La Generalitat encarrega a Lluís Llach la presidència d’un consell assesor per impulsar el debat constituent

El Govern segueix fent passes per crear les eines que Quim Torra plantejava en un escenari post referèndum. Si aquest dilluns l'independentisme -amb l'absència de la CUP- es reunia a Waterloo (Bèlgica) per debatre i presentar el Consell de la República, aquest dimarts ha estat el torn del consell assessor que s'encarregarà de posar en contacte el teixit associatiu català per inciar un Fòrum Cívic i Social. Aquest espai, que Torra va avançar a la conferència celebrada el passat setembre al TNC, té l'objectiu d'iniciar "un debat constituent", que no un "procés constituent", tal com ha volgut insistir el president del consell, Lluis Llach: "Un procés costituent s'inicia al Parlament després de fer una proclamació de la República efectiva. Aquesta no és la nostra funció", ha reiterat diversos cops, deixant fora de joc l'objectiu de "redactar una constitució".

L'objectiu d'aquest consell, per tant, és impulsar la creació del Fòrum, que vol aplegar entitats i organitzacions "arrelades al país" per donar lloc a un debat que "repensi la ciutadania catalana, que reflexioni qui volem ser, com volem ser i què volem ser" per tal que el Parlament i les institucions catalanes "tinguin una idea clara de quin país vol la gent": "La gran protagonista d'aquest procés és la ciutadania. Treballarem per potenciar la seva veu", ha conclós l'independentista. Aquest consell assessor, per tant, es presenta com un òrgan tècnic encarregat de generar les condicions perquè el Fòrum sigui un punt de trobada ampli, a més d'estudiar "les metodologies" que s'utilitzaran per dur a terme el debat a partir "d'experiències comparades".

Torra i Llach han comparegut des del Palau de la Generalitat per presentar les línies mestres de l'òrgan que, segons han avançat, estarà format per personalitats de sensibilitats polítiques diverses -independentistes i no independentistes- i confien en "trobar confluències i complicitats catalanes favorables al dret a decidir que no estiguin còmodes amb la repressió de l'Estat espanyol", ha dit Llach. Tot i això, no ha volgut donar noms, ja que assegura que encara estan en procés de pactar algunes participacions. Una de les grans incògnites d'aquest òrgan serà veure qui el conforma a banda i banda de l'eix nacional: més enllà de la presència d'activistes i persones vinculades al món social, queda sense resposta si s'aconseguirà sumar a gent més enllà dels comuns, com ara de l'òrbita del socialisme, o si els cupaires voldran participar després de plantar el Consell de la República.

Responent a les preguntes dels periodistes, Llach i Torra també han parlat del finançament del consell. La seva creació s'empara en la llei 10/2014 del 26 de setembre, aprovada llavors per dotar d'un marc legal a la consulta sobre la independència del 9 de novembre, que, tal com ha explicat el president català, insta a "posar a disposició de la cituadania els recursos necessaris per iniciar un debat constituent". Tot i això, cap dels càrrecs que formaran part del consell rebran cap retribució, sinó que la seva participació serà voluntària. 

Més incògnites: la durada del consell no queda clara, així com tampoc la data de constitució del Fòrum. "La durada del consell assessor va més enllà dels avatars d'aquesta legislatura", ha dit Torra, explicant que l'òrgan no respondrà als ritmes institucionals. D'igual manera, no queda clar quin serà el resultat del consell, ja que "no pretén orientar el debat": "El gran atractiu és que, una vegada el procés s'inicia, els resultats no es poden preveure. Volem facilitar que el debat ciutadà tingui les seves opinions", ha explicat Llach. Tant Torra com el president del consell han volgut insistir en la independència de l'òrgan promotor del Fòrum pel que fa al Govern, subordinant els ritmes i a les necessitats de qui conformi aquest espai: "Estem creant unes dinàmiques de confluències d'empaties amb orgaitzacions socials arrelades al país. Això ens farà veure quan de temps necessitem". Els propers mesos diran si aquesta proposta serà un dels pilar de l'agenda sobiranista o si es quedarà en l'enèssim acte simbòlic de l'independentisme.

Un Fòrum inspirat en experiències passades

L'aposta per aquest Fòrum, que ara posa la primera pedra amb el consell assessor, beu d'experiències passades, tal com ha explicat Llach, qui ha mencionat el Congrés de Cultura Catalana, celebrat entre el 1975 i el 1978 per promocionar la cultura catalana durant els últims bategs del franquisme. El músic i escriptor també s'ha referit a la Comissió d'Estudi del Procés Constituent, creada durant la legislatura de Carles Puigdemont el juliol de 2016 amb la participació dels diputats de JxSí, la CUP i Catalunya Sí que es Pot. Les conclusions, que van comptar amb el suport dels dos grups independentistes, van ser posteriorment anul·lades pel Tribunal Constitucional i van provocar l'acusació contra la llavors presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per presumptes delictes de prevaricació i desobediència.

Per últim, Llach també ha referenciat la iniciativa del Procés Constituent, impulsada per l'economista i activista social Arcadi Oliveres i per la doctora i monja Teresa Forcades, o la plataforma Reinicia, formada per entitats socials que volien impulsar un espai "participatiu i transparent" per treballar en una eventual constitució catalana. Tot i que moltes iniciatives de mateix signe que aquest Fòrum Cívic i Social plantejat per Torra han acabat amb querelles i investigacions, el president català es mostra optimista i creu que la creació del consell assessor no té perquè venir acompanyat de l'obertura d'un front judical: "La impugnació, ni se'ns passa pel cap. Estaria fora de lloc", ha dit.

[Estem treballant per ampliar aquesta informació]