 milions d’euros”.

La plataforma exposava que l’anunci que avui s’ha fet públic al plenari “havia estat negat sempre per l’anterior gerent de l'Incasòl", que justament és el conseller Damià Calvet i recordava que l’organisme públic “assumiria el risc de pèrdua de valor dels terrenys en el cas que la inversió de Hard Rock no es realitzés o que es fes de manera progressiva i indefinida”. Malgrat tot, durant la intervenció de Calvet s’ha reiterat que l’operació no tindria “cap cost addicional” per a l’administració.

El representant de l’executiu català ha recriminat al diputat de Catalunya en Comú que el fet “que no li agradi no vol dir que sigui un mal projecte”. L’afirmació arribava després que Cid retragués al Govern que “qui jugarà a la ruleta seran vostès però, si fracassen, qui perdran els diners seran els ciutadans”. El diputat dels comuns ha fet un repàs dels diferents noms i possibles promotors que ha tingut al llarg dels anys la proposta urbanística i ha etzibat que “això va de fer-li un favor a La Caixa”, tenint en compte que el que va començar ser el projecte d’Eurovegas s’ha convertit en el que ha batejat com a “Govern S.A.”, ja que els terrenys podrien acabar sent de titularitat pública si Hard Rock es desdiu de la inversió.

Tot i que fonts del Departament consultades per Públic han estat taxatives amb la impossibilitat que l’operació generi costos afegits als contribuents assegurant que el procés d’acord encara no està tancat, no han volgut exposar en quina situació quedaria els terrenys i el projecte en cas Hard Rock no fes efectiva la compra. Les mateixes fonts han recordat que la condició de l’Incasòl és la d’intermediari entre les dues parts privades -el grup promotor Hard Rock i Criteria, hòlding d’inversions de La Caixa- i que aquest gest de l’administració ha d’anar seguit de la compra dels terrenys per part de la firma estatunidenca.

Fonts dels comuns expressen dubtes vinculats als termes de l’acord entre les parts i apunten que “caldrà veure a quin preu compra la Generalitat i per quin preu ven” a més de les condicions de pagament en les que es mouen Hard Rock i l’administració catalana. Igualment les mateixes fonts consideren la possibilitat que aquesta compravenda mediada serveixi per evitar possibles accions legals per part dels antics propietaris dels terrenys de l’actual Centre Recreatiu Turístic (CRT). Des del moment en el qual la Generalitat va canviar l’objecte i la tipificació pels quals va ser expropiada la zona, incideixen, les propietats anteriors podien iniciar moviments en l’àmbit jurídic i aquesta maniobra tancaria la porta a futurs entrebancs en la consecució del macrocomplex.

Un altre dels interrogants que obren la decisió del Govern és la manera com es farà efectiu el pagament de fins a 120 milions a l’empresa de l’Ibex. Una transacció d’aquestes característiques podria implicar la sol·licitud d’un crèdit al propi Incasòl -tot i que les condicions en les que s’està negociant no són públiques- i d’aquesta manera no s’hauria d’augmentar el sostre de despesa i l’endeutament de l’administració. En aquest sentit, les fonts de l’esquerra alternativa subratllen que es tracta d’una operació de magnituds grans i de fer-se efectiva podria afectar a governs futurs.

Incasòl: més enllà de la gestió de l’assignació dels terrenys

El desembre del 2014, després de la desvinculació del grup Veremonte de la primera versió del projecte que s’havia batejat com a BCN World, el conseller d’Economia d’aquell moment, Andreu Mas-Colell, ja va pactar amb La Caixa, propietària dels terrenys on s’ha d’ubicar el CRT, un acord per gestionar l’accés de les empreses que optessin a la gestió del macrocomplex al sòl. Aquella mesura sorpresa del Govern pretenia mitjançant l’Institut Català del Sòl (Incasòl), “reforçar el control sobre el projecte de desenvolupament dels Complexos Turístics Integrats” en el marc del CRT i tenia una vigència de 18 mesos. En aquest sentit, Mas-Colell assegurava que el cost de l’operació seria “zero” per la Generalitat i que “no pagarien res”.

Passat l’any i mig previst i amb la compra encara no executada, l’acord s’ha prorrogat fins a dues vegades i encara no s’ha fet efectiva la transacció entre l’entitat bancària catalana i Hard Rock International. A més, les condicions inicials anunciades per Mas-Colell han canviat diverses vegades i el que en aquell moment havia de ser el macroprojecte del BCN World ara rep el nom de Hard Rock Entertaiment World i projecta una estructura amb múltiples variacions respecte la proposta feta en aquell moment.

L’adjudicació dels terrenys a Hard Rock no va ser fins quatre anys més tard, al maig del 2018, després que l’operador estadunidenc fos l’únic que presentés un projecte per l’explotació de les instal·lacions. Així es donava llum verda a la posada en marxa del projecte que rebria el nom de Hard Rock Entertaiment World. La companyia de Florida afirmava llavors que preveia invertir en l’operació fins a 2.000 milions d’euros, inclosos 300 milions que abonaria a Criteria. Això no obstant, l’acord suposava que seria l’adjudicatària la que es faria càrrec de la compra dels terrenys, una inversió que es mantindria en última instància però que en un primer moment passaria a mans de l’administració catalana.

El paper de l’Incasòl ha tingut més competències en el projecte. Durant aquestes dates de l’any 2017 el llavors secretari d’Hisenda de la Generalitat, Lluís Salvadó, anunciava que els membres del CRT havien acordat encarregar a l’Incasòl la gestió del desenvolupament urbanístic del sector per accelerar, en paral·lel, les infraestructures externes a les instal·lacions de joc. L’operació va generar, segons publicava la Directa, uns costos derivats de les contraccions externes per part de la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme (DGOTU) de102.280 euros i les contractacions externes de l’Incasòl per la redacció del PDU del complex a 52.380 euros.

Ara, segons les últimes informacions, l’Incasòl, que actualment dirigeix Albert Civit, es faria també càrrec, almenys de manera provisional, de la compra dels terrenys per un preu que oscil·laria entre els 110 i els120 milions d’euros i assumiria així una nova tasca.

Negoci rodó per a La Caixa

Els terrenys que han de canviar de propietat pertanyen des de final de la dècada dels 80 a La Caixa. L’any 1989 l’entitat financera va expropiar diversos terrenys de la zona a petits propietaris per començar la construcció del parc d’atraccions de Port Aventura. En aquell moment, el delegat de La Caixa encarregat de qüestions relatives al parc temàtic, Antoni Brufau creia que el negoci no eren les atraccions sinó les característiques idònies de l’espai per a poder ser urbanitzat. Això no obstant, l’arribada de la crisi econòmica de principis del mil·lenni va fer desaparèixer les opcions especulatives per la firma de l’Ibex 35.

L’arribada del nou projecte l’any 2012, després de la fallida d’Eurovegas al delta del Llobregat, va donar una nova oportunitat a aquells terrenys de La Caixa que aleshores tenien un valor mínim. La publicació del Projecte Director Urbanístic (PDU) de l’antic BCN World l’any 2015 va fer que l’Incasòl fes pública una oferta d’opció de compra per les 104 hectàrees que havien de conformar el complex de 110 milions d’euros, multiplicant de forma exponencial el seu valor.

Tot i que al llarg dels anys el macroprojecte previst en dues fases s’ha anat reduint i el projecte del BCN World s’ha donat per “enterrat”, els terrenys no han perdut el seu valor -ara fins i tot es veuria incrementat-. El juliol del 2016 el vicepresident i conseller d’Economia, Oriol Junqueras donava pas a un nou ús pel Consorci Recreatiu Turístic ubicat entre els municipis de Salou i Vila-seca considerant que el projecte inicial -inspirat en la proposta del magnat Sheldon Adelson d’Eurovegas- era “inviable”.

Així, la primera fase del projecte passava a tenir un 25% menys de superfície i dels 6 casinos projectats a 2, una proposta que finalment es reduiria a un de sol. Malgrat tot, en cas de ser realitat aquest casino, comptaria amb 1.200 màquines escurabutxaques i un centenar de taules de joc convertint-se en l’espai recreatiu més gran d’Europa.